A Mallorca i a les Illes en general cada vegada hi ha més piscines privades. Així ho constata un informe presentat aquesta setmana pel grup ecologista Terraferida. Una anàlisi que reafirma el que ja havia denunciat l’estiu de l’any passat —tal com aquesta revista n’informà al seu dia— i que, si fa no fa, diferents informacions de la premsa local han testimoniat també els últims mesos, com fou el cas d’un reportatge sobre el particular publicat al diari Última Hora el mes de gener passat —que es va reflectir igualment aquí— i que situava el nombre total de piscines per sobre de les 100.000 al conjunt de les Balears, un 20% de les quals il·legals.
El fenomen no té color polític. La progressió és enorme tant amb la dreta actual com amb l’esquerra que governà els vuit anys anteriors. Amb l’actual Govern, de Marga Prohens, el nombre de piscines que s’han construït ja és d’unes 4.000, una xifra a la qual se li ha d'afegir el nombre total de nous xalets amb piscina, més de 6.000, que es feren durant els dos mandats de Francina Armengol (2015-2019 i 2019-2023), del PSOE amb coalició amb Unides Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca, segons les dades de Terraferida.
Actualment, aquest grup verd està elaborant un treball per documentar els principals canvis territorials i urbanístics que s’han produït durant la dècada 2015 -2024 a Mallorca, a partir de l’estudi de les fotografies aèries de l’illa. Segons ha informat aquesta setmana en roda de premsa, «els resultats preliminars (d'aquesta anàlisi) mostren que la construcció massiva de piscines lligada als nous creixements urbanístics està disparada». Les imatges aèries proven que ara existeixen 10.680 piscines que abans del 2015 no hi eren. El 30% d'aquestes s’han edificat a sòl rústic (3.239) i el 70% restant als sòls urbans —urbanitzacions i nuclis urbans—, amb un total de 7.441. Cal precisar que no s’hi compten les piscines cobertes, perquè no apareixen a les fotografies aèries, òbviament, ni tampoc les desmuntables, únicament les construïdes i a la vista.
Val a dir que les piscines privades eren a les Illes tradicionalment —fins fa una quarantena d’anys— un element si no excepcional sí almanco poc habitual. A l’interior de cada illa se n’hi podien trobar, però no era quelcom tan estès com ara, ni prop fer-hi. El costum era banyar-se a la mar i molta gent que tenia casa a fora vila o xalet no disposava de piscina. No es considerava necessari. S’anava a la platja i prou. Tanmateix, en aquestes darreres dècades els costums —com tot, en realitat— s’han alterat totalment. Les famílies que han adquirit un estatus benestant han identificat la tinença d’una planta baixa, casa a fora vila o xalet amb piscina com un símbol de la seva privilegiada situació socioeconòmica.
A més, el lloguer turístic vol cases amb piscina, si no el preu és molt inferior. I per si mancava res, als estrangers que compren casa a les Illes —un terç del total de les adquisicions, durant els últims anys— els meravella disposar de la seva moderna bassa per banyar-s’hi. El resultat ha estat un creixement exponencial del nombre d’aquesta versió actual dels safareigs d’un temps. Així reconeix la moda Terraferida: «La construcció de noves residències tant a fora vila com als sòls urbans ja esdevé rara sense aquest element».
El grup ecologista posa especial èmfasi a les piscines de fora vila perquè «solen destruir molta més superfície al seu voltant» amb «solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal». Crida l’atenció Terraerida davant d’un fet «tant o més preocupant que les piscines» com és l’enorme superfície de zones enjardinades amb gespa que alguns d’aquests elements tenen als seus voltants. «Si tenim present que cada hectàrea de gespa necessita uns 8.000 metres cúbics (d'aigua) cada any, no cal dir que aquestes zones acaben consumint molta més aigua que la mateixa piscina».
Segons els càlculs que fa l’organització verda citada, la progressió del nombre de piscines suposa 23 noves unitats per setmana de mitjana. I el que considera encara pitjor: «Hi ha una acceleració en la construcció d’aquests elements en els darrers anys» degut al fet que «gairebé tots els habitatges edificats dins sòl rústic i dins les urbanitzacions extensives de planta baixa incorporen aquest element per donar valor immobiliari a la nova edificació i també poder destinar-lo al lloguer turístic».
Al conjunt de les illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500 i van ser comptabilitzades per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg entre 2006 i 2015. Aquest estudi advertia que la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Balears per l’evaporació que s’hi produeix. Aquesta va ser quantificada en gairebé cinc mil milions de litres any i representava prop del 5% del consum urbà.
«A aquestes caldria sumar les que hem localitzat, la qual cosa ens dona una xifra mínima de 73.180 piscines» a Mallorca. Per un altre costat, a Menorca n’hi ha com a poc (gener d’enguany) 11.000, a Eivissa són unes 11.500 i a Formentera al voltant de les 530. En el conjunt balear, doncs, 96.180. Això, com a poc, perquè, com s’ha dit, reportatges periodístics xifren en més de 100.000 les unitats, amb una cinquena part aproximadament construïda de forma irregular. En relació amb la població, a les Balears hi ha una piscina per cada 14 residents oficials, quan a tot l’Estat la proporció és 1 a 35. Especialment intens és el cas menorquí, on per a escasses 100.000 persones n’hi ha 11.000 piscines, 1 per a cada 9 veïnats empadronats.
Cal recordar que la proliferació a Menorca va portar l’Ajuntament de Maó a aprovar, el gener passat, la moratòria durant un any —prorrogable— d’aquestes construccions. Justament és el que voldria Terraferida per a Mallorca i la resta d’Illes, però amb caràcter definitiu i només amb l’excepció de les comunitàries o públiques. A banda, reclama que es protegeixi totalment el sòl rústic i que el que és considerat urbanitzable sigui classificat com a rústic.
Val a dir que, per intentar matisar la despesa hídrica de les piscines el Govern d’Armengol va aprovar —en vigor des de 2021— que les noves particulars en terreny rústic no poden tenir més de 35 m² de làmina d’aigua i un volum de 60 m³. Però no és suficient per a Terraferida, que demana que totes les existents tenguin l’obligació de ser cobertes quan no s’usin per evitar al màxim l’evaporació, que el consum d’aigua tengui tarifes progressives que gravin especialment «els consums abusius» i que s’imposin «topalls» a l’extracció d’aigua en els pous en sòl rústic.