Avenços tangibles per sostenir la legislatura: aquesta és la petició compartida que han fet els socis del Govern a Salvador Illa durant el debat de política general al Parlament. Tant ERC com els Comuns han centrat part de la seva intervenció a demanar al president que compleixi tant els acords d'investidura com els dels pressupostos, però no només amb el compromís, sinó passant a l'acció. «Se li acaba el temps», han dit els republicans, un diagnòstic compartit també pels Comuns, tots dos apuntant directament a la fi de la legislatura a Madrid.
Amb mà estesa per continuar condicionant l'acció de Govern, però ERC i els Comuns han apujat el to. Els republicans directament han acusat Illa de no tenir cap projecte pel país i de conformar-se amb la «resignació autonòmica» i un «alt grau d'incompetència» del seu executiu. Des dels Comuns han reivindicat que el PSC hagi assumit les seves polítiques en habitatge, però han lamentat que a l'hora de la veritat l'executiu no acabi sent prou ambiciós. «No parli d'intervenir el mercat, perquè no ho fan», han dit des del soci minoritari del Govern.
ERC treu pit de la seva agenda
Des d'ERC han demanat avenços reals pel compliment dels acords i concrecions en el projecte del Govern per al país. «Se li acaba el temps» ha advertit el president parlamentari de la formació, Josep Maria Jové, al president de la Generalitat aquest dimecres al debat de política general al Parlament. En paral·lel, Jové ha fet un discurs contundent en referència a la situació del Govern i ha assegurat que mai s'haurien imaginat "un grau tan alt d'incompetència».
Jové ha considerat que el Govern ha fracassat en les seves dues promeses electorals: «Ni normalització institucional ni bona gestió». Sobre la primera, ha recordat que l'amnistia encara no s'ha aplicat plenament -tot i que està a prop- i sobre la segona ha acusat Illa d'escudar-se en el passat per justificar-se. «No torni a parlar de la dècada perduda perquè les dades diuen que menteix» ha etzibat Jové, després que Illa demanés aquest dimarts no tornar a les divisions del procés. El president d'ERC, Oriol Junqueras, present al ple de la cambra, també li havia retret a Illa la mateixa valoració.
Els republicans creuen que Illa encara no té projecte de país i ha assegurat que les qüestions que fonamenten la legislatura les han posat ells a la taula. Jové s'ha referit al nou finançament, a la gestió de l'IRPF o al traspàs de Rodalies —tots ells encara pendents de complir o a mig camí—, a més del Departament de Política Lingüística o noves infraestructures. «Si fos per vostès, quin projecte tindrien», ha reiterat el dirigent d'ERC. Jové ha assegurat que Illa es conforma amb la «resignació autonòmica» i que és incapaç de plantar-se davant del PSOE, tot recordant que la legislatura a Madrid està a punt d'acabar. «Compleixi i faci complir», li ha demanat.
Pel que fa al debat de política general. Jové ha anunciat que portaran mesures per garantir el dret a viure plenament en català —avançades per Nació— però també altres en habitatge, com la reducció de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) per a la compra del primer habitatge i l'augment per a qui adquireix per acumular i especular. Per altra banda, ha demanat tractar la resolució del conflicte per poder abordar els reptes amb eines i recursos. I amb un últim missatge cap a l'extrema dreta: «No heu passat ni ho fareu perquè nosaltres hem aixafat el feixisme», reiterant la mà estesa al catalanisme democràtic «de totes les tradicions» per resoldre el conflicte com a recepta contra l'onada ultra. També ha demanat a Illa que la conferència de regions per la democràcia abordi el dret a l'autodeterminació.
Illa defensa l'amnistia com a punt de partida
En la rèplica, Illa dit que comparteix l'objectiu de «millorar el futur de Catalunya» amb ERC malgrat les diferències evidents. «L'amnistia no és un punt i final, és un punt de partida”, ha afirmat, i ha demanat «independència però també imparcialitat” al poder judicial. «Molts ciutadans tenen dubtes sobre la imparcialitat d'alguns jutges» ha dit el president, i ha exigit «respecte» als jutges per les decisions que pren el poder legislatiu. «L'amnistia és un punt de partida perquè torni a l'àmbit de la política allò que no hauria d'haver sortit de la política, i aquí cadascú expressarà la seva opinió. Els acords diuen que al final la ciutadania dictamini cap a on vol que vagi el país, i hem de buscar els instruments per fer-ho. No dic que no i no he dit mai que no», ha dit.
El president ha agraït el sentit de país dels republicans, ha reiterat el compromís de complir els acords de la investidura i ha destacat que vulguin continuar formant part de «consensos de país» en matèria d'habitatge o d'educació. Illa ha defensat la seva aposta «reformista” i ha defugit la crítica de ser un «tecnòcrata». «Defenso la política com a servei públic, no com una ocupació del poder costi el que costi» ha dit. En tot cas, ha defensat la seva manera de «liderar” i l'aposta pel «diàleg». «Tinc molt clar que em dec al poble de Catalunya i tinc la màxima ambició, concretament en l'habitatge”, ha afirmat, i ha agraït les propostes i l'exigència dels republicans.
Illa es queda a mig camí
El soci minoritari del Govern, els Comuns, també han carregat contra Illa, que consideren que és el president que «sempre es queda a mig camí». Així ho ha dit la presidenta parlamentària de la formació, Jéssica Albiach, que ha tingut un to especialment dur contra el PSOE i el PSC pel que fa a habitatge. Ha retret a Illa que «fa ben poc» digués que els topalls del preu del lloguer no funcionarien i ara els defensi, i ha lamentat que Pedro Sánchez no cessi «una ministra d'Habitatge que no fa res». També s'ha referit a Junts per la seva oposició al Congrés a mesures d'habitatge proposades per Sumar i ha desitjat un canvi de rumb en els decrets que es voten aquest divendres. «No donin lliçons en habitatge perquè són part del problema i mai han estat la solució», ha apuntat tant cap al PSC com cap a Junts.
Albiach ha demanat, en la línia d'ERC, que Illa compleixi també amb els acords. En aquest sentit, li ha demanat posar en marxa la unitat antidesnonaments i incrementar les sancions per incomplir les lleis d'habitatge. «Multen a qui defensa el dret a l'habitatge i són complaents amb qui fa frau», ha dit Albiach, comparant les 338 denúncies a activistes que intenten aturar desnonaments amb les 12 sancions per il·legalitats de propietaris. En la rèplica, Illa ha defensat que molts dels acords estan culminats i d'altres estan en procés de ser-ho. Però també ha desafiat Albiach: «Es pot fer més en habitatge? Digui'm amb què, perquè tot el que podem fer ho estem tirant endavant», ha dit.
La CUP i l'habitatge al centre
L'últim grup de l'esquerra, la CUP, en aquest cas fora del suport al Govern, també ha posat l'habitatge al centre. «Les úniques culpes es troben en llocs com aquests, amb catifes i gent que menja canapès», ha sentenciat la diputada Laure Vega. La ja candidata de la formació a Barcelona ha carregat contra l'actuació policial en desnonaments o en infiltracions a les assemblees policials i ha demanat destinar aquests esforços en els fons d'inversió que se salten la llei. Una de les propostes estrella de la CUP en aquest debat és que el Parlament demani el traspàs complet de les competències en habitatge a Catalunya.