Un president «feble». Un president «derrotat». Un president «interí». Un «aspirant a candidat». Un president «humiliat». Un president «covard». Un president «sense autoritat». Un president «submís». I, a més, un esbòs del possible programa de mínims compartit a l’horitzó.
Els portaveus socialista i de Compromís, José Muñoz i Joan Baldoví, han aprofitat les seues intervencions al debat de política general d’enguany —el més important del període de sessions— per a mostrar-se molt durs amb el cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, però tot deixant temps per a plantejar la seua alternativa de govern. Sobretot Compromís, que ja havia esbossat un seguit de mesures ara fa un any, en el segon i últim debat d’aquestes característiques protagonitzat pel dimissionari Carlos Mazón. En una legislatura en què ha anat de menys a més, Baldoví arriba als mesos finals, els més decisius, amb un control de l’escena clarament superior al de l’inici del mandat. El vent, a més, bufa a favor seu. Ja s’havia notat en la intervenció matinal del president valencià, molt focalitzada en Compromís, com si buscara l’antagonisme amb ells per alguna raó secreta.
Ni finançament ni llei del sol
Abans que Baldoví, però, qui havia de pujar a la trona era Muñoz. I el portaveu socialista, molt present en les tertúlies televisives estatals des de fa uns mesos, dedicava bona part del seu temps a construir un president titella, que no desperta entusiasme entre els seus i que té data de caducitat. El síndic del PSPV treia a colació el presumpte dossier contra Llorca filtrat per sectors del seu partit amb la participació, segons ha assenyalat de manera insistent, d’una empresa de detectius. Muñoz exhibia la clàssica caixa de cartró amb lletres blaves, típica dels arxius, amb el codi del dossier en qüestió inscrit en una de les seues cares.
«Feijóo mana sobre vostè i Vox mana sobre el seu Govern», li retreia Muñoz a Llorca. El president valencià ni tan sols no ha atès, lamenta el portaveu del PSPV, els empresaris autòctons —com el navilier Vicente Boluda— que han saludat el nou model de finançament plantejat per Pedro Sánchez. Una reforma que substituiria la que va caducar en 2014 però que continua vigent i que proporcionaria a la Generalitat Valenciana 3.669 milions d’euros més en cada exercici. «El que va davant va davant», va expressar Boluda quan se li va demanar l’opinió per la posició del Consell, contrari a acceptar un canvi de model perquè aquest canvi naix del pacte bilateral amb Catalunya i deixa els valencians, diuen, en una posició de franca inferioritat.
Muñoz no sols ha censurat l’actitud del PPCV envers la reforma del finançament, sinó que ha encès totes les alarmes amb la llei del sol que promou el Consell, de la qual n’ha sol·licitat la «paralització immediata». Llei i sol són dos termes que, en mans dels dirigents populars, generen pànic en les files socialistes. Els remeten als anys de govern d’Eduardo Zaplana, quan tots els PAI estaven per fer i tots semblaven possibles. La poesia dels diners fàcils que encisa a la dreta, ni que siga a costa de devastar el territori ara com ara lliure de ciment.
Els socialistes i els populars, però, sempre juguen amb les cartes bescanviades. Els primers volen que el PP valide el finançament i s’opose a la llei del sol, però els segons s’oposen al finançament «a la carta de Catalunya» de Sánchez i promouen una llei del sol que, a més, es veuria afavorida per les dues lleis de simplificació administrativa de la legislatura en curs.
Els socialistes han reclamat la paralització immediats de la llei del sol que promou el Govern valencià
En el torn de les iniciatives, José Muñoz n’ha plantejat sis de signe divers. A curt termini i a mitjà i llarg plaç. Una d’elles, l’acceptació de les propostes de nou model de finançament i de condonació del deute —en el cas valencià, més d’11.000 milions d’euros— emanades del Ministeri d’Hisenda. La segona, l’aplicació de la llei estatal d’habitatge, la recuperació íntegra de l’edifici de Les Naus en la ciutat d’Alacant —segons els socialistes, l’administració podria recuperar-ne la titularitat i fer un repartiment sense el nepotisme que va guiar la concessió dels apartaments— i l’expulsió dels fons voltor que operen al País Valencià. La tercera, la reparació de les víctimes de la dana, una missió en què jugaria un paper clau, subratllava Muñoz, l’aportació dels missatges de WhastApp del dia de la tragèdia de l’ara diputat ras Carlos Mazón... En cas contrari, el PSPV sosté que Pérez Llorca hauria d’expulsar-lo del grup parlamentari popular. El quart punt, referent a la regeneració democràtica, inclou la publicació del dossier elaborat per l’empresa de detectius i l’esclariment de l’obtenció de les dues entrades per a la final del Mundial de futbol disputada en Nova Jersei que Llorca va obtenir a través de la RFEF. En cinquè lloc, Muñoz lloava la tasca dels mestres de l’educació pública valenciana i instava a recuperar el Pla Edificant per a la renovació dels centres escolars de la Generalitat. I, per últim, en matèria sanitària, alleugerir de manera significativa unes llistes d’espera que inclouen 400.000 persones i els 100 dies d’espera per a una operació quirúrgica actuals, així com el blindatge de las àrees sanitàries de titularitat pública per a evitar les externalitzacions —privatitzacions— que tant li agraden al PP.
«Jo he vingut amb 55 anuncis, i vostè, amb una caixa de cartró buida», li responia Llorca en el torn de rèplica. «Ha dedicat 20 dels 30 minuts de la seua intervenció a preocupar-se de mi i del meu partit», precisava.
Sobre les propostes en habitatge, el cap del Consell llançava un dard als socialistes: «Els ha preocupat més la vivenda de Jéssica [l’exparella de l’exministre José Luis Ábalos] que la de Maricarmen», en referència a la dona de 87 anys desnonada a Madrid que ja s’ha erigit en un símbol. «Vostès, que són de fronteres obertes, com volen solucionar el problema de la vivenda a Espanya? És un problema que s’ha de resoldre amb els propietaris, no en contra seua».
Llorca, en la resposta al PSPV, recordava també que la Generalitat Valenciana té la intenció de destinar una part del sol dotacional de titularitat pròpia a la construcció de vivenda protegida. Muñoz, sobre l’anomenada «prioritat nacional» que PP i Vox han inclòs als seus pressupostos d’enguany i que guiaria la concessió de les futures VPP, parlava, ras i curt, de «racisme institucional».
De vostè, i gràcies
En contra del que feia amb Carlos Mazón, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, s’adreça a Pérez Llorca de vostè en lloc de tu. Baldoví considerava que Mazón no era mereixedor del tractament protocol·lari de Molt Honorable per la seua gestió de la dana i la perpetuació en el càrrec després de la tragèdia que va costar més de 230 morts. La novetat que ens deixa aquest debat de política general és que Pérez Llorca, segons Baldoví, tampoc no n’és mereixedor. Això sí, de moment no ha optat per tutejar-lo.
A Llorca, Baldoví l’ha designat «ànec coix», el nom que reben els presidents nord-americans quan es troben en l’últim any del seu mandat i no poden optar a la reelecció. L’Obama de 2016 o el Biden de 2024, per posar-hi dos exemples. En el cas del president valencià, l’apel·latiu té a veure amb la negativa de Gènova de confirmar-lo com a candidat. Els dos grups de l’oposició han presentat un Pérez Llorca deprimit per no haver rebut el nihil obstat de la direcció estatal del PP. A ulls de Compromís i el PSPV, això indica que no en serà el cap de cartell.
Baldoví ha demanat a Pérez Llorca el relleu dels quatre consellers directament relacionats amb la gestió de la dana que continuen al seu gabinet: Susana Camarero, Vicente Martínez Mus,
José Antonio Rovira i Marciano Gómez. «Aquest és un Govern que no aguanta presidit per un aspirant a candidat», ha resumit el síndic de la coalició valencianista que, tanmateix, s’ha entestat a llançar un missatge optimista: «Som un poble digne, un poble decent, hi ha esperança de canvi», advertia. «El canvi és possible, enlloc no està escrit que haguem de suportar una colla d’incompetents», hi afegia.
Baldoví ha recuperat algunes de les mesures de govern que ja va exposar ara fa un any i ha expressat que la primera de totes, en cas de ser elegit president, serà la presentació d’una proposició de llei que incloga la recuperació de tots els drets arrabassats pel tàndem PP-Vox.
Compromís planteja una prestació universal per als xiquets i xiquetes de zero a tres anys, així com el menjador universal gratuït abans de l’inici de l’etapa obligatòria
Com era de preveure, l’habitatge, l’ensenyament públic i el blidatge de la sanitat davant les eventuals privatitzacions futures seran alguns dels altres grans puntals de Compromís. Respecte les pèssimes dades que es desprenen de l’informe PISA i que Llorca havia utilitzat per atacar el Botànic, Baldoví recordava que, malgrat tot, les notes de l’alumnat matriculat en els centres públics han superat la mitjana dels que cursen els seus estudis en els centres privats i concertats. Entre els plans de Compromís figura, igualment, una prestació universal per als xiquets i xiquetes de zero a tres anys, així com el menjador universal gratuït abans de l’inici de l’etapa obligatòria.
En la rèplica, Llorca incidia en la línia del matí, quan havia atacat reiteradament Compromís. «Han de començar a defensar els interessos dels valencians a Madrid», expressava. Els retreu que en el 90% de les votacions del Congrés, s’han posicionat amb el PSOE, que han acceptat sense queixar-se que l’Estat destine 200 milions d’euros a les rodalies catalanes i zero a les valencianes, que el corredor mediterrani estiga pràcticament enllestit a Catalunya i encara no al País Valencià o que Vicent Marzà, com a eurodiputat, haja defensat a Estrasburg «l’oficialitat del català però no la del valencià».
I és que, segons el president, Compromís té un desideràtum clar: els Països Catalans. «És el que vostès volen», diu. «Vostès van perdre 100.000 vots i tornen a presentar-se amb les mateixes idees de fa 8 anys», sentenciava el cap del Consell, que va optar per contestar conjuntament els grups de l’oposició, a diferència del que acostuma a passar en aquets debats.
Baldoví girava la vista enrere i posava fil a l’agulla: «Els anteriors presidents que no van respondre als grups de l’oposició de manera separada van ser Alberto Fabra, en el debat anterior a l’eixida del Govern, i Carlos Mazón, poc abans de dimitir...». Però Llorca, amb to conciliador, tancava el debat recordant que «l’essència de la política és millorar la vida de la gent», assegurant que trepitja molt el carrer —sense escortes— i que parla amb gent de totes les ideologies que està farta del paper que juguen els polítics actuals, que calia rebaixar l’enfrontament i que ell havia arribat amb un programa factible, assumible per tots els partits situats a banda i banda de l’espectre parlamentari. I recordava que fa cua, com un ciutadà més, quan cada dos mesos ha de passar la revisió periòdica de la malaltia crònica que té diagnosticada. Al capdavall, l’alcalde que ha esdevingut president de sobte i que no encara no sap si ho continuarà sent.