Música

L’arannà: cant eivissenc i electrònica contra l'habitatge especulatiu i la massificació

El duet L’arannà presenta el seu segon disc ‘Turmarí’, un treball que connecta el cant redoblat en perill d’extinció amb l’electrònica. Una obra de reivindicació del patrimoni oral pitiús, però també una denúncia frontal contra la massificació turística i la crisi de l’habitatge.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La manera de conservar les tradicions és visualitzar-les i donar-les ressò en el present. Amb el seu segon treball discogràfic, Turmarí (Bankrobber, 2026), el duet L'arannà —integrat per Lara Magrinyà i Anna Sala— ret homenatge al cant redoblat. Aquesta tècnica vocal ancestral, pròpia d’Eivissa i Formentera i en perill d’extinció, es converteix en un vehicle de protesta sobre els problemes del present: des de la crisi de l’habitatge fins a la pèrdua de biodiversitat a les illes.

Aquesta manifestació vocal destaca per ràpides vibracions a la gola quan tanquen cada frase, una sonoritat tan singular com amenaçada a mesura que la transmissió oral s’ha anat apagant. Magrinyà i Sala la recullen com una oportunitat per adaptar-la i conviure amb l'electrònica. Autoassumint la responsabilitat de fer que no es perga.

Aquest interès per recuperar l’oralitat s’ha vist també al Cançoner de les Pitiüses, un projecte impulsat per I’Institut d’Estudis Eivissencs i l’Obra Cultural Balear de Formentera per recopilar composicions tradicionals. Amb aquesta ferramenta d'arxius sonors de la memòria oral han posat nous ingredients musicals i textuals a cançons com «Sa carta de navegar» o «Una cançó em demanau», o tornades populars com el «Truli-truli-tra».

De l’arxiu oral a la denúncia del territori

L’àlbum obri el seu camí sonor amb «Del món ningú ha pres sa mida» on una mena de cant eclesiàstic de veus solemnes es fan acompanyar d’un orgue, fins que els ritmes medievals comencen a agafar protagonisme.

El disc no és sols un recull de patrimoni, sinó també un instrument de denúncia i de mirada crítica cap al present de l’arxipèlag. El duet fuig del tòpic de la postal turística per abordar les ferides obertes que es troben els veïns del territori.

El duo l'arannà | Juan Miguel Morales

A «Tanta mar per tan poca illa» amb frases com «Cridarem per sa finestra: vinguin, vinguin, forasters! Pisos turístics i ambient!», la música es converteix en altaveu contra la massificació i les dificultats d’accés a l’habitatge. La cançó que arranca amb un pas lent d’un tango amb piano que, de manera subtil, s’impregna de guitarres i ritmes contemporanis, com en un batec. A «Una cançó em demaneu», el llegat oral pren el protagonisme absolut en una estructura on la base rítmica actual es fusiona amb ornaments tradicionals.

«Podarcis pityusensis», mentrestant, gira la mirada cap a l'emergència ecològica per reclamar la protecció de la sargantana eivissenca davant la pressió humana i l'arribada d'espècies invasores. L’atmosfera recorda al seu disc anterior, La salamandra, sobre textos de Mercè Rodoreda: el piano hi aporta tranquil·litat, com si volguera submergir-nos en la natura. Més endavant, a «Sa Safa» una flauta i els cops secs d’un tambor evoquen una vida pagesa i domèstica tradicional, abans que l’electrònica s’integre a meitat del tema, aconseguint un efecte de contrast molt bonic.

El valor de les col·laboracions

El projecte s’enriqueix amb col·laboracions. A a «Chi è?», Xantal Rodríguez, de Remei de Ca la Fresca no sols aporta la veu, el tema sembla adaptar-se al discurs musical dels d’Arbúcies. Es crea un diàleg vocal dinàmic i ple de teatralitat, on la veu sembla progressar perseguida per la música.

En «Sa carta de navegar» el tema arrenca amb la veu a cappella, en una plàcida solitud, mentre que els sintetitzadors recreen el moviment de les onades fent-se acompanyar d’harmonies que evoquen antics cants de mariners. A «Manises 1979», el duet reinterpreta el conegut incident d’avistament OVNI sobre l’illa d’Es Verdrà que va obligar un avió comercial a aterrar d’emergència a València. De manera curiosa, fent com si el col·laborador fos part dels passatgers perduts, presenta així a Albert Pla: «Comandant, no hi ha cap rastre, un d’ells era resident. Els abduïts són: Font, Antònia, i Pla, Albert». Aquí la base de sintetitzador electrònic i els cops de percussió aconsegueixen transmentre al públic la tensió d’estar suspesos en ple vol.

El disc acaba amb «Truli- truli- trua» un homenatge als finals de la vida o de l'àlbum mateix: «I quan la vida ens deixa enrere, no ploram per allò que marxa, ploram per allò que ens queda». Un triangle i un cor acompanyen les veus inicials, tancant l’obra des de la dolça melancolia dels adeus. En un to que s’adiu a tot el bo que acabem d’escoltar.

Turmarí
L'ARANNÀ
Bankrobber, 2026
Folk

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.