Serem col·lectivitat o no serem res

Qualsevol obra desmesuradament ambiciosa deixa esgarrinxades. Res ni ningú sembla que pugui aturar el fenomen de La bola negra, concebuda per arrasar i que se’n parli, per no sortir-ne indemne. Escènicament aclaparadora, iconogràficament poderosa, de contundent resolució musical —Raül Refree, nota alta en la diversitat de dinàmiques— i ben escrita —Alberto Conejero sempre fa que tot soni millor. Amb la voluntat de ressignificar la memòria històrica queer,els Javis teixeixen tres línies temporals que acaben confluint: del to oníric del triple salt mortal de completar una peça inacabada de Lorca (1932), al cinema històric canònic concebut per treure caires a la ...