EXTREMA DRETA

"Ni un pas enrere": les línies roges contra l'ultradreta

Més de 80 col·lectius de tot l'Estat espanyol participen en el manifest conjunt 'Contra les polítiques d'extrema dreta, ni un pas enrere!' per denunciar l'emergència de les polítiques d'extrema dreta i fixar uns límits davant el doble procés electoral d'abril i maig

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La propera cita electoral del 28 d'abril serà un dels exàmens definitius per a la democràcia de l'Estat espanyol, amb la previsible entrada de l'extrema dreta en les institucions parlamentàries. El discurs xenòfob i neoliberal ha marcat l'agenda política dels altres partits durant els últims mesos i ha posat en dubte drets fonamentals que ja es consideraven assolits. Davant del fals mite d'una estabilitat de drets i llibertats que comença trontollar, més de 80 entitats socials han signat el manifest 'Contra les polítiques d'extrema dreta, ni un pas enrere!', que ha sigut presentat a València, per l'Associació de Dones Separades i Divorciades del País Valencià i pel Moviment Democràtic de Dones del País Valencià.

El document pretén denunciar la situació política en Espanya i establir uns límits a un susceptible retrocés de les llibertats amb l'auge de partits de preceptes neoliberals. "Volem denunciar el discurs prenyat de desqualificacions i que oculten els vertaders problemes que afecten a la ciutadania", explica Tina Guillén, del col·lectiu Antígona, en la presentació de l'escrit. "Un discurs que fomenta la xenofòbia amb una versió desfasada de la història, unes polítiques neoliberals i que pretén retornar a les dones a una situació excloent". El manifest també ha sigut presentat simultàniament a Madrid, on està prevista una concentració davant el Congrés dels Diputats el pròxim diumenge 7 d'abril a les 12. Fins aquest dia podran afegir-se més plataformes educatives, cíviques i socials a les 86 que ja han subscrit els preceptes.

Maria Ángeles Bustamante, com a representant UGT del País Valencià, ha sigut l'encarregada de llegir un manifest que empeny a les organitzacions democràtiques, associacions culturals i a col·lectius veïnals a actuar davant l'entrada de forces polítiques que representen "un perill pel manteniment dels drets individuals i col·lectius". L'imprès també remet als poders públics, que "han d'estar al servei de la ciutadania, sense exclusions (...) i protegint de forma molt especial als sectors que són més vulnerables". Les plataformes, així mateix, reclamen als partits polítics que no pacten amb forces que defensen una ideologia autoritària i que es comprometen a la defensa de valors democràtics, feministes i antifeixistes.

Les sentències racistes i les utilitzacions de la història representen una de les preocupacions davant una instrumentalització demagògica de la immigració. Amparo Madrigal, com a portaveu de les dones migrants, ha denunciat com les polítiques migratòries europees "estan dificultant a les persones que arriben d'altres països". En referència a la penalització de l'avortament a Llatinoamèrica, Madrigal també destaca que les polítiques contra les dones migrants "estan disseminant-se per tot arreu del globus, també l'Estat espanyol". Per aquesta raó, ha afegit que les dones i, en concret, migrants, "han de tenir en compte a quin partit dipositaran el seu vot en les pròximes eleccions".

La polèmica entrada de Vox en la presidència de la Comissió de Memòria Història d'Andalusia també ha suposat un dels símptomes d'empitjorament de la salut democràtica. "La memòria històrica no forma només d'una banda, sinó de memòria democràtica, de tota la ciutadania", assenyala Elisa Sanchis, lluitadora antifranquista i represaliada per la dictadura. "Les forces de dreta diuen que estem obrint ferides. Però dir-li a una dona que segueix buscant als seus familiars en Paterna que ja les tanque?" L'entrada d'aquests partits podria entorpir els processos d'exhumació i recuperació de les víctimes del feixisme. "Per això també cal que els periodistes i els mitjans s'interessen per contar aquesta història, sovint desconeguda", acaba Sanchis, que recorda una cita de Raimon: "Qui perd els orígens, per la identitat".

El document 'Ni un pas enrere! també es compromet contra els discursos d'odi cap a les distintes orientacions i identitats sexuals. "Se segueixen menysvalorant les agressions verbals que es cometen cap a les persones LGTBI i que són vertaders delictes d'odi", manifesta Cristina Ochando, coordinadora del Grup d'Acció LGTBI de Comissions Obreres. Ochando no s'oblida les pseudoteràpies que prediquen "cures" que, més enllà de resultar un perill evident per a la integritat física, vulneren les llibertats sexuals. A més, al País Valencià i amb l'entrada de certs partits, els avanços amb la Llei LGTBI -a la que van donar suport tots els partits excepte el PP, que s'hi va abstenir- podrien veure's menyspreats. 

Com no podia ser d'altra manera, el feminisme representa un dels eixos transversals del manifest davant dels discursos "contra la ideologia de gènere" que enarbora la dreta ultracatòlica i reaccionària. "No podem admetre que siguen qüestionades les lleis implementades per intentar combatre el masclisme", resa el manifest. "La presència de Vox en el panorama polític obri una esquerda en la democràcia", argumenta Trinidad Benavent, de l'Associació de Dones Separades i Divorciades del País Valencià i en representació dels col·lectius feministes.

Així mateix, Benavent remarca l'apropiació per part de certs partits dels discursos més extremistes per aconseguir poder amb les institucions a força de blanquejar a la dreta. "Es torna a parlar de violència domèstica i es qüestiona el dret a l'avortament", denuncia. Davant això, demanen una educació lliure i feminista, que reflexione sobre els rols de gènere i evite un contagi d'un discurs masclista i retrògrad. Les entitats cíviques criden a la mobilització per defensar una democràcia real, així com per condemnar la demagògia ultradretana que posa en dubte els drets fonamentals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.