Retorn a la Romanitat - 4

Vestigis romans al Capsacosta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al segle XVII, Jeroni Pujades fa esment d’un antic camí d’origen romà que es desviava de la Via Augusta des de Iuncaria (la Jonquera) en direcció a Besalú, i altres historiadors i excursionistes com Botet i Sisó, Cèsar August Torras, Carles Bosch de la Trinxeria o Lluís G. Constans han reforçat la pensada que el camí antic que sortia de Besalú vers l’oest per Castellfollit, Olot i la vall de Bianya, i després pujava al Capsacosta cap a Sant Pau de Segúries i Camprodon —el que fa el mariner de sant Pau—, seria la Via Annia, hipotètic origen del topònim Bianya. A la segona meitat de segle XX acabaren per “romanitzar” la via els estudis dels garrotxins Ramon Sala Canadell i Josep Casas, entre d’altres, confirmats per historiadors tan rigorosos com Antoni Pladevall.

Carles Bosch de la Trinxeria es va sorprendre de trobar només vestigis romans al Capsacosta, quan no n’havia trobat a cap lloc més, i al Capsacosta els veia ben conservats, gens afectats pel pas dels segles: “Els romans construïen ses carreteres amb molt gasto i soliditat; las tenien empedrades sobre tot en país muntanyós, amb bones pedres picades, com se pot veure encara en la calçada romana ben conservada, de 6 metres d’amplada, que des del camí de Sant Joan a Camprodon [o sigui, a Sant Pau de Segúries] passa per la carena de Capsacosta i baixa en la conca de Fluvià en lo pla de Bianya (Olot). Doncs si el camí aquell està encara tan ben conservat, sembla impossible que en la serralada fronterissa dels Pirineus no s’ en vegi gaire bé rastre de cap”.

Josep Pla, influït pel seu amic Ramon Sala Canadell, va arribar a dir que els trams encara enllosats a la perfecció a Capsacosta fan que aquesta via romana sigui, “gairebé segur, la més significativa deixalla romana, en aquest país”.

Però tant els arqueòlegs de la Generalitat que hi van fer obres de restauració com la nova generació d’historiadors saben que, just el camí que va d’Olot a Sant Pau de Segúries pel Capsacosta, i que, en la part empedrada, s’anomena Via Romana, va passar a formar part del camí ral de Barcelona a Camprodon, per la Garrotxa. I, com diuen Joel Casamitjana i Miquel Àngel Fumanal Pagès, en l’estudi “La via del Capsacosta: la construcció d’un tram del Camí Reial de Barcelona a Camprodon als segles XVII i VIII”, l’empedrat no seria romà, sinó modern, tot i que “en el pas del segle XVII al XVIII, els models de construcció de camins i vies empedrades seguien sent els de l’imperi romà”, diuen.

Els dos historiadors fan constar que “les intervencions arqueològiques dutes a terme a mitjans dels anys 90 —i el consegüent desenvolupament turístic i esportiu— a la coneguda popularment com a ‘Via del Capsacosta’ (en al·lusió al seu teòric origen romà) han fet que la denominació més comuna d’aquest camí reial, tant per a la gent de la contrada com per a la promoció, sigui el de ‘Via romana del Capsacosta’”, denominació que, com saben tots dos historiadors, està sustentada per tots els autors des dels segles XIX i XX.

El fet, consideren, “és que les estructures viàries conservades allí són ben significatives, i fàcilment identificables, a simple vista, amb la tècnica i les formes ‘imaginables’ pròpies d’una calçada romana”, i per això gairebé tothom ha acceptat, durant aquests segles XIX, XX i XXI, que es tracta d’una via romana. 

“Però —adverteixen— les restes visibles contrasten amb la documentació més antiga detectada, per tal com en cap cas no s’esmenta la construcció del camí, sinó que es referencia la seva existència només com a afrontació geogràfica o de propietat.”

És a dir, cal acceptar la possibilitat d’un camí romà empedrat previ a l’empedrat actual conservat, empedrat desaparegut pel pas del temps, o bé que fins i tot mai no fos empedrat, com també es pot pensar en un camí preromà. Però mai, demostren, de l’amplada actual.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.