Les persones se saluden, criden i s’abracen. Petons ací i allà. Alguns: «Com van els nets?», «ui, espera que t’ensenye fotos». Els militants, els que han pogut seure, escalen les cadires de l’auditori per parlar amb els uns i els altres. Moltíssima gent es queda dempeus. Això no frena el seu optimisme. Totes les salutacions, totes les converses, van acompanyades d’un somriure, encara que no tinga coherència amb el diàleg que mantenen. «Això és l’inici de campanya electoral, no hi ha dubte», afirma una dona mentre es queixa de què, si s’allarga molt la conversa, els tacons la mataran. Darrere, un jove, dels set que hi ha en tota la sala, li comenta al seu company que s’ha passat per l’acampada de la plaça de l’Ajuntament i que no ha sigut molt ben rebut: «Quasi em sentencien a mort».
Una frase presideix la sala: «Recuperem el que importa. Recuperem l’autogovern», amb el logotip del PSOE. Al costat, una dona jubilada conta que ha aprofitat el seu temps lliure per a afiliar-se, que quan van començar la instrucció contra Begoña Gómez ho va tindre clar. Passen quinze, trenta minuts, i l’acte no comença. Continuen els petons i les abraçades, i, per damunt de tot, l’optimisme. De fons, sona la cançó «Podemos vencer», d’Elyella tan, tan fort, que tothom es tapa les oïdes amb les mans fins que veuen eixir Ximo Puig abraçant Diana Morant. El públic s’alça amb aplaudiments d’emoció. A la projecció es veu un vídeo amb el lema: «I si sí?», que recorda el que va utilitzar Mèxic al l’últim Mundial de futbol.
A l'escenari de l’auditori del Jardí Botànic de València, s’acomoden Carlos Fernández Bielsa, moderador del diàleg, president del PSPV provincial i alcalde de Mislata; Ximo Puig, expresident de la Generalitat; Diana Morant, actual ministra de Ciència i candidata socialista a la presidència de la Generalitat; Pilar Bernabé, delegada del Govern i aspirant a l’alcaldia de València, i Manolo Mata, exportaveu a les Corts.
«Hem vingut a recuperar la idea de futur. La gent necessita que tornem a guanyar, que tornem a lluitar per a salvar vides, per a protegir els serveis públics. La gent necessita més oportunitats, més felicitat col·lectiva, que li donem força als nostres valors i als drets que tant ens ha costat guanyar», inaugura Bielsa. Després de defensar el dret d’autogovern i la necessitat de la renovació de l’Estatut d’autonomia, comença a parlar de l’habitatge i del vot en contra dels decrets per part del Partit Popular, Vox i Junts. «Qui vota en contra d’això vota en contra de la família que no sap si podrà viure el mes que ve a sa casa». Bielsa defensa que, com a alcalde, sap de primeríssima mà que l’habitatge no sols es defensa des de Madrid, «es resol també des de les autonomies, amb governs que vulguen fer-ho, i eixe no és el govern de Llorca i Mazón». Assegura que els ciutadans necessiten la seua victòria.
Diana Morant: autogovern, municipis i vot útil
Bielsa dona pas Morant, i la presenta com «la pròxima i primera presidenta de la Generalitat». Ella lluita per contenir l’emoció. Està a punt de volar d’alegria. «En 2023, després de les eleccions autonòmiques, el president del Govern va prémer el botó de les eleccions amb audàcia i estratègia. Pedro Sánchez ha sigut la persona que millor ha sabut llegir el moment, i ho ha tornat a fer». La sala torna a banyar-se en aplaudiments.
Morant: «Ha arribat el moment de dedicar-me exclusivament a aquesta comunitat!»
Morant parla també d’habitatge, de l’oblit dels municipis per part del Partit Popular —«això va canviar quan vam tindre Ximo Puig, un alcalde de president»— i recorda alguns èxits del partit: «Nosaltres vam aconseguir que cap xiquet començara el curs sense llibres». Entre més aplaudiments i marcant el ritme de la seua eufòria amb el dit, crida: «Companys i companyes, ha arribat el moment de dedicar-me exclusivament a aquesta comunitat!».
Després d’agafar aire i tornar a somriure, continua: «Que no se’ns oblide la importància del vot útil per a la política útil». Assegura que tornaran a guanyar, a exercir l’autogovern, que blindaran per llei que cap hospital puga ser privatitzat, que intervindran en el mercat de la vivenda i perseguiran «els que en fan negoci». Per acabar, bromeja: «Ningú més pot reunir la futura presidenta i l’anterior president en un mateix míting, i encara menys el Partit Popular, que no té cap honorable president. Jo vull una foto de Mazón, Pérez Llorca i Feijóo, en què isquen també Camps i Zaplana... Eixa foto no es produirà perquè són i han sigut una vergonya. Al partit li donen vergonya».
Pilar Bernabé: la seua foscor o la nostra llum
El següent torn de paraula és per a Pilar Bernabé. Se li veu menys enèrgica que a Morant, de vegades quequeja, però la seua opinió és ferma. Bielsa li pregunta quin efecte ha tingut l’alcaldia de María José Català en els valencians. Tot i això, ella parla primer dels assoliments del seu partit i de les decepcions amb l’oposició a escala estatal. Assevera que els ciutadans necessiten «lleis valentes». També que Sánchez i el ministre d'Hisenda, Arcadi España, els valencians han pogut aconseguir un finançament just.
«Volem una societat on es normailitze l’odi i l’insult? Aquestes eleccions van d’això», diu Bernabé
Parla a continuació de la dana i defensa que el PSOE ha estat «a l’altura de les víctimes». Para una estona. Pregunta: «Volem PP o Vox, que diuen que mai més pujaran les pensions?», interroga. «Volem una societat que no diu alt i clar que està en contra de la prostitució de les dones?», es pregunta després. L’abolició de la prostitució és una qüestió que Bernabé sempre ha defensat, però en què el partit no acaba de posar-se d’acord.
«Volem una societat on es normalitze l’odi i l’insult? Aquestes eleccions van d’això». Per últim, es dirigeix als alcaldes i les alcaldesses presents: «Feu una llista de quant heu rebut del Govern d’Espanya de Sánchez i quant de la Generalitat de Pérez Llorca».
Manolo Mata: la guerra de les coalicions
El següent a intervindre és Manolo Mata, qui dedica el seu torn a parlar de la coalició del Govern del Botànic i de la importància de tindre majoria a les Corts. Conta que abans d’ells, no hi havia experiències de governs de coalició. Que en aquell moment, sentia a molts companys dir: «A la meua esquerra, l'abisme», però que, a la fi, cal fer polítiques. «Això és una guerra, i mirem amb recel companys de batalla en lloc de mirar els contraris».
«Això és la guerra, és una ofensiva mundial», assegura Mata
Malgrat això, es queixa i parla d’un oblit per part dels beneficiats de les ajudes i lleis que ha aprovat el PSOE en les seues legislatures. «On estan? Hem de crear majories sòlides. Cal construir esperança i només podem fer-ho nosaltres». Recorda, quasi desesperat, que de vegades era molt difícil arribar a solucions, però també que la política és un art. «La gent creu que pot créixer a costa nostra i després es troben amb el drama del PP».
Mata bromeja alhora que és directe: «Ara la gent, al bar, sempre veu algú malparlant dels immigrants, i per no batallar canvia de bar. No! Quedeu-vos al bar!». Però el seu discurs no acaba entre riures: «Això és la guerra, és una ofensiva mundial», i menciona les polítiques de Trump i Bolsonaro.
Ximo Puig: «La política és com el colesterol»
Bielsa dona l’últim torn a Ximo Puig després de dir-li que els militants estan orgullosos d’ell i d’aconseguir amb això la resposta del públic. Li pregunta com voldria que es recordara el seu Govern. En primer lloc, Puig insisteix que no es tracta de mirar cap al passat, sinó cap al futur. Tot i això, destaca coses del seu passat: «El primer que vam fer en arribar al Consell va ser demanar-li perdó a les víctimes del metro». Sosté que de segur que hi ha coses que podrien haver fet millor, com n’hi ha a l'àmbit estatal, però insisteix que per fer-les cal més suport parlamentari. «Volem una societat avançada». Ell se suma a les bromes de Mata i convida els assistents a imaginar com hauria sigut la gestió de la covid amb Feijóo.
«Si ha arribat l’hora d’acabar amb els polítics, que hem de fer? La solució està a la política», sosté Puig
Puig no s’oblida de l’antipolítica que comença a créixer als carrers. «Si ha arribat l’hora d’acabar amb els polítics, que hem de fer? La solució està a la política. Però els polítics som com el colesterol: n’hi ha de bons i de dolents». L’expresident diu que és molt fàcil defensar les mesures del Govern, ell ho fa dia a dia com a ambaixador espanyol davant l’OCDE. «Mires les dades econòmiques i resulta que Espanya està millor que gran part dels països europeus. On hi ha més gent treballant que mai, on hi ha més drets laborals. Però el motiu més important és que el Govern de Pedro Sánchez ha sigut el govern de la dignitat a Europa. El Govern que ha alçat la veu contra el genocidi de Gaza, que ha plantat cara a Trump. El món i Europa es juguen molt el 29 de novembre».
Conclou reiterant a Pilar Bernabé, insistint en que les forces polítiques de dretes volen que hi haja desesperança. «No deixarem que ens inoculen la por, ni l’odi. No. Nosaltres no som d’eixe món».
La mort de Maricarmen, símbol de lluita
Fernández Bielsa està a punt de començar una segona ronda de preguntes quan l’informen de la mort de Maricarmen, la pensionista de 87 anys que va ser desnonada ara fa dues setmanes i que ha provocat una onada de manifestacions a tot l’Estat. La sala sencera se sorprén. La gent es mira amb llàstima i comença a murmurar. Després d’uns segons de pausa improvisats, Bielsa tracta de continuar amb el diàleg i Mata comença a parlar. Quan arriba el torn de Diana Morant, reflexiona un segon, i li diu als militants: «Em perdonareu, ha sigut un plaer estar ací i crec que hem de repetir-ho, però ara és el moment d’anar cap a la plaça de l’Ajuntament i plorar Maricarmen... Moltes gràcies per vindre, en veiem allà».
Les persones s'alcen. Tornen les converses, les salutacions i el desordre. Una dona plora a la porta de l’auditori mentre una companya l’abraça. «Estava a punt de firmar el contracte per a tornar a casa». A poc a poc, tots ixen al carrer.
A la plaça de l’Ajuntament ja són les nou de la nit. S’està fent l'assemblea. Diverses persones parlen i centenars més les escolten. Les més properes estan assegudes a terra, les altres dempeus. La façana de l’edifici està enllumenada amb els colors de la senyera i el balcó està engalanat per a la diada del Nou d’Octubre. «Recordeu que la imatge que projectem a la resta de la ciutat, del país, és molt important. Per això, està prohibit consumir begudes alcohòliques o altres drogues al campament», expressen els portaveus mentre la gent aplaudeix amb llenguatge de signes. Parlen també de protocols de seguretat i de neteja. Diana Morant no hi és, ni durant l’assemblea ni més tard. La ministra no ha pogut assistir-hi per raons de seguretat. Uns xics de l’acampada comenten sorpresos: «Diana Morant? La del PSOE? I que venia a fer ací?».