L’intel·lectual, la puresa i la traïció

Avui Julien Benda seria un perfecte desconegut si el 1927 no hagués publicat a París La trahison des clercs. La resta dels seus papers han quedat pràcticament oblidats i, en tot cas, només són matèria d’erudits remots i d’estudiosos de revista acadèmica indexada. La traïció dels intel·lectuals (Bromera, traducció de Marisa Bolta), en canvi, deu ser l’única obra que encara és llegida (més aviat poc) i citada (força més). Les raons que ho expliquen són múltiples, però sens dubte hi té a veure la contundència a l’hora de definir quina era la missió de l’intel·lectual —ell en deia clerc, és ...