Quan els socialistes valencians van apropiar-se de la denominació Partit Socialista del País Valencià, la de la formació nascuda en 1974 i dissolta en 1978, van fer-ho amb l’objectiu d’integrar en el seu corpus ideològic —ni que fora gestualment— l’ànima nacionalista de l’antic PSPV. Perquè el nom no fa la cosa, però pot contribuir a generar una certa aparença de realitat.
Si als instigadors d’aquella operació els hagueren dit que, prop de mig segle després, el candidat del PSPV-PSOE per la circumscripció d’Alacant seria un exalcalde de Valladolid, només un desfibril·lador els hauria permès salvar la vida. I és que Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Urbana, sona amb força com a possible candidat dels socialistes a la quarta província més poblada de l’Estat. La que aporta una dotzena de diputats al Congrés, exactament els mateixos que Sevilla.
Heus ací una de les raons que motivarien el canvi de demarcació de Puente. Mentre que a Valladolid el repartiment dels cinc escons en joc sembla invariable —PP i PSOE obtindran dos escons cadascun, i Vox, lʼaltre—, a Alacant hi ha hagut una gran variació en els últims anys. Els socialistes sʼhan mogut entre els dos i els quatre escons, dels dotze que seʼn reparteixen.
Els lligams de Puente amb Alacant provenen de la seua parella, Yasmina Gregori, que va treballar en el sector hoteler local abans dʼestablir-se a Valladolid, on exerceix com a directora general de lʼhotel Lasa Sport, un recinte de quatre estrelles envoltat de nombroses pistes de tennis i de pàdel.
La parella posseeix una residència en el Campello on passen els estius i el mateix Puente ha deixat entreveure que podrien fixar-hi la seua residència habitual. Una declaració dʼintencions interessant si tenim en compte la passió que Puente sent per Pucela, la seua ciutat natal i de la qual va ser alcalde entre els anys 2015 i 2023. De fet, continua sent el secretari general del PSOE de Valladolid, cosa que provoca encara més incredulitat: com és possible que el ministre, ostentant un càrrec orgànic dʼaquesta índole, no negue de ple els rumors que el situen com a número 1 per Alacant?
Un assidu dʼAlacant
Les visites recurrents a les comarques alacantines també alimenten les suspicàcies. Hi ha en marxa un projecte tan important com el Parc Central, que soterrarà les vies ferroviàries de la ciutat però que ha obert un debat entre les diverses administracions implicades —Ajuntament, Generalitat i Ministeri, a través dʼAdif— sobre el grau dʼedificabilitat i el percentatge de zones verdes que ha de tenir.
El ministre Puente està involucrat, igualment, en la variant de Torrellano que connectarà en tren la ciutat i lʼaeroport. Una reivindicació històrica que comença a veure la llum i que permetrà la creació dʼun corredor verd litoral. Amb vista al futur, també sʼha projectat el soterrament de les vies de la façana marítima dʼAlacant, que migparteixen diversos barris històrics de la ciutat.
Les visites de Puente no sʼhan circumscrit a la ciutat dʼAlacant. Lʼestiu passat, sense anar més lluny, va acudir a les festes dʼAltea (Marina Baixa) i les de Banyeres de Mariola (Alcoià). Recentment, al setembre, coneixia de primera mà les instal·lacions de Carmencita, una empresa alimentària radicada a Novelda (Vinalopó Mitjà). El ministre també ha efectuat diverses visites a Elx. El setembre de 2025, fa tot just un any, va presentar a lʼaeroport de la ciutat, acompanyat de Pedro Sánchez, les inversions previstes pel seu departament al conjunt dʼinfraestructures aeroportuàries de lʼEstat.
La connexió alacantina de Puente va més enllà de la dona. El seu director de comunicació al Ministeri, el periodista Pere Rostoll, és veí de la ciutat i ha estat proclamat candidat socialista a lʼalcaldia de Benidorm —dʼon és oriünd— en les pròximes eleccions municipals. En lʼúltim congrés nacional del partit, celebrat en 2025, Diana Morant ja va incloureʼl a lʼexecutiva del PSPV en companyia de veterans del socialisme dʼAlacant com Ángel Franco.
Dʼhistòrics, novells i colps dʼefecte
Així com Franco representa la pàgina més negra del PSPV alacantí, fins al punt que va estar apartat del partit per les acusacions de corrupció que lʼenvoltaven, dos històrics de la formació del puny i la rosa van encapçalar la llista al Congrés entre 1977 i 1993. Als comicis constituents de 1977, els de 1979 i els de 1982, el candidat fou Antoni García Miralles, que més tard presidiria les Corts valencianes 13 anys, fins a la victòria conservadora de 1995. Qui va rellevar-lo com a número 1 de la candidatura alacantina al Congrés fou Josep Bevià, natural de Sant Vicent del Raspeig però molt lligat a la ciutat dʼAlacant. Bevià va liderar la llista en 1986, 1989 i 1993.
Després de tenir aquests dos pesos pesants com a números 1, Felipe González va propulsar el seu ministre dʼEconomia, Pedro Solbes, al capdamunt de la llista de 1996. Malgrat que la seua trajectòria política sʼhavia desenvolupat fora de les fronteres valencianes, Solbes era del Pinós (Vinalopó Mitjà) i no es podia considerar, per tant, un paracaigudista.
Tampoc no ho era Juana Serna, una històrica del socialisme local que va liderar la candidatura de 2000 en una conjuntura de fortíssima divisió interna al si del PSPV. Tot al contrari que Leire Pajín, la jove nascuda a Sant Sebastià però crescuda a Benidorm que José Luis Rodríguez Zapatero —per la seua amistat amb el pare, lleonès com ell— va impulsar com a cap de llista al Congrés per Alacant el 2004. Quatre anys més tard, un natural de Carlet (Ribera Alta), el reputat investigador Bernat Soria, famós per lʼexperimentació amb cèl·lules mare, fou destinat a Alacant pel reclam que representava la seua condició de ministre de Sanitat. A Soria el rellevaria com a cap de llista, a les eleccions de 2011, la pròpia Pajín.
En la doble cita de 2015 i 2016, Ximo Puig va promocionar com a cara visible de la llista alacantina al Congrés un jove professor dʼEconomia de la UA originari dʼAlbacete, Julián López Milla, que havia despuntat en els escons de lʼoposició.
En una altra doble cita amb les urnes, la de 2019, fou Pedro Sánchez qui va decidir situar com a cap de llista per Alacant un altre ministre, i ben exòtic: lʼastronauta Pedro Duque. Com en el cas de Puente, el lligam alacantí de lʼaleshores ministre de Ciència era la seua dona, natural de Xàbia (Marina Alta). Hi passa llargues temporades i fins i tot ha après el valencià.
Lʼúltim candidat del PSOE per Alacant, el de 2023, fou lʼexalcalde il·licità Alejandro Soler, a qui va beneficiar la sindicació dʼinteressos amb José Luis Ábalos, que figurava com a número 2 de Morant a la candidatura per València. Tot i que ocupa la segona filera de lʼhemicicle, la projecció política de Soler ha quedat molt compromesa per la detenció i empresonament de lʼexministre de Foment i exsecretari dʼOrganització del PSOE. Ben pocs li concedeixen opcions de repetir al capdavant de la llista dʼAlacant, cosa que multiplica les especulacions sobre el futur de Puente.
Contra Mazón i contra tots
Des de la dana de 2024, el to de Puente ha estat especialment dur en referir-se al PPCV. A les xarxes socials, on exhibeix el seu perfil més agressiu, va ser immisericorde amb Carlos Mazón, amb qui prèviament, tot siga dit, havia teixit una certa complicitat. Va arribar a qualificar-lo —abans de la catàstrofe natural— dʼhome «dicharachero» i va brindar amb ell, amb lʼalcaldessa María José Català i la delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, amb motiu de lʼaprovació de lʼampliació del Port de València.
Aquesta mateixa setmana, a la xarxa social X, Puente es mostrava bel·ligerant contra el Consell que ara presideix Juanfran Pérez Llorca. I és que els dirigents valencians del PP, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, són les seues víctimes predilectes dels seus improperis.
Serà Óscar Puente el cap de llista per Alacant, als comicis del 29 de novembre? El protagonista de lʼenigma ni ho confirma ni ho descarta, però la simple possibilitat que ho puga ser resulta marciana.
Tan marcià com que un candidat madrileny absolutament desconegut entre els alacantins, Txema Guijarro, haja encadenat tres legislatures com a cap de llista per Alacant. Des de Compromís se li ha retret repetidament a Podem la tria dʼaquest economista de bigoti prominent i popularitat escassíssima com a màxim referent en una circumscripció tan destacada, però la necessitat de trobar encaix a les persones pròximes a Pablo Iglesias —abans— i a Yolanda Díaz —en 2023— ha vençut totes les resistències.
Si tant el PSOE com lʼanomenat Frente Amplio confirmaren Puente i Guijarro com a caps de llista per Alacant, es podria concloure que les comarques del sud del País Valencià no sols resulten les més atractives del continent per a molts ciutadans de la resta dʼEuropa per les seues condicions climàtiques i orogràfiques. També quedaria clar que constitueixen un espai immillorable per a la pràctica del paracaigudisme.