L’esquerra eivissenca es presentarà per separat a les eleccions autonòmiques i insulars del 26 de maig. Cada una de les tres forces d’aquest àmbit, PSIB-PSOE, Podem i Ara –suma de Guanyem, Esquerra Republicana i Equo-, ha presentat els seus candidats al Parlament i al Consell Insular. Seran competidores. Això sí, totes tres coincideixen en afirmar que “necessitem quatre anys més” al front de les institucions, però res de coalicions on qualcú podria perdre una mínima quota de poder.
De res ha servit la crida que va fer a finals de l’any passat Guanyem Eivissa per assolir una candidatura unitària de tot el progressisme o, en el seu defecte, que s’unís encara que fos només l’esquerra del PSOE. Res.
Impossible unitat progressista
Guanyem instà les forces progressistes de l’illa a unir esforços, a fer una coalició preelectoral per evitar que “la dreta i el feixisme” puguin guanyar a Eivissa el 26 de maig. Però ben aviat veren adonar-se que el seu anhel seria molt difícil, per no dir impossible, de convertir-se en realitat. “N’hi ha que només pensen en la respectiva cadira”, diu una activista esquerrana local que sempre ha participat en els moviments unitaris progressista.
Les converses s’iniciaren entre Guanyem, Esquerra Republicana i Podem, tanmateix tot d’una es va veure que només les dues primeres formacions podrien arribar a un acord, com així fou, creant Ara Eivissa, formació a la qual s’hi afegí Equo. Però amb Podem, res de res. Segons explicaren els directius de Guanyem, els morats els oferiren fer una aliança a la qual “tindríem un paper molt secundari” que la militància rebutjà en assemblea. “Acceptar-ho seria diluir-nos en unes candidatures imposades”, sentenciaren. “No és la proposta que esperàvem per aturar la dreta i la ultradreta”, afegiren.
Per la seva banda, Podem presentà els seus candidats al Consell i Parlament sense referir-se a la coalició que no va ser possible. Viviana de Sans , candidata a presidir el Consell, assegurava que “és imprescindible continuar quatre anys més amb les polítiques de canvi que acaben de començar”, cosa que al seu entendre només serà possible “si Podem és la força més votada i es fan polítiques més valentes i atrevides”.
A la presentació dels candidats d’Ara, formació que es defineix com a “insularista, ecologista, progressista i d’esquerres”, Isabel Aguilar, portaveu de la coalició, assegurà que “ara mateix, a Eivissa, som nosaltres l’única força política d’esquerres que realment pot defensar els interessos de l’esquerra”.
El temor de les veus més favorables a la unitat progressista a Eivissa és que aquesta divisió i enfrontament dels progressista faciliti que la dreta pugui sumar més escons que l’esquerra tant al Consell com al Parlament. El 2015 les eleccions al Consell Insular es varen resoldre amb un diputat més dels progressistes sobre els conservadors: PP, 6 escons; PSOE, 4 i Podem 3. I al Parlament de les Illes Balears per l’illa el resultat fou: PP, 5 diputats; PSOE, 4 i Podem 3.
Una de les veus més compromeses des de sempre amb la unitat d’esquerres a Eivissa, l’actual consellera –independent- de Cultura, Fanny Tur, confessava a aquest setmanari que “molta gent dona per fet la victòria de l’esquerra (el 26 de maig) però jo ja n’estic farta de veure altres vegades tant d’optimisme com ara i que després, a la nit electoral, es converteixi en un drama”.
L’anàlisi que fan les veus progressistes eivissenques més prudents és que el 2015 la divisió de l’esquerra no impedí la victòria perquè el PP estava molt fluix, Ciutadans no es presentà per Eivissa –ni Vox- i per tant molt de vot dretà se n’anà a l’abstenció. “Però enguany és molt diferent, la fragmentació esquerrana combinada amb la possibilitat que Ciutadans i/o Vox aconsegueixin representació, a pesar que el PP pugui baixar, podria fer que perdéssim el Consell i que hi hagués si més no un diputat progressista manco al Parlament per Eivissa, amb la qual cosa ves a saber què podria passar” a l’hora de formar majoria política a la Cambra.
És aquesta l’anàlisi que feia Guanyem quan demanava la convergència almenys entre els partits a l’esquerra del PSOE. Però no va poder ser. “Esperem que no ho haguem de lamentar a la nit del 26 de maig”, diu una de les veus favorables a la unitat progressista.