Eleccions generals

Hotel Catalonia: nit boirosa a la zona zero

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A pocs metres de l’estació de plaça Catalunya, en un dels carrers adjacents al centre neuràlgic de la capital catalana, l’Hotel Catalonia va ser el lloc triat per JxCAt per viure la nit electoral. No podia ser d’altra manera: Catalunya al bell mig per recordar que el sobiranisme té prou “força” per entomar temps difícils. Així quedava recollit a la pantalla de l’hotel, mitjançant un lema abassegador en el qual el llaç groc va presidir l’escenari en tot moment com a senyal de l’anomalia que suposa tenir el candidat a la presó i el president a l’exili.

La nit va tenir un to serè, gairebé plàcid, sense estridències ni apel·lacions a l’èpica viscuda. Només els primers instants s’hi respirava alguna cosa d’això, però els sondeig de les 20 hores van dissipar-ho per la via ràpida. El que havia de ser una nit històrica va ser un simple miratge tan bon punt la llista encapçalada per Jordi Sànchez va apuntar uns resultats més baixos dels previstos, cosa que els portaveus de la formació van saber contrarestar amb dos idees preconcebudes: “Això no va de la festa de la democràcia mentre tinguem presos i exiliats”, deia Eduard Pujol, mentre Míriam Nogueras afegia: “tot el que succeeixi a l’Estat espanyol ha de passar per Catalunya”.

Malgrat aquest bany de realisme, la claca agrupada en una cantonada de la sala va mantenir en tot moment una actitud optimista, on no van faltar els aplaudiments ni tampoc les rialles de complicitat entre els presents. També el gabinet de premsa de JxCat va mantenir la compostura amb missatges que evitaven furgar en els resultats que apareixen al fatídic marcador: felicitació als 8.500 apoderats i a la gran participació, senyal inequívoca que els catalans sempre estimarem les urnes; sense oblidar la corrua d’imatges de Carles Puigdemont i diversos consellers reunits a  Waterloo per seguir la jornada.

Entre passadissos, però, alguns membres de la comitiva no ocultaven la resignació davant els resultats que, com un degoteig incessant, confirmaven l’estancament de JxCat. “Mireu el mapa!”, etzibava un d’ells davant l’acaparadora taca roja que mostrava la victòria socialista a l’Estat. També Aurora Madaula, diputada al Parlament, indicava en veu baixa que, davant dels primers resultats, el millor era no entrar en detalls. Madaula recordava els sondejos de fa tres anys, quan de forma inesperada, els mals auguris es van transformar en una victòria esclatant del president a l’exili. “No siguem pessimistes, encara queda molta nit”, reblava un altre dirigent.

Fora d’aquest esperit competitiu, hi ha qui confessava que el balanceig entre els 5 i els 7 diputats era esperable atesa la força d’ERC, que a través del tàndem Junqueras-Rufián ha impedit que Laura Borràs i la resta de cares visibles capgiressin les tornes i atrapessin els republicans en la cursa electoral.

La nit deixava altres estampes a retenir: encaixades de sota mà barrejades amb mirades perdudes i alguns tocs d’humor per agafar aire i desengreixar la tensió acumulada. En aquest repertori tampoc no van faltar aquelles lectures que, pels més habituats en les nits electorals, són un bàlsam que omplen d’aigua un got mig buit. Aquest vegada va ser la patacada històrica del PP i, malgrat la irrupció de Vox a les Corts espanyoles, la manca de punch de Rivera i Arrimadas per donar el sorpasso.

Altres líders de JxCat van refugiar-se en alguna sala annexa, mentre alguns, per insuflar ànims, van esprémer a la xarxa missatges d’elogi a la militància o altres que que s’escapaven de qualsevol crònica electoral. Així, per exemple, Elsa Artadi va denunciar la detenció del ràper Pablo Hassel, Eduard Pujol aplaudia la victòria del Girona sobre el Sevilla, al torn que alguns més se centraven en la classificació del Barça femení per a la final de la Champions. Un retaule de reaccions per gestionar el temps abans d’unes compareixences que es van fer esperar més de l’habitual.

La intervenció davant del faristol, fugaç i tan breu com la hora aconsellava, va quedar resumida en un doble missatge destinat a quadrar els comptes i sortir amb el cap ben alt: Borràs va reivindicar la capacitat de JxCat d’aguantar el tipus i del conjunt del sobiranisme per guanyar musculatura davant el taulell polític que es configura a les Corts espanyoles.

Quan tocaven les 11 de la nit, l’Hotel Catalonia es va començar a buidar, mentre el llaç a l’escenari i el record als represaliats deixaven a l’ambient un estat d’ànim que no augura una legislatura fàcil. Així ho admetien els portaveus de Junts per Catalunya. Ahir a la nit, la zona zero de Catalunya va esdevenir la metàfora d’un poble viu que, més enllà de la força mostrada, malda per sobreviure enmig de la boira. Una posició que, vist com estan les coses, també pot ser llegit com una victòria.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.