La reivindicació de la restricció a la compra d’habitatges és un clàssic de la política balear. La primera vegada que es proposà fou a iniciativa del PSM —ara Més— de Mallorca, el líder del qual d’aquell temps (2001), Pere Sampol, anuncià que el Govern —n’era el vicepresident— estudiaria les opcions d’imposar límits a la compra de cases i pisos per part de «no residents» a les Balears.
A la passada legislatura (2019-2023), fou Més per Menorca qui tornà a la càrrega, demanant al Govern de Francina Armengol que fes un estudi per mirar d’imposar aquestes limitacions davant del creixent drama de l’accés a l’habitatge a les Illes en general i a Menorca en particular.
Encara més recentment, a principi d’enguany Més per Mallorca hi insistí i el Parlament votà en contra de la iniciativa, argumentant la majoria, del PP, que la Unió Europea és contundent amb això i que no hi ha cap possibilitat de limitar el dret a adquirir habitatges.
L’esquerra, en especial Més per Menorca i Més per Mallorca, ha insistit en diferents ocasions amb el fet que això que defensa el PP no és cert i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) preveu excepcions per raó d’interès general. I, en efecte, és cert. Però amb certes condicions que no sempre s’expliquen a l’arxipèlag.
La postura de la UE va ser feta pública en relació amb aquesta qüestió concreta el març de 2023, quan a una pregunta de l’eurodiputada baleàrica del PP, Rosa Estaràs, la comissària de Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió del Mercat de Capitals, Mairead McGuinness, li contestava que «si hi ha raons imperioses d’interès general» es podrien imposar limitacions, tal com havia reconegut el TJUE. Aquesta frase ha estat invocada per l’esquerra balear en múltiples ocasions. Per tant, és vera el que deien els dos Més. Però també ho és que McGuinness no es limità a dir allò. També afegí que «les restriccions poden estar justificades per raons d’ordre públic o seguretat pública» i, sobretot, també va incloure la reserva essencial: «Sempre que no siguin (mesures) discriminatòries».
Aquesta és la clau de volta de la qüestió. Que no hi hagi discriminació entre ciutadans de la Unió. I, és clar, la reivindicació a les Illes d’imposar limitacions a la compra als «no residents» seria una discriminació evident.
Davant la dificultat, Més per Mallorca canvià de parer i en la seva proposta d’enguany ja es referia a la restricció de la compra segons l’ús dels habitatges i no pel veïnatge administratiu del seu titular. O sigui, limitar l’adquisició de segones residències de forma general a les Illes. El Govern del PP —i Vox— seguiren insistint que això no era possible, segons la UE. No estava tan clar com pretenia, però, perquè el TSJE no s’havia referit a aquesta opció, la qual era i és clarament no discriminatòria.
I la setmana passada la Comissió Europea així ho reafirmava quan anunciava la futura Llei d’habitatge assequible, la qual seria —si finalment s’aprova tal com s’ha presentat— el marc general dins del qual podrien actuar els diferents estats i les altres autoritats —regionals, autonòmiques, insulars, locals... A aquests se'ls facultaria, entre altres coses, per imposar mesures restrictives no discriminatòries a l’accés a la compra de segones residències en territoris sota una màxima tensió immobiliària, el que en diu la iniciativa «estrès habitacional». Com és el cas de les Balears, on se’n pateix molt, d’aquest estrès.
Ràpidament, els dos Més instaren Marga Prohens a assumir aquesta possible nova realitat legal per impulsar mesures a les Illes. La primera —li demanaven— seria declarar formalment que tot el territori illenc està sota la tensió esmentada i, així, un pic que s’aprovàs el marc europeu es podria passar a imposar limitacions, en el sentit referit, és a dir limitar o fins i tot prohibir durant algun temps la compravenda de segones residències. A tothom.
El Govern assegurà divendres passat, en primera instància, que «estudiarem la nova normativa, si s’aprova», deixant la porta oberta a «actuar» dins del nou marc. Això no obstant, el dilluns següent, el d’aquesta setmana, el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, deia que «no ens entra al cap» la possibilitat «de limitar la compra habitatges» als residents illencs. O sigui, dit d’una altra manera, que la porta es tancava.
Dimarts, durant la sessió setmanal de control a l’executiu, aquesta qüestió va ser la protagonista del dia. La presidenta assegurà que el seu Govern no es nega a impulsar «mesures jurídicament viables», però afegí que caldria que fossin «realment efectives». Això suposaria, al seu entendre, que «prioritzin tant sí com no la gent d’aquí» i que «no penalitzin» els ciutadans illencs que vulguin comprar-se un segon habitatge. I recordava a l’esquerra que «no hi ha cap decisió presa» a la Unió, en referència a la citada Llei que està pendent de la seva aprovació.
L’esquerra li va retreure que no «faci res» per solucionar el problema social de l’accés a l’habitatge. Des de Més per Menorca el portaveu Josep Castells —que, per cert, ha anunciat que no repetirà com a cap de llista, després de dotze anys el Parlament perdrà un dels diputats que fa els millors discursos— instà Prohens a ser valenta. Igual ho feia el cap de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que li deia a la presidenta que «el temps de fer estudis ha passat, venguin de casa estudiats perquè necessitam respostes». I el portaveu socialista, Iago Negueruela, li retreia a Prohens que el PP europeu ja s’ha mostrat contrari a l’anunciada norma.