Aquesta tardor «Què diu que fan?» celebra la seva tercera edició. Després dels dos lliuraments anteriors en què es va tractar la memòria històrica i la salut mental, en aquesta ocasió el cicle explora les relacions intergeneracionals. «Què diu que fan?» es presenta com un espai de trobada, una oportunitat per a reflexionar, mitjançant les arts escèniques, sobre els vincles, els aprenentatges i les experiències compartides entre persones de diferents edats i generacions. Aquesta immersió s'opera a través d'una aproximació complexa on conflueixen mirades i sensibilitats al voltant del fenomen de les relacions intergeneracionals, posant en valor allò que les uneix, però també destacant-ne els conflictes, les distàncies i els reptes a què han de fer front.
Durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2026, els espectacles recorren diversos teatres municipals del Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, el festival «Què diu que fan?» vol ser una aposta per la descentralització de la cultura, tot fomentant la circulació de les propostes artístiques, reforçant el valor social de les arts escèniques i generant vincles entre equipaments i agents culturals del territori. Els municipis que participen en la present edició són Alcanar, Cambrils, la Canonja, el Morell, Reus, Riudoms, Tarragona, Tortosa, Valls, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el Vendrell i Vila-seca.
Una programació per a tots els gustos
Allò pendent
El tret de sortida del festival va donar-se a la Casa Canals (Tarragona) el passat 21 de setembre amb l'espectacle Allò pendent. En aquesta ocasió, la companyia Cia. Marubo va recórrer al gènere site specific per a homenatjar els avis i àvies, tot recreant en aquesta creació comunitària una casa deshabitada on de les parets surten les veus i ecos més íntims que remeten a somnis mai realitzats o il·lusions perdudes.
Sessions: 20 i 21 de novembre al mateix espai tarragoní.
Loop, escrita per Ramon Madaula i dirigida per Mònica Bofill
Qui som quan neguem la identitat dels pares? Quin rastre deixem, inevitablement, en els nostres fills? Unes preguntes que delaten conflictes generacionals representats per un pare i la seva filla. Un entramat de pensaments i converses confrontades on l'altre apareix com l'adversari dins el combat paradoxal d'estimar-se.
Sessions: 13 de novembre. Espai Patronat (Tortosa).
Amb anterioritat, l'espectacle ha visitat el teatre Àngel Guimerà del Vendrell (2 d'octubre) i el teatre auditori del Centre Cultural Infant Pere de l'Hospitalet de l’Infant (9 d'octubre).
Les Mares
Ironia i humor per a tractar la figura de les mares, de la seva permanència vigilant al món. Sort de les mares, que ho salven sempre tot. Ni mortes poden descansar en pau. Un espectacle profund, sincer i que arrenca riures, presentat el passat dia 2 d'octubre al Teatre Municipal Orfeó Canongí (La Canonja).
Komunumo
El passat 11 d'octubre, al carrer Castillejos de Vila-seca la companyia Eléctrico 28 va presentar Komunumo, un espectacle de carrer per als més petits. Komunumo significa comunitat en esperanto: un grup els membres del qual comparteixen una propietat i practiquen la divisió del treball, o bé un conjunt d'animals o plantes que viuen o creixen junts. És el que proposa aquesta peça on coincideixen un vell mico boig i curiós, uns cavalls treballadors que mai tenen temps per a vacances i un jove os rentador juganer. L'arribada d’un ou d’ocell tropical altera l’equilibri. Quin desenllaç espera a la comunitat?
Les dones sàvies
Els directors Ricard Farré i Enric Cambray plantegen una revisió de Les femmes savantes de Molière. L'obra s'estructura en tres actes o, millor dit, en tres dates: el 1672, data de l'estrena absoluta de l'obra, quan Molière i la Companyia del Rei presenten aquesta comèdia de costums, amb un embolic familiar on es recull l’afany de saber de les dones i on es posa en evidència un poeta mediocre de l’època; el 2016, quan Molière i només dos actors estrenen la mateixa comèdia a Catalunya, on es recull la burla als pedants d’avui dia; i el 2026, també a Catalunya, any en què Molière i els mateixos dos actors celebren els 10 anys de l’estrena de la comèdia.
Data: 23 octubre, al Teatre Auditori Casal Riudomenc (Riudoms).
L’avi Tonet
La companyia Jordi del Rio tracta amb humor i tendresa els records d’un net i el seu avi, a través d'una redacció del primer. Una peça teatral indispensable per a copsar l'estret lligam que s'estableix entre aquestes dues generacions.
Data: 25 d'octubre, al Teatre Casal (Cambrils).
El noi de la mare
Àkrida Produccions presenta El noi de la mare, una obra colpidora que s'endinsa en la relació entre un fill i una mare que pateix demència senil. El noi busca tot allò que l’uneix a la “mare” per poder complir la seva última voluntat i reconstruir així la seva història.
Data: 30 d'octubre, al Centre Cultural del Morell.
Qui va matar el meu pare
Édouard Louis és un escriptor jove francès, autor de Qui va matar el meu pare. En aquesta peça autobiogràfica dirigida per Pau Roca i interpretada per Dafnis Balduz, Louis presenta el seu pare, un home alcoholitzat que s’està en una cadira de rodes des que va patir un accident laboral.
Data: 31 d'octubre, al Teatre Auditori José Antonio Valls Subirats (Alcanar).
Arrels en Flames
Arrels en Flames explora la transmissió intergeneracional de la violència, la impossibilitat de l’amor en determinats contextos i el problema de l’arrelament en un territori hostil. Un espectacle contemporani, sense concessions, que barreja realisme social amb elements expressionistes.
Data: 17 de novembre, al Centre d'Art Cal Massó (Reus).
L’estiueig
La companyia Els Pirates Teatre adapta La villeggiatura, la trilogia de Carlo Goldoni, una de les comèdies més vives i desimboltes del dramaturg venecià. A través del creuament de dues famílies disposades a fer l’estiueig més fastuós possible, Goldoni retrata el xoc entre les velles tradicions i les noves modes. Una història plena d’humor i crítica.
Data: 22 de novembre, al Teatre Principal (Valls)
Més informació: quediuquefan.cat