Que el sol i la platja són, a ulls de moltes persones, ingredients essencials del seu temps d'esbargiment és, des de fa dècades inqüestionable. S'hi pot gaudir de moltes maneres: amb un para-sol i una tovalla estirada sobre la sorra o en un apartament de luxe amb piscina abocada a un penya-segat. Per alguna raó, hotels i apartaments registren durant els mesos d'estiu ocupacions del cent per cent. Per alguna raó, també, la voracitat urbanística fa temps que no atura en els pobles costaners.
I si bé tot és costa, no tota té el mateix preu. O, almenys, no tots els habitatges. Comprar-se una casa a Formentera costa deu voltes més que adquirir-la a Nules (Plana Baixa). A Platja d'Aro (Baix Empordà) ens pot sortir tres voltes més car que a Deltebre (Baix Ebre). Així ho reflecteix un estudi publicat per Tinsa que analitza, de forma detallada, el comportament immobiliari dels municipis de costa de tot l'Estat. L'informe permet apreciar les diferències segons ubicacions, però també l'evolució general d'aquest indicador. Així, en el conjunt de l'Estat, en el primer trimestre de 2026 el preu mitjà del metre quadrat dels
Comprar-se una casa a Formentera costa deu voltes més que adquirir-la a Nules (Plana Baixa)
municipis de costa -tot excloent les capitals- fou de 1.992 euros, la qual cosa suposa un 13,5% més que l'any anterior. La mitjana estatal per al conjunt dels habitatges va ser del 14,5%. En tot cas, si s'analitza exclusivament les segones residències, el preu mitjà per metre quadrat registrat fou 3.150 euros.
L'estudi permet apreciar quins són els municipis de costa on resulta més onerós adquirir un lloc per viure o tindre una segona residència. Les Illes són les guanyadores, en aquest camp, amb un preu mitjà de 4.060 euros. A Formentera, el metre quadrat puja als 9.814 euros, per 4.078 d'Andratx o els 4.059 d'Es Mercadal.
A Catalunya és, en termes generals, a la Costa Brava on més diners cal desembutxacar per comprar un habitatge. Castell d'Aro se situa al capdavant, amb 3.374 euros. En la demarcació de Barcelona, en tot cas, resulta remarcable el cas de Sitges, on el metre quadrat s'encimbella fins als 4.378 euros, quasi 2.000 euros que els preus registrats en les adjacents Sant Pere de Ribes o Vilanova i la Geltrú. És un preu, en tot cas, que iguala Sitges a Barcelona.
A Catalunya, comprar-se una casa en un municipi de la costa Daurada és l'opció més assequible. El preu mitjà és de 1.920 euros. Amposta (1.063 euros), Deltebre (1.152) i la Ràpita (1.354) són els més barats de tot el Principat.
Al País Valencià, les Marines concentren els preus més alts, amb Xàbia (3.455 euros), Teulada (3.292) i Altea (2.723) al capdavant del rànquing. A les demarcacions de València i Castelló, només Alboraia (2.586) i Benicàssim (2.517) s'aproximen a aquesta franja de preus. Nules (971 euros), Borriana (1.044) i Almassora (1.058), a la Plana, són els municipis més barats del País Valencià.
Evolució
Si s'analitza l'evolució dels preus, el comportament és dispar, si bé en tots els casos s'han registrat creixement. A la Costa Brava, Calonge i la Costa Brava és on s'ha produït un increment més accentuat (26,2%). Al Maresme, és Sant Vicenç de Montalt (19,3%). A la Costa Daurada és Sant Carles de la Ràpita on la pujada és més notable (19,2%).
Al País Valencià, tot i que els preus nominal del metre quadrat és força menor que a la resta del territori, els increments respecte de l'any passat són més importants. Orpesa, Peníscola, Torreblanca, Moncofa, Nules, Alboraia, la Pobla de Farnals, Santa Maria del Puig, Sagunt, Cullera, Dénia, Xàbia, l'Alfàs del Pi, Benidorm, Calp, Santa Pola i Pilar de la Foradada registren increments per sobre del 20%.
A les Balears, els municipis de costa han registrat una variació interanual de l'11,7%. Sant Antoni de Portmany, Campos, Alaior i Es Mercadal han experimentat els increments més notables.