«El que pretenem és que el visitant conega tot allò que envolta la pilota, tant des del punt de vista tècnic i professional com històric i social», explicava l’exjugador i director del Museu, David Sarasol, quan se l’entrevistava amb motiu de la inauguració d’una instal·lació impulsada per l’Ajuntament del Genovés i que va tindre el suport de la Diputació de València i la Generalitat Valenciana. Un propòsit que, no cal dir-ho, continua vigent.
El Museu és un santuari que comparteix espai amb el temple de la pilota, el Trinquet del Genovés, construït en la dècada del 1960 per un personatge fonamental en aquesta història, Arturo Bataller. L’existència del trinquet està en la base de l’afició i la quantitat ingent de jugadors que ha produït la població, entre ells dues figures mítiques d’aquest esport com Paco Cabanes El Genovés o Enric Sarasol. Una vinculació que justificava, de bon tros, que aquesta població de la Costera posara en marxa el Museu.
Per fer-lo arrencar en condicions, un equip es va encarregar de recollir material i informació. Pilotes, equipaments, cartells, entrades, documents, notícies... En aquell procés encara vigent d’arreplegada de materials, amb la complicitat de jugadors, familiars i persones del món de la pilota, aparegueren algunes joies, com ara un document curiosíssim, una fitxa federativa de la «Federación Española de Pelota Vasca» —encara no existia la Federació Valenciana— de l’any 1940, corresponent al jugador José Puchol, Llíria.
Tampoc no s’ha oblidat d’implementar una complida bibliografia, en forma de llibres i material de premsa, per poder ser consultada per estudiosos o aficionats. Tot i que, per descomptat, la mirada del visitant repara directament en el material gràfic, fotografies de moments mítics que formen part de la història de l’esport. Que mostren com d’estètica i espectacular és aquesta pràctica esportiva comuna a altres llocs del planeta, però amb característiques molt particulars en el cas valencià.
Alhora, els materials exhibits, pilotes, equips de protecció, samarretes, etcètera, serveixen per mostrar el camí d’un esport que ha evolucionat més que no sembla, de les partides en els anys seixanta en què les proteccions sols es gastaven per escalfar —a mà nua els pilotaris tenien més control— al ritual sorgit a partir dels anys setanta de protegir la mà amb didals i guants. En aquest sentit, també es mostra l’evolució en la indumentària, amb equipacions que no sols reflecteixen els canvis en els gustos estètics; també són més còmodes per als jugadors, confeccionades amb millors teixits. Samarretes, a més, que formen part de diferents moments àlgids de la història d'aquest esport, recordatoris per a la posteritat.
El Museu, a més, també va tenir en compte la part més iniciàtica d’explicar als visitants no introduïts el joc, les seues modalitats i regles. Per descomptat, també es dediquen espais a explicar el procés de confecció artesanal de les pilotes amb pell, fil, agulla i borra, tot un art únic, genuïnament valencià, relacionat íntimament amb l’esport.
Contar la història i les característiques de la pilota era una de les potes del projecte, que es va acompanyar —i així ha continuat fins ara— d’una filosofia de combinar exhibicions amb activitats didàctiques, generació de materials audiovisuals i iniciatives interactives. La connexió amb les noves generacions, de fet, per garantir un fil de continuïtat, és un dels grans objectius i motivacions del Museu des dels orígens.
D’altra banda, a més de l’exposició permanent, el Museu de la Pilota ha viscut fites importants, la més ressenyable l’exposició «1954-2004: 50 anys de l’home, 1995-2005: 10 anys del mite», dedicada al que és el millor jugador de tots els temps, Paco Cabanes. Inaugurada el 2024 i visitable durant tot 2025, la mostra celebrava els cinquanta anys del seu naixement i els deu de la seua retirada oficial, després de brindar moments que els bons aficionats no oblidaran mai.
Un referent per als estudiosos
El Museu no sols és un santuari amb el qual conèixer i aprofundir en una activitat que, malgrat tots els entrebancs i problemes, continua viva. També és un referent per als estudiosos que volen aprofundir en la història, el present i el futur d'aquesta pràctica. En una entrevista en EL TEMPS, l’escriptor i amant de la pilota Sergi Durbà confessava que per la confecció de volums com Colp a colp. Glosses sobre la pilota valenciana o el més recent Trinquets trencats, havia buscat el suport i assessorament de David Sarasol i la documentació continguda en el Museu.
A més, a través de les xarxes socials, l’equip del Museu fa difusió del seu patrimoni i es fa ressò de tota l’activitat relacionada amb la pilota, publicant notícies i fotografies que mantenen l’esperit de comunitat amb què va nàixer aquest projecte. Una manera de mantenir viva la flama i que no oblidem que, entre el nostre ric patrimoni, hi ha un esport propi que mereix ser preservat. Que tenim l’obligació moral de preservar entre tots.
