Els inicis de la indústria dels joguets a Ibi, sense la qual, lògicament, no existiria el Museu, és fascinant. Al començament del segle XX, una família de llanterners, els Payà, començaren a vendre xicotetes peces de llauna —platerets, tassetes...— en els mercats de la Foia de Castalla. L’èxit fou tal que en l’Exposició Regional Valenciana del 1909 ja hi havia exposades algunes d’aquestes miniatures. La fàbrica Payà es convertí en la primera gran empresa dedicada al joguet d’Ibi, però prompte l’activitat s’aniria estenent amb l’aparició de noves firmes com els Rico, Verdú, Reig o Picó. S’havien posat les bases del que seria la «Vila del joguet».
Amb l’expansió museogràfica arreu del món, la lògica dictava que Ibi acollirà un museu que explicara la història del joguet i servira de mostrari a peces significatives. Hi havia la base en aquest sentit d’una col·lecció que la família Pérez-Caballero va donar a l’Ajuntament, l’any 1962. Però no va ser fins al 1986 que el projecte va agafar forma de la mà d’una fundació participada pel mateix consistori, la Cooperativa Payà, la Generalitat Valenciana i el que aleshores era la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia (CAM).
El Museu naix el 1990 en la Casa Gran, un edifici senyorial del XVIII. En la mesura que la col·lecció tenia èxit i creixia, es va pensar en una seu més gran i contextualitzava molt millor el contingut del Museu, les instal·lacions de l’antiga fàbrica Payà recuperades a tal efecte després d’un complex procés de rehabilitació; de la nau central, del 1912 —reconstruïda el 1962— i de la nau de tallers, del 1915. En la primera es va ubicar l’exposició permanent; la segona va acollir les exposicions temporals. Era l’any 2013 i el Museu adoptava la seua fisonomia actual, ubicat, a més, sobre un espai que havia viscut la construcció de joguets.
Un viatge al passat
La visita al Museu Valencià del Joguet, no cal dir-ho, és una excursió al passat. A través de les peces donades per empreses i particulars, no sols de l’àmbit d’Ibi, ens submergim en la cultura del joguet al llarg de les dècades, amb peces de tots els materials i característiques. Patrimoni que als més joves els ajuda a entendre el joc dels seus avantpassats i, als visitants més grans, connectar amb la infantesa o amb el que li contaven els seus avis i progenitors. I tots, grans i menuts, són introduïts en els detalls de la fabricació dels joguets i l’evolució de la indústria gràcies a la conservació de maquinàries i utensilis de fabricació.
Cal afegir que, a banda de la conservació i els valors pedagògics, el Museu conrea la investigació d’aquest important patrimoni. Una derivada complementada amb les diferents exposicions temporals de tota mena que serveixen per a reflexionar sobre els joguets i el seu paper social.
Per al visitant, en tot cas, el gran atractiu és poder veure peces extraordinàries com el tren 984 de Payà —la secció dedicada al trànsit ferroviari és extraordinària i permet apreciar l’evolució constructiva—, exemple de la fabricació primigènia amb llauna. O joguets ben curiosos com el cotxe Tut-tut, un joguet alemany dels anys trenta que funciona amb un mecanisme de ressort. Al costat, la moto Tuf-tuf, del 1936, motocicleta amb sidecar i un home amb una gran trompeta. Pel que fa a la col·lecció d’automòbils, hi ha el Citroën Tauró de Payà (1964), que exemplifica el pas de la llauna al plàstic, o el Mercedes 450 SE de Rico, la que va ser una de les competidores de Payà, per no oblidar un bonic Aston Martin de Mangold. Tot i que, per la seua significació, cal destacar La Tartana, símbol important de la indústria d’Ibi perquè eren algunes de les primeres referències fabricades.
La resta de mitjans de locomoció, des dels avions als transatlàntics, passant pels tractors, també hi estan representats. I joguets hi ha de moltes classes: els esmentats jocs de tassetes i platerets, cinemes, instruments musicals o reproduccions del món animal, omplen les prestatgeries de les diferents seccions, dividides en «Món natural», «Vaixells i avions», «Llar», «Ciutat» i «Velocitat».
Pel que fa a la col·lecció de nines, de procedències molt diverses, el recorregut mostra l’evolució de la fabricació amb materials antics com cartó —les que han sobreviscut, perquè les criatures les podien fer malbé amb incompatibles banys d’aigua— fins a l’aparició de les nines fetes amb plàstic, que dominaran durant dècades el mercat. Exemplars de la Lissi de Guillem y Vicedo, la Nancy de Famosa, la Sindy de Muñecas Florido o els testosterònics Geyperman de Geyper, són alguns dels exemples d’aquesta branca.
Una activitat, en tot cas, també de present, que ha superat crisis importants i que, gràcies a la capacitat d’adaptar-se a les innovacions i exigències del mercat, ha permès a Ibi «mantenir l’hegemonia en el joguet de qualitat».
