Judici 1-O

Del Constitucional al Parlament i les 33 frases al Suprem

Conclou la vuitena setmana del judici a l’1 d’octubre amb més declaracions d’alts càrrecs dels Mossos i d’agents de la Guàrdia Civil el mateix dia en què el Parlament català demana Quim Torra moció de confiança o convocatòria d’eleccions valent-se de l’absència dels diputats empresonats suspesos per Pablo Llarena. Mentrestant, el Tribunal Constitucional resol que una investidura telemàtica no s’adequa a la llei, pel que Carles Puigdemont continuarà sense ser investit amb el vistiplau de les màximes institucions de l’Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Constitucional, la tornada

Les darreres setmanes, el protagonisme del Tribunal Constitucional es trobava en un altre tribunal, el Suprem, on fiscals i acusacions referenciaven constantment els recursos del TC desobeïts per els encausats. Dijous, però, aquest alt tribunal tornava a pronunciar-se al respecte d’una llei catalana. Concretament la que permet investidures no presencials a distància i reunions telemàtiques. Una llei aprovada ara fa un any al Parlament de Catalunya i que prompte va topar amb la impugnació previsible del Govern Rajoy.

La llei preveia que en cas d’absència, malaltia o impediment, el Parlament podria facilitar mitjançant la majoria absoluta la celebració d’una sessió d’investidura sense la presència física del candidat. El Constitucional, en canvi, i per unanimitat, consideren que l’absència d’un candidat contradiu el procediment.

El Parlament pressiona Quim Torra

El bloc del 155 vol precipitar el final de la legislatura. Es per això que l’oposició s’unia al Parlament per exigir Quim Torra la convocatòria immediata d’eleccions o la d’una moció de confiança. La proposta quedava aprovada amb els partits del 155 -Ciutadans, PSC i PP- amb el suport dels comuns. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana perdien la votació en virtut dels diputats empresonats suspesos per Pablo Llarena, que condicionaven, una vegada més, el resultat. La CUP no participava en la votació.

La moció té significat, però no tindrà resultat. Almenys, a curt termini. Quim Torra manifestava públicament, una vegada més, que no convocaria eleccions. L’amenaça d’una moció de censura sembla poc probable. Amb distintes dates electorals a tocar, un pacte Ciutadans-PSC-Comuns, a més de poc natural, resultaria contraproduent per als seus interessos electorals a curt termini.

I al Suprem...

Mentrestant, al judici, el comissari dels Mossos Joan Carles Molinero i distints agents anònims de cossos i forces de seguretat espanyoles declaraven com a testimonis. Aquestes eren les frases més destacades.

1. «Vam dir al Govern que no tinguera cap dubte que anàvem a complir amb la legalitat vigent».

Eren paraules de Joan Carles Molinero, requerit per l’acusació popular, exercida pel partit ultradretà Vox. Javier Ortega Smith, secretari general del partit, formulava preguntes amb la intenció de demostrar una presumpta col·laboració entre l’exconseller empresonat Joaquim Forn i la cúpula dels Mossos per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. En canvi, Molinero descartava totalment aquesta tesi.

2. «A les reunions amb el Govern hi va haver discrepàncies i vam exposar les nostres preocupacions».

Molinero també confessava que els dies previs al referèndum i havia preocupació al cos policial català. Fins i tot esmentava el «clima de tensió que s’estava generant» els dies anteriors.

3. «Vam preveure que hi hauria enfrontaments entre els votants i els cossos i forces de seguretat, inclosos els Mossos d’Esquadra».

D’aquesta manera, el comissari confirmava que compartien sensacions amb els cossos policials espanyols.

4. «El 28 de setembre, quan ens alçàvem de la taula, el Major Trapero va fer una última reflexió dient: ‘Espero, president, que el diumenge no hi haja cap desgràcia a lamentar’. I el president de la Generalitat de Catalunya va dir que si això passava, possiblement procediria a declarar la independència».

Era, segurament, la frase més rellevant en què evidenciava les posicions de la policia catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya.

5. «El paper era desplegar a primera hora del matí un binomi de Mossos d’Esquadra. Aquesta acció tenia el consentiment de Diego Pérez de los Cobos [coordinador policial l’1 d’octubre]. Si el binomi no aconseguia tancar el col·legi s’havia de demanar reforços a altres agents dels Mossos. I si amb això no n’hi havia prou, s’havia de demanar l’ajuda de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil».

Molinero no es va estar d’insistir que el rol atorgat a Pérez de los Cobos no despertava massa simpatia en el cos de Mossos d’Esquadra i tampoc s’explicava per què tot allò que s’havia dissenyat en termes de cooperació entre cossos policials es va acabar trencant.

6. «En cap moment, ni l’1 d’octubre ni en els 36 anys que porto en el cos de Mossos d’Esquadra, ens hem dedicat a seguir membres d’altres cossos policials. És totalment fals».

Era la resposta a la pregunta sobre possible espionatge dels Mossos a Guàrdia Civil i Policia Nacional durant l’1 d’octubre, tal com han assegurat al llarg del judici distints testimonis dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

7. «Teníem molt clar quin seria el nostre paper els dies previs i el mateix dia del referèndum: complir amb el mandat judicial. I així li ho vam transmetre al conseller Forn».

En aquesta ocasió, Molinero responia a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza.

8. «La nit anterior, als col·legis no hi havia urnes ni llistes electorals, sinó activitats festives. Enteníem que no podíem tancar-los. A més, la interlocutòria donava la mateixa responsabilitat als tres cossos policials per al tancament previ dels centres».

Un dels arguments de les acusacions contra la policia catalana és el fet d’haver permès que la gent ocupara els col·legis els dies i nits prèvies a l’1 d’octubre. Un fet que, en efecte, no ho va impedir cap cos policial.

9. «Els Mossos no vam arribar a tenir mai els plans d’actuació de la Guàrdia Civil ni de la Policia Nacional».

Novament, un alt càrrec dels Mossos denunciava la inoperància planificadora dels cossos policials estatals.

10. «Es van anul·lar les reunions de coordinació dels tres cossos policials que s’havien de fer durant l’1 d’octubre i tot i això, vam considerar que teníem l’obligació de continuar informant Pérez de los Cobos.

Una vegada més, també s’acusava la policia espanyola i la Guàrdia Civil del trencament de la cooperació amb els Mossos d’Esquadra.

11. «La gent no tenia cap voluntat de dialogar amb nosaltres».

Aquestes eren paraules de l’agent de la Guàrdia Civil número R12810S. Ell mateix assegurava al fiscal Jaime Moreno que els van increpar i que la Benemèrita va actuar «sense violència».

12. «Sap si els crits van començar quan un agent va pegar a una senyora amb crosses?».

Aquesta era la pregunta formulada per l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van Den Eynde. En canvi, l’agent de la Guàrdia Civil assegurava que ells «no vam pegar ningú».

13. «Cridaven ‘som gent de pau’ però cometien violència».

Era l’enèsim argument per acusar de violència els votants de l’1 d’octubre.

14. «Em van donar un cop de cap a la cella. No duia casc. També un company va rebre un cop de puny a la cara».

Era el torn de l’agent G20480J, preguntat pel fiscal Jaime Moreno. El testimoni deia no recordar en quin poble havien actuat. En canvi, sí que recordava, deia, com van patir. Tant que va pronunciar la següent frase.

15.«Vam haver de marxar corrents del centre perquè la gent ens perseguia».

El següent testimoni anava més enllà.

16. «Em van esgarrapar, em van donar puntades, em van espentar, em van xafar, em van trencar la roba...».

L’agent V11483E responia a Jaime Moreno i assegurava, fins i tot, que va patir una contusió a la mandíbula. «Vaig estar uns dies sense poder mossegar bé».

17. «No sé per què no hi ha les imatges que va gravar la GoPro aquell dia».

Curiosament, l’agent no disposa de les imatges que haurien de confirmar la seua versió, atès que van gravar en directe l’acció de la seua unitat policial l’1 d’octubre. Unes imatges que no existeixen, tal com reconeixia en resposta a l’advocat Van den Eynde.

18. «Hi havia gent que aixecava els braços i per sota donava puntades».

Aquest agent també repetia el discurs de companys seus que havien declarat anteriorment al Suprem.

19. «Em feia gràcia que hi havia gent que alçava els braços i ens donava puntades de peu».

El sergent Z66018U de la Guàrdia Civil, que va actuar a Dosrius (Maresme), feia servir arguments similars als dels seus companys. I anava més enllà.

20. «Semblava que els votants havien llegit el manual de guerrilla urbana que hi ha a Internet».

No era l’única frase aparentment exagerada que pronunciaria aquest agent.

21. «Un senyor va agafar la meua pistola».

Deia, posteriorment, a preguntes dels advocats, que havia comprovat aquesta afirmació gràcies a un vídeo que havia vist a través de les xarxes socials.

22. «Un home amb el seu fill ens escopia i era digne de veure la cara d’odi que tenia. El fill aplaudia el pare i això xocava molt».

Això també ho va veure a través de les xarxes, segons reconeixia també als advocats durant la declaració.

23. «He passat anys al País Basc i mai no havia vist aquell odi».

Tal com havien suggerit altres guàrdies civils en declaracions anteriors, també per a aquest agent, en la tardor catalana es respirava el mateix ambient que en un conflicte que va provocar gairebé un miler de morts.

24. «Només passar la porta, van llançar una cadira a un agent que va caure esmorteït a terra».

Eren paraules de l’agent G61252V, que va actuar a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i que també va assenyalar els Mossos d’Esquadra, que segons ell «ens van dir que no teníem intervenir al col·legi».

25. «No es va tirar ningú al terra. Potser algú va caure davant la nostra presència, però no es va tirar ningú al terra».

Ho assegurava el sergent U9349I de la Guàrdia Civil a Jordi Pina quan l’advocat de Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull l’interrogava. Aquest agent va actuar a Dosrius, al Maresme. Respostes com aquesta acabaven amb discussions pujades de to entre Pina i Manuel Marchena, president de la sala, que li retreia a l’advocat el fet que demanara posar vídeos per evidenciar les mentides de l’interrogat.

26. «Jo usava la defensa per repel·lir els cops. Només per això».

Era la resposta d’un altre agent que va actuar a Dosrius, l’I50070J.

27. «Per a mi van ser hores, tot i que foren minuts».

L’agent B80404Y, que també va actuar en aquesta localitat maresmenca, posava èmfasi la presumpta violència dels votants.

28. «‘Donar punxades’ són tècniques d’ús de la porra. Que parle d’aquesta tècnica no vol dir que l’aplique».

Ho deia l’agent W46978K, que va actuar a Sant Martí Sesgueioles (l’Anoia) i que responia davant l’evidència de vídeos -no emesos al Suprem però sí coneguts pel seu caràcter viral- en què parlaven de ‘donar punxades’ als manifestants.

29. «Sí, vaig dir ‘metía la porra como si no hubiera mañana’. Ho vaig dir deu minuts després d’acabar la intervenció. Cadascú allibera la tensió com pot».

Aquest agent també confirmava aquestes paraules i les excusava en un «alliberament de tensió». També confirmava haver dit «si no le he roto la costilla, poco le ha faltado», referint-se a un manifestant.

30. «Fills de puta, cabrons, maricons...»

El tinent J85171K, que va actuar a Castellbisbal (Vallès Occidental), assegurava que els seus companys i ell mateix van ser rebuts amb aquests insults.

31. «Un motorista va intentar atropellar uns guàrdies».

Una versió bastant macabra dels fets.

32. «Hi havia una massa hostil donant puntades de peu i espentades. Quan vaig aixecar el primer manifestant vaig esvarar i em van donar una puntada de peu al cap. Devien haver tirat rentavaixelles al terra».

Ho deia l’agent X30747J, que va actuar a Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat), que donava per bona la versió d’Enric Millo que tanta polseguera va aixecar.

33. «Ens van dir que érem els responsables dels atemptats del 17 d’agost».

Així van rebre la Guàrdia Civil a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), segons deia l’agent R67502P.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.