VIII PREMI PROA DE NOVEL·LA

Iolanda Batallé vol cauteritzar ferides del passat amb 'Lluny de Califòrnia'

Una experiència dolorosa viscuda als Estats Units quan tenia vint anys és el germen d’aquesta novel·la de l‘escriptora i directora d’Ona Llibres Iolanda Batallé que ha guanyat el VIII premi Proa de Novel·la. Segons l’autora, Lluny de Califòrnia és «un desastre ple d’amor» amb tres protagonistes: la Iolanda de vint anys, la de cinquanta anys i una editora que revisa el seu llibre Lluny de Califòrnia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Assegura el jurat del Premi Proa, segons la glossa que n’ha fet Xavier Pla, que «el repte que supera Iolanda Batallé en la seva breu, intensa i elèctrica novel·la Lluny de Califònia» és el de «viure la vida i saber narrar-la després».

Perquè Batallé proposa, segons Pla, «un joc metaficcional que dissol les fronteres entre l’amor i l’angoixa, entre la voracitat de viure i el desencís d’estimar» i «ho fa en una història inoblidable en què bateguen la vitalitat (molta) i el dolor (encara més) a través de la memòria, el cos, la llibertat sexual i la creació literària».

Aquests són els valors de la novel·la guanyadora del Premi de Novel·la Proa, dotat amb 40.000 euros, que en passades edicions han guanyat Núria Cadenes, Francesc Serés, Martí Domínguez o Laura Gost entre d’altres. Un dels pocs, com ha destacat Batallé, que han guanyat més dones que homes. El jurat d'aquesta edició el formaven Pla, Anna Sàez Mateu, Mar Bosch, Vicenç Villatoro i Josep Lluch.

Xavier Pla ha insistit que l’obra utilitza «el bisturí cauteritzador de l’escriptura» per «tancar ferides» del passat. Iolanda Batallé ha admès que aquest llibre «és el millor» que ha escrit i que no haguès pogut escriure’l fa trenta, vint o deu anys. Li ha costat entre tres i quatre anys d’escriure aquesta història de la jove protagonista que viatja a Califòrnia becada (com va fer Batallé), es casa amb en Joe i s’enamora d’en Max, un jove que pateix un trastorn ciclotímic del qual ella no en sap res. La biografia de Batallé facilitada per l’editorial ens diu que «quan tenia vint-i-tres anys es va casar i enamorar, en aquest ordre, però no de la mateixa persona».

Trenta anys després, el personatge de l’Editora (que no té nom) convenç a l’autora d’escriure sobre aquella experiència, de manera que també llegim Lluny de Califòrnia dins de Lluny de Califòrnia.

Batallé assegura que l’Editora és un dels seus personatges favorits, «quasi una caricatura d’una dona cremada, farta de tot», fins i tot de la mateixa autora: «M’ho he passat molt bé amb aquest personatge», afirma Batallé.

El resultat, segons Xavier Pla, «és una novel·la sobre el procés mateix de creació, la identitat femenina i la memòria emocional que desmunta els clixés del seu romanticisme juvenil per mostrar la cara més aspra del dolor la malaltia mental i el dol».

Sobre l’estil de Lluny de Califòrnia, Pla explica que «la prosa és fragmentària, obsessiva, feta de frases curtes i escenes que reapareixen una vegada i una altra, que tornen insistentment sobre els mateixos nuclis d’emoció». Per això, rebla, «el relat avança embolcallat en un vaivé d’onades, en una mena d’espiral de la memòria personal que, a mesura que progressa, va trobant una forma i un ordre propis fins a crear l’efecte d’una estranya veritat».

En rebre el premi Proa, Batallé va recordar que la col·lecció «A tot vent» de l’editorial Proa estava completa en casa d’una parella (Jaume i Àngels) que pràcticament li van fer de segons pares en la seva infància i que sovint li deixaven agafar els títols que volgués d’aquell prestatge. El color taronja, identificatiu de la col·lecció «A tot vent», serà ara al llom de l'obra amb la qual Batallé ha guanyat el premi Proa. La novel·la arribarà a les llibreries el 18 de novembre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.