EXPOSICIÓ

El Gaudí que no va arribar a existir irromp a l’Espai Imagina a Barcelona

ʻCodi Gaudíʼ, una proposta immersiva sobre l’arquitecte, no sols desvetlla la tècnica —i la lògica— amb què ideava formes meravelloses. També permet endinsar-nos en quatre grans obres que dissenyà i no arribaren a existir, com la Font Monumental de la plaça de Catalunya ideada en la seva etapa estudiantil o lʼimponent hotel Attraction, que havia dʼesdevenir el gratacel més alt de Manhattan. És la primera producció de l’Espai Imagina, un nou punt de trobada de la cultura i la innovació a Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja és possible capbussar-nos en l’imaginari gaudinià —el que va existir i el que no— sense sortir d’un mateix edifici. Espai Imagina, l’equipament lúdic cultural impulsat per Mediapro Xperiences a l’avinguda Diagonal de Barcelona, ha obert les seves portes amb aquesta proposta immersiva que està captant l’atenció de persones de totes les edats i que ha estat declarat «esdeveniment d’interès públic excepcional». Espai Imagina neix amb la pretensió de combinar patrimoni, ciència, art i tecnologia amb producions pròpies i projectes internacionals.

Visitable fins a final de gener de 2027, Codi Gaudí pertany al primer grup i utilitza les tecnologies immersives per mostrar-nos el sistema creatiu de l’arquitecte reusenc. Ho fa sota el mestratge immillorable de Galdrich Santana, comissari de l’Any Gaudí i director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on també exerceix com a professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

La realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta s’alternen amb les grans instal·lacions audiovisuals per entendre els ets i els uts de l’univers gaudinià. És gràcies a això que podem comprendre més fàcilment els conceptes arquitectònics i científics que van guiar la seva obra. No és una exposició més sobre Gaudí, sinó un salt qualitatiu considerable. Es tracta d’entendre el seu ADN i de fer-ho amb les nostres mans i els nostres ulls. La geometria, la funcionalitat, el simbolisme i els processos seguits per Gaudí al llarg de la seva trajectòria ocupen els quatre àmbits en què es divideix la mostra.

A les diverses sales que ocupa el Codi Gaudí, el visitant pot experimentar amb els processos geomètrics que van revolucionar l’arquitectura del seu temps i que, de fet, van esdevenir el principal reclam del moviment modernista.

La realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta s’alternen amb les grans instal·lacions audiovisuals per entendre els ets i els uts de l’univers gaudinià.

Entendre el so a partir de la llum

L’experiència immersiva de l’Espai Imagina se centra en el Gaudí investigador, inventor i innovador. Comprovem, per exemple, la manera com l’arquitecte feia servir la llum per tal d’estudiar el comportament del so, o l’ús de maquetes per idear construccions que fins i tot avui, amb unes eines informàtiques i de disseny assistit molt avançades, ens semblen inversemblants.

Ben mirat, tot impressiona, tot sembla increïble. O no ho és la claraboia del seu taller de la Sagrada Família, orientada cap al sud i inclinada segons la latitud de Barcelona. En aquella claraboia penjava maquetes i a través d’ella estudiava la forma de les ombres, cosa que li permetia aconseguir unes geometries impossibles: les hiperbolides, les paraboloides... Inspirat el primer estudi de cinema de la història: el Black Maria que Thomas Edison va parir en 1893.  

La tecnologia aplicada a Codi Gaudí ens permet manipular formes geomètriques, comprendre alguns conceptes d’enginyeria i copsar la importància que per l’arquitecte tenia la fusió de la natura, la bellesa i la funcionalitat. A més, el projecte compta amb la participació de les institucions vinculades al patrimoni gaudinià: la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, la Casa Batlló, La Pedrera, la Casa Vicens, el Col·legi de les Teresianes, la Torre Bellesguard, el Palau Güell, els Pavellons Güell, la Cripta de la Colònia Güell, el Park Güell, la Nau Gaudí, la Catedral de Mallorca, el El Capricho —de Comillas (Cantàbria)—, Casa Botines (de la ciutat de Lleó) i el Palau Arquebisbal d’Astorga, també a la província de Lleó.

L’interior de la Casa Batlló, visitable mitjançant les tècniques de realitat virtual.

El Gaudí desconegut

Però, sobretot, aquesta proposta aporta la possibilitat de conèixer —virtualment— com haurien sigut quatre obres que l’arquitecte va disssenyar al seu dia però que mai no van arribar a construir-se. Els treballs de recerca duts a terme per la Càtedra Gaudí ens endinsen la Font Monumental que l’arquitecte va esbossar quan estudiava la carrera amb la idea d’instal·lar-la a la plaça de Catalunya de Barcelona, el Paranimf de la Universitat de Barcelona, les Missions Franciscanes de Tànger el mastodòntic Hotel Attraction que havia de convertir-se en el gratacel més alt del barri novaiorquès de Manhattan. En tots els casos s’han seguit els criteris marcats per Gaudí en projectar-los.

Els orígens de la Font Monumental es remunten a 1877, l’any en què el professor d’una assignatura anomenada Projectes va encarregar el disseny d’un ornament d’aquestes característiques a la plaça de Catalunya. La resposta de Gaudí fou excelsa: creà una font immensa, de 24 metres d’alçària, raigs d’aigua, escalinates, fauna simbòlica i una figura de Neptú al capdamunt.

L’esbòs de l’Hotel Attraction que havia de construir-se a Nova York. 

Tres dècades després dissenyà l’Hotel Attraction, de 150 metres d’alçària, que havia d’acollir un gran centre cultural amb auditori, diverses sales d’exposicions i espais de celebració. Havia de ser una icona de Nova York però no va arribar a concretar-se. Sempre s’havoa pensat que el projecte de Gaudí era el doble d’alt, de 300 metres d’altura, però les darreres investigacions de Galdrich l’han reduït a la meitat. Amb tot, anava ser el més alt de l’illa de Manhattan.

Després de l’estrena a Barcelona, on romandrà oberta al públic fins el 31 de gener, Codi Gaudí viatjarà per mig món durant la resta de 2027: ja s’ha programat la seva exhibició a Madrid, Hong Kong, Montreal i Shangai. Perquè, en efecte, l’atracció que genera el genial arquitecte no coneix fronteres. És planetària.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.