JUDICI 1-O - EL CARRER

El suport als altres represaliats

Homenatge a Adrià Carrasco i Tamara Carrasco

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja fa un any que la Guàrdia Civil va anar a buscar els activistes Tamara Carrasco i Adrià Carrasco a casa seva per detenir-los. A dia d’avui, la Tamara es troba reclosa a la seva ciutat natal de Viladecans sense poder sortir-ne, i l’Adrià és a l’exili, a Bèlgica. Ambdós són acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme. Amb l’objectiu de denunciar la repressió que pateixen els dos joves, els respectius grups de suport van organitzar una sèrie d’actes el passat dissabte 6 d’abril a la ciutat d’Esplugues de Llobregat per recordar que “a l’Estat espanyol es persegueixen les persones amb idees polítiques diferents”. Un homenatge als activistes Tamara i Adrià que acaba el 10 d’abril a Viladecans, també al Baix Llobregat, on hi ha convocada una manifestació sota el lema ‘I malgrat tot… seguirem lluitant’.

Un 10 d’abril, la Guàrdia Civil va detenir Tamara Carrasco a Viladecans i l’Adrià, tot escapant-se de casa seva a Esplugues de Llobregat, va  marxar a l’exili. El novembre, després d’haver descartat els càrrecs per rebel·lió i sedició, l’Audiència espanyola va desestimar també els càrrecs per terrorisme. Tot semblava apuntar que amb aquesta decisió s’acabarien  els maldecaps, però no ha estat així. El cas roman en via morta. El gener, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va remetre als jutjats de Granollers, Gavà i Vilanova i la Geltrú les causes contra Adrià Carrasco i Tamara Carrasco per desordres públics en les protestes posteriors a l’1-O. L’Adrià està acusat per haver aixecat les barreres d’un peatge i la Tamara per haver organitzat les mobilitzacions.  

Les entitats, familiars i simpatitzants van rendir el seu particular homenatge al jove exiliat amb debats, tallers, xerrades i concerts. L’acte, que es va allargar tot el dia, va tenir lloc a la pista vermella del Parc Pou d’en Fèlix. Va començar a les 11.00 amb dos tallers, un impartit per Alerta Solidària sobre els drets de la ciutadania, i l’altre sobre  seguretat digital. A les 12.30 va tenir lloc la primera taula ronda de la jornada. Sota el títol ‘La repressió no s’atura. La lluita, tampoc’, diversos col·lectius de represaliats van explicar les seves vivències. A les 14.00 es va celebrar  un dinar popular amenitzat amb una interpretació musical. A la tarda, es va donar pas a una taula rodona amb els familiars dels represaliats. Hi van participar els pares de Tamara Carrasco, Adrià Carrasco, Anna Gabriel i alguns pares dels nois d’Altsasu. Durant la jornada també es van llegir les cartes enviades per Anna Gabriel i Jordi Cuixart, aquesta darrera llegida per David Fernàndez.  L’última xerrada, ‘La premsa apunta… La policia dispara?,’ la van protagonitzar el periodistes Maiol Roger i Cristina Fallaràs. Per últim, al vespre va haver-hi música en directe i  un sopar a l’aire lliure per cloure un dia de germanor i fraternitat.

Un dissabte solidari precedit per una setmana de judici en què els Mossos d’Esquadra han estat els protagonistes. Tant, que es podia arribar a pensar que els incriminats per promoure el referèndum eren els  policies catalans i no pas els dirigents independentistes, tot seguint la línia acusatòria de Diego Pérez de los Cobos i José Antonio Nieto. Per això, es va  continuar parlant d’"estafa" de dispositiu i d’"inacció" com a  principals dèficits dels Mossos durant l’1-O. En conseqüència, la imatge de la policia catalana va poder quedar  malmesa. Tanmateix, els primers testimonis del cos van contradir les versions de l'Estat, però sense la fermesa amb què ho havien fet els màxims dirigents del cos,  Josep Lluís Trapero, Ferran López i Joan Carles Molinero. Els tres van fer servir una estratègia basada en l’allunyament amb el Govern de la Generalitat i a refutar la versió dels antics responsables del govern espanyol del Partit Popular. La intervenció davant dels magistrats va ser la prèvia al judici que se celebrarà a l'Audiència Nacional en el qual Trapero i altres responsables del cos s'enfronten a onze anys de presó, acusats de rebel·lió.

Els grup de suport ‘Adri et volem a casa’ el vertebren els membres del Comité de Defensa de la República d’Esplugues de Llobregat de què l’Adrià Carrasco formava part. També l’articulen els seus amics de la ciutat i familiars, molts d’ells provinents del grup escolta i casteller. La Tamara Carrasco es troba confinada a la ciutat de Viladecans sense poder sortir-ne. El grup de suport ‘Tamara no estàs sola’ està encapçalat pel CDR de Viladecans, un grup molt actiu en les lluites socials que el proper 10 d’abril a les 19h acull la manifestació ‘Tamara i Adri llibertat!’.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.