Judici 1-O

Els Mossos tanquen files amb Trapero i amb ningú més

La vuitena setmana de judici ha estat de marcat accent policial. En total han passat pel Tribunal Suprem gairebé una trentena d'agents dels diferents cossos i forces de seguretat. Destaquen, sobretot, les intervencions de l'excap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López i l'excomissari Joan Carles Molinero, així com el del Comissari en Cap de la Brigada Provincial d'Informació a Catalunya, Manuel Quintela.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El relat de Josep Lluís Trapero, Major dels Mossos d'Esquadra durant la tardor de 2017, va servir per desmuntar els arguments de les acusacions. Ha estat un dels testimonis més rellevants de les vuit setmanes que el judici està en marxa. En aquestes darreres tres sessions, la línia del que durant uns mesos va ser l'heroi dels independentistes -sense haver-ho estat mai-, s'ha vist reforçada pels que foren els seus números dos i tres, Ferran López i Joan Carles Molinero.

Tot plegat, enmig d'una orquestra de testimonis dels cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol que van intervenir en diferents moments d'aquella intensa tardor. A Lleida, a Badalona, al Maresme... Serà la tònica habitual de tot el mes d'abril. Carrusel policial. Caldrà esperar fins a la diada de Sant Jordi per tornar a escoltar testimonis polítics.

 

DIMARTS, 2 D'ABRIL

Tornant al que ha ocorregut a la Sala Segona durant la vint-i-cinquena, la vint-i-sisena i la vint-i-setena jornada, cal destacar també el tret inicial: la declaració del comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació (BPI) de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. De la declaració de Manuel Quintela, que va comparèixer ocult de les càmeres, era especialment interessant saber què diria sobre l'intent d'escorcollar la seu de la CUP el dia 20 de setembre, finalment frustrat per l'oposició popular i perquè mai no va arribar l'ordre judicial.

Abans, però, va tenir temps de dir que només havia estat investigat per l'intent de registre de la seu de la CUP, cosa que entraria en contradicció amb la informació que publicaria l'endemà la Directa. Segons aquest mitjà i tal com referenciava La Vanguardia en aquell moment, Quintela hauria estat arrestat durant un mes i obligat a pagar una multa de 2.576.000 pessetes per disparar al propietari d'un bar l'any 1988.

Un cop el fiscal Javier Zaragoza va arrencar l'interrogatori, el comissari de la BPI -que aquesta setmana també ha estat notícia per intentar infiltrar un talp a la CUP durant l'octubre de 2017- va afirmar que davant la seu del partit anticapitalista els agents de la Policia Nacional espanyola van ser "escomesos de forma violenta i colpejats". Davant d'això, al seu entendre l'actuació del cos va ser molt "escrupolosa". Tant, va dir, que "van poder muntar fins i tot una festa", explicava fent referència a l'ambient que hi havia entre les persones concentrades per protestar contra l’intent d'escorcoll.

Quintela, però, va parlar també del dispositiu de l'1 d'octubre, carregant durament contra Mossos i Govern. Dues mostres. La primera en relació al dispositiu policial que "havia de ser secret, però es va filtrar i això va permetre als organitzadors saber quins passos faria la policia". La segona, referida als Mossos, que "quan arribàvem no col·laboraven. Només s'apartaven", i va afegir que en tres centres "van obstaculitzar la nostra tasca". En resum, hi havia "un clima de desconfiança creixent amb els Mossos". Va reconèixer també l'ús de pilotes de goma, en un ambient que va titllar de "revolta general".

Darrere seu van passar agents de la Guàrdia Civil que havien intervingut cartells a Badalona -actuació per la qual està imputat l'extinent d'alcalde José Téllez- perquè "afavorien el referèndum". Més endavant, aclaririen que resaven "Hola, Europa" i "Hola, República". També un grapat guàrdies civils concentrats a Lleida van denunciar insults i aplaudiments de Mossos fent befa. Aquests darrers ho van negar.

El dia va acabar amb el responsable de la Policia Judicial a Barcelona, autor de l'informe de les càmeres dels agents. El més destacat, la desconeixença de per què no hi havia enregistraments de les actuacions a les demarcacions de Lleida i Tarragona. Darrere seu, l'agent responsable del visionament d'aquests vídeos va exposar que "no podia determinar" si els enregistraments que havia vist eren íntegres. De nou, opacitat.

 

DIMECRES, 3 D'ABRIL

La segona sessió de la setmana, la vint-i-sisena del total, arrencava amb un plat fort, l'excap dels Mossos d'Esquadra i número dos de Trapero, Ferran López. Una intervenció basada a defensar la tasca de la policia catalana i la seva independència del Govern català. També, però, a contradir el relat construït per Diego Pérez de los Cobos, responsable de coordinar l'operatiu de l'1 d'octubre, durant el seu pas pel Suprem. Cal recordar que havia estat especialment dur amb els Mossos d'Esquadra.

López va deixar clar que l'actuació del cos que ell liderava "va ser una decisió consensuada i acordada" amb el coordinador del dispositiu. Va recalcar, també, que no van "organitzar un dispositiu de Mosso d'Esquadra" sinó que formaven part "d'un dispositiu coordinat" amb Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil. De los Cobos, i altres agents que han passat pel Suprem, han sigut molt crítics també amb el fet que els Mossos enviessin només una parella d'agents a cada centre de votació. L'excap de la policia catalana va ser expeditiu amb aquesta qüestió: "la presència de binomis de Mossos als centres és una decisió que es va prendre a la primera reunió amb De los Cobos". Punt.

A Carles Puigdemont i al Govern català els va tocar rebre també. En la ja famosa reunió del 28 de setembre entre Mossos i membres de l'executiu es van viure moments de discrepància. És una cosa que ja havia deixat clara Trapero. "En cas de violència l'1-O, Puigdemont va dir que faria la DUI", declarava López que els havia dit el president català davant les advertències de Trapero. La qüestió tindria més matisos l'endemà.

Abans, però, havien de seure davant del jutge Manuel Marchena fins deu funcionaris del cos de la Guàrdia Civil. Els cinc primers van ser destinats a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) on, segons ells, van tenir una rebuda "totalment hostil, increpant-nos i posant-nos el mòbil a centímetres de nosaltres".

Els dos darrers, agents del laboratori de criminalística que va inspeccionar els vehicles fets malbé davant la seu del Departament d'Economia el dia 20 de setembre i que van donar fe del fet que "estaven irreconeixibles, amb adhesius, rodes punxades, pintades a la xapa, vidres trencats...".

De nou, però, els testimonis policials no podrien ser contrastats amb vídeos tal com reclamen les defenses de forma continuada entenent que aquest fet vulnera els seus drets. Tal és la insistència que Marchena va arribar a dir que les queixes pels vídeos havien esdevingut part de l'"escenografia" del judici.

 

DIJOUS, 5 D'ABRIL

Vint-i-setena sessió i darrer dia de la setmana. Com el dia anterior, el principal protagonista seria també un alt càrrec dels Mossos d'Esquadra durant l'1 d'octubre. En aquest cas, el número tres de Trapero i Comissari del cos, Joan Carles Molinero que havia estat citat per l'acusació popular de Vox per intentar demostrar una presumpta col·laboració entre l'exconseller Joaquim Forn i la policia catalana. Tanmateix, van fer un pa com unes hòsties.

Molinero va marcar distàncies amb l'executiu català. Potser encara més del que ho havien fet López i Trapero. "Vam dir al Govern que no tinguessin cap dubte que compliríem amb la legalitat vigent", va assegurar el comissari. Va fer esment, també, a les discrepàncies entre policies i els polítics independentistes i va assegurar que van "preveure que hi hauria enfrontaments entre els cossos i forces de seguretat".

La clau de la seva intervenció, però, també versaria entorn la reunió del 28 de setembre. "Quan ens alçàvem de taula, el Major Trapero va fer una última reflexió dient: 'Espero, president, que el diumenge no hi hagi cap desgràcia a lamentar'. I el president de la Generalitat de Catalunya va dir que si això passava, possiblement procediria a declarar la independència". Aquest fragment de la declaració podria donar peu a dues interpretacions. D'un costat, que Puigdemont, Junqueras i Forn, presents a la reunió, tenien sobre la taula la conflictivitat entre votant i policia com una carta política per impulsar la DUI. De l'altre, certifica que els Mossos no estaven coordinats amb l'executiu català, tal com afirma el relat acusatori, sinó més aviat al contrari.

Així ho demostra també el fet que, com va exposar Molinero, els Mossos es plantegessin fer una roda de premsa per desmarcar-se del Govern en relació a l'1 d'octubre i assegurar que complirien amb les ordres rebudes per part de l'autoritat judicial. Com és sabut, finalment no es duria a terme aquesta roda de premsa que, de ben segur, hagués pogut canviar la història obrint una crisi pocs dies abans del referèndum.

En un altre ordre de coses, i seguint amb la línia de desmentir les acusacions dels agents de la Guàrdia Civil que havia obert Ferran López, Molinero va afirmar que "en cap moment, ni l'1 d'octubre ni en els 36 anys que porto en el cos de Mossos d'Esquadra, ens hem dedicat a seguir membres d'altres cossos policials. És totalment fals". I encara afegia un altre retret als cossos policials estatals: "els Mossos no vam arribar a tenir mai els plans d'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional".

Darrere de Molinero, la setmana la tancaria un nou carrusel d'agents de la Guàrdia Civil. "Cridaven 'som gent de pau' però cometien violència", assegurava el guàrdia civil amb número R12810S. "Vam haver de marxar corrents perquè la gent ens perseguia", afegia l'agent G20480J. "Hem passat anys al País basc i mai no havia vist aquell odi", assegurava el sergent Z66018U que va prestar un testimoni especialment dur contra els manifestants de l'1-O. Fins i tot un agent va rescatar la ‘trampa del Fairy’ testificada per Enric Millo setmanes abans, assegurant que relliscaven quan procedien a actuar perquè «devien haver tirat rentavaixelles al terra». Preguntat aquest agent per les defenses si potser aquell dia plovia -que, de fet, l’1 d’octubre va ploure-, el guàrdia civil assegurà que no.

Més rellevant a nivell probatori era el que afirmava l'agent V11483E a preguntes de l'advocat Andreu Van den Eynde: "no sé perquè no hi ha les imatges que va gravar la GoPro aquell dia". La desaparició vídeos de l'actuació policial el dia 1 d'octubre és una de les vulneracions de drets que més han denunciat les defenses aquests dies.

Dimarts dia 9 d'abril a les deu del matí es reprendrà la sessió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.