Protesta

La Fiscalia també contradiu la JEC i la ciutadania es mulla per Puigdemont

Després que la Junta Electoral Central prohibira que Carles Puigdemont i dos consellers exiliats més es presentaren a les europees, la Fiscalia contradiu aquesta tesi, tal com ja van fer el president i el vicepresident de la JEC. Malgrat tot, la convocatòria d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana torna a tenir èxit i milers de persones es concentraven a Barcelona sota una intensa pluja davant la delegació del Govern espanyol un dia abans que el jutjat contenciós administratiu número dos de Madrid decidira no prendre la decisió sobre si permetia o no tots tres exiliats presentar-se a les europees i passara la pilota al Suprem, que es pronunciarà definitivament diumenge. Els advocats són optimistes i pensen que tots tres podran concórrer a els eleccions europees.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Junta Electoral Central va prendre una decisió compromesa. Emparant-se en el fet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no figuren en el Cens Electoral de Residents Absents, la JEC va decidir vetar la candidatura de tots tres a les llistes de Junts per Catalunya a les eleccions europees, on ocupaven les tres primeres posicions. La decisió va ser del tot polèmica. Tant que fins i tot el president de la Junta, Segundo Menéndez, va manifestar-s’hi en contra amb el vicepresident i dues vocals. Temporalment, Junts per Catalunya va escollir l’advocat Gonzalo Boye, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i la periodista Beatriz Talegón per substituir els tres candidats exiliats. I per assegurar-se de poder presentar els candidats inicials, l’equip d’advocats de la formació va presentar recursos contra la decisió en tres llocs diferents: la pròpia JEC, al Tribunal Suprem i a la sala del contenciós administratiu de Madrid.

Tot seguit, la Fiscalia es dirigia a aquest darrer organisme per secundar el criteri de Segundo Menéndez i pronunciar-se en contra de la controvertida decisió de la Junta Electoral. Fonamentalment, perquè la JEC hauria vulnerat, amb el seu pronunciament, el dret fonamental d’accedir a càrrecs públics amb igualtat. La Fiscalia, tal com deien els díscols de la JEC, recordava que l’única manera d’impedir que una persona esdevinga candidata a unes eleccions és a través d’una condemna per sentència ferma, i que la situació de «rebel·lia penal» que feia servir la JEC com a argument no és un motiu per impedir-ne la presentació. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, lluny de resoldre, preferiria posteriorment passar la pilota al Tribunal Suprem perquè siga aquest qui prenga la decisió final sobre si els tres exiliats podran presentar-se el 26 de maig. La decisió serà presa diumenge dia 5, tot i que el termini per tancar candidatures acabava dos dies abans, dissabte dia 4. Les defenses dels implicats, però, pronostiquen que s'hi podran presentar.

Malgrat aquesta rectificació i la previsible correcció definitiva que permetria Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí concórrer com a candidats a les eleccions europees, la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural per protestar davant de la delegació del Govern espanyol a Barcelona tenia èxit. Malgrat, també, la pluja intensa que queia al llarg del dia sobre la capital catalana. Multitud de paraigües es concentraven a la confluència de Roger de Llúria amb el carrer Mallorca, on hi ha la delegació, a tocar de les 7 de la vesprada, l’hora de la convocatòria.

Per Roger de Llúria no deixaven de baixar manifestants que es concentraven més i més. En un principi, la paradeta improvisada de la Crida Nacional per la República era accessible. Finalment quedava envoltada pels concentrats, que dificultaven la venda de simbologia antirrepressiva. La pluja no parava de caure i els autobusos de gent procedent de fora de Barcelona, aparcats als costats de la via, eren buits. Els seus ocupants ja s’estaven mullant. El crit més reiterat era el que legitimava Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya. El carrer Mallorca quedava tallat pels Mossos d’Esquadra i els assistents hi havien d’accedir per altres cantons, tots cada vegada més plens. Els accidents amb els paraigües eren inevitables. També ho eren les converses sobre la dificultat que Pedró Sánchez pacte una investidura sense el suport d’un diputat independentista.

La multitud es concentrava al voltant de la Delegació i també davant i als costats d’un escenari per a l’ocasió. En un principi servia perquè els músics Sara Terraza i Toni Xuclà interpretaren cançons catalanes d’altres temps. També d’altra època eren els poemes de Joan Brossa, si bé de contingut tristament actual, per la qual cosa els recitava, també des de l’escenari, el poeta mallorquí Carles Rebassa. Era la part que més amenitzava el públic, obligatòriament protegit de la pluja.

Després arribava el torn dels convocants. Les associacions Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, amb els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, En Comú i CUP signaven un manifest conjunt llegit per un integrant de cada plataforma o partit. Iniciava la lectura Elisenda Paluzie, que agraïa al públic la seua assistència malgrat la pluja. Continuava Diana Riba, que recordava, una a una, les malifetes de l’Estat contra l’independentisme, esmentant, per exemple, el dret de defensa, a un judici just o la sobirania parlamentària, malmesa en més d’una ocasió pel jutge instructor Pablo Llarena. Carles Riera, de la CUP, recordava un altre tipus d’ingerències: les de la Junta Electoral Central, quan ja el 21 de desembre de 2017, en les últimes eleccions catalanes, «privaven els candidats presos polítics de fer campanya, censuraven paraules en mitjans o prohibien l’exhibició del color groc». Jaume Asens, de Catalunya en Comú, lamentava que els fets presents són «insòlits en qualsevol país democràtic. Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural i màxim representant de l’entitat fora de la presó, recordava que dos integrants de la JEC són jutges del Suprem i que tots els membres de la Junta són escollits, directament o indirecta, pel PP i pel PSOE. Per últim, Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, pronosticava que, «un cop més, l’Estat farà el ridícul a Europa».

De dreta a esquera, en l'acte de la manifestació, Jaume Asens (En Comú), Carles Riera (CUP), Elisenda Paluzie (ANC), Elsa Artadi (JxCat), Diana Riba (ERC) i Marcel Mauri (Òmnium Cultural)

Era una nova protesta a Catalunya contra les actuacions dutes a terme des dels aparells de l’Estat. Una concentració ràpida, de menys durada que d’altres anteriors, condicionada per l’oratge, però amb una més que destacable afluència. Tot perquè Carles Puigdemont puga ser escollit eurodiputat el 26 de maig si així ho desitgen els electors. I perquè si no és escollit, que siga per la voluntat popular i no per les ingerències de l’Estat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.