Les enquestes no s’equivocaven. Almenys en el sentit general. El PSIB ha guanyat les eleccions a Corts a Balears. És la quarta vegada que assoleix la condició de partit més votat, després dels comicis també generals de 1982, 1986 i 2008. A diferència d’aquests antecedents, però, enguany no ho ha fet tant gràcies a una forta empenta del seu vot sinó per l’enfonsament del PP. En efecte, entre 2016 i 2019 els socialistes han passat del 20% dels vots al 26,2%, un increment significatiu que els ha permès recollir 3 diputats, quan fa tres anys foren 2, però si s’han enlairat fins a la primera posició electoral ha estat sobretot pel naufragi del PP, que ha perdut 18 punts percentuals en aquests tres anys, del 35% de 2016 al17% aquest diumenge.
Tant un com l’altre partit han mostrat un comportament electoral paral.lel al que han tingut les seves referències estatals. No és un fenomen nou, és ver, però es tracta d’una tendència que a cada elecció s’està intensificant, a les Illes. I, el que és més rellevant, no només per al PSIB i PP sinó per a totes les altres formacions.
En efecte, també – i, novament, tal i com preveien les enquestes- Podem, Ciutadans i Vox han recollit el fruit d’unes eleccions absolutament en clau espanyola.
Els morats, que fa tres anys – aliats amb Més per Mallorca i Esquerra Unida- signaren un 25% de sufragis, amb 2 diputats i la segona posició rere del PP, s’han vist ara reduïts a un 17,8%, suficient, però, per mantenir els 2 diputats al Congrés. La minva en percentatge queda en certa manera eixugada pel fet de seguir essent la segona força a les Illes.
La formació taronja liderada per Albert Rivera té a Balears un desastre intern de magnituds bíbliques, atès que el seu líder, Xabier Pericay, ha anunciat que deixarà la política balear després del 26 de maig, que la direcció està desapareguda, que el candidat guanyador de les primàries per a les autonòmiques no apareix gairebé mai en públic, que la campanya feta pel cap de llista al Congrés, l’exsocialista Joan Mesquida, ha estat, en el millor dels casos, molt grisa... però amb tot i amb això el fet que aquestes eleccions s’hagin resolt com mai en clau espanyola ha permès a Ciutadans obtenir el 17,4%, quan fa tres anys marcà el 15,5%, i manté l’escó al Congrés. Sens dubte C’s és la prova fefaent de la dinàmica espanyolitzada que han pres, i pareix que de manera definitiva, les eleccions a Corts Generals a Balears. No sembla que importi gens ni mica el que passi a un partit estatal a les Illes, que els seus votants baleàrics confiaran o no amb ell per mor de la clau espanyola, per allò que veuen i senten sobretot a les grans televisions d’àmbit estatal.
I per la mateixa raó de l'homogeneïtzació del comportament electoral a Balears amb l’espanyol, el partit neofeixista, Vox, ha assolit un espectacular 11,3% i 1 diputat al Congrés.
Tampoc han fallat les enquestes en relació a la previsió que avançaren sobre les dues candidatures d’àmbit balear, el PI i Veus Progressistes – Més per Mallorca, Més per Menorca,Ara Eivissa i Esquerra Republicana-, que s’han quedat sense diputat al Congrés. Tot i que la coalició sobiranista en algun moment de la campanya pensava que tenia opcions reals d’assolir un escó, finalment s’ha imposat la dura realitat. Amb un 5% en el cas de Veus i amb un 2,3% en el del PI, les dues candidatures han quedat molt per sota del percentatge que els hauria permès donar la sorpresa.
Amb aquest panorama que deixen les urnes a Corts espanyoles, per ventura ha arribat l’hora que les direccions del PI i dels partits que han format Veuses replantegin l’estratègia que porten cara a les eleccions generals. Perquè els dos partits que fan bandera gairebé en exclusiva de l’anticatalanisme com són Ciutadans i Vox han recollit gairebé el 30% dels vots i 2 diputats, mentre que ells dos amb prou feines arriben el 8%. Davant d’aquesta evidència pareix raonable pensar que el PI i els partits que han format Veus es decideixin a parlar sobre la possibilitat d’estructurar una candidatura conjunta per afrontar les successives eleccions generals que es convoquin en el futur. La coalició és l’única possibilitat d’almenys poder somiar amb un futur escó al Congrés. O això o la seguretat en el fracàs.
Mirant cap el 26 de maig
És inevitable suposar com poden influir els resultats de les eleccions generals a les autonòmiques que se celebraran el 26 de maig. En realitat no es poden fer extrapolacions perquè les naturaleses dels comicis són molt diferents. D’entrada, el fracàs del PI i de Veus del 28 d’abril no es repetirà, perquè tant els regionalistes com cada un dels partits que han format la coalició sobiranista s’enfronten a unes eleccions que són les «seves», a les que amb tota probabilitat assoliran representació, amb la possible excepció d’Ara Eivissa.
Per una altra banda, cal tenir present l’antecedent de 1979, quan en el període d’un mes hi hagué eleccions generals i locals i preautonòmiques, l’1 de març se celebraren a Corts i el 3 d’abril als ajuntaments i als Consells Insulars. Aleshores es va esdevenir un fenomen que no seria gens estrany que es repetís enguany: el d’un reflux en el vot de les opcions majoritàries. Així va passar a UCD i PSOE, que perderen un significatiu percentatge de suports. En el PSIB es temen que torni passar, que ells baixin. Per això la presidenta del Govern i líder socialista, Francina Armengol, deia la nit electoral del 28 d’abril que cal «mantenir la mobilització» del seu electorat per poder seguir governant les Illes després del 26 de maig.
En funció d’aquest reflux podria adquirir importància cabdal el resultat de Vox. Ha assolit el 28 d’abril a les Illes un impressionant 11,3%. No vol dir això que altre pic el 26 de maig repeteixi el percentatge a cada illa, però no pareix creïble tampoc que disminueixi molt. En conseqüència, la irrupció del neofeixisme pot donar una sorpresa terriblement negativa a l’esquerra. En especial a Eivissa, on la incapacitat d’unir esforços entre els partits a l’esquerra del PSOE deixa en l’aire la possibilitat que un resultat de Vox semblant al del 28 d’abril podria suposar la victòria de la dreta a l’illa.
Però més enllà de riscos, que hi són, també és cert que el resultat global de l’esquerra a les generals a les Illes és contundent: la suma de PSIB, Podem i Veus Progressistes arriba al 50% dels sufragis. Per suposat que no significa que passi el mateix el 26 de maig però si més no permet als dirigents progressistes embocar cap a les autonòmiques amb una raonable confiança en que serà possible reeditar el Govern d’esquerra o, en el seu defecte, de centreesquerra, amb el suport del PI.