El tràfec dels aeroports, el col·lapse dels carrers cèntrics de Palma i la massificació a les platges s'han convertit en el paisatge habitual de la temporada d'estiu a les Illes Balears. La dependència econòmica del turisme es combina amb la indignació social per la saturació de visitants, que s'ha visualitzat amb manifestacions de milers i milers d'assistents. Les institucions balears fa anys que debaten sobre quins límits imposar a la turistificació.
Mentre les sessions parlamentàries estan gairebé monopolitzades per la regulació a l'activitat turística, Més per Mallorca ha denunciat l'impuls d'una mena «d'Airbnb nàutic» a les Illes Balears. Els mallorquinistes han advertit d'un canvi en la normativa estatal que possibilita a embarcacions d'ús privat passar temporalment a ús comercial per dedicar-se al lloguer nàutic. Segons aquesta nova legislació impulsada pel Ministeri de Transports, hi ha la possibilitat de fer aquesta permuta d'ús durant un màxim de tres mesos consecutius cada any.
«Hem aconseguit començar a posar límits a la turistificació dels habitatges i ara correm el risc de reproduir el mateix model dins la mar», ha advertit Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca al Congrés, qui ha indicat: «Convertir embarcacions privades en allotjaments o serveis turístics temporals de lloguer contribueix a incrementar la pressió sobre un litoral ja saturat, especialment durant els mesos d'estiu». «No té sentit que mentre intentam limitar la pressió turística sobre el territori permetem obrir noves vies de turistificació de la mar», ha assenyalat.
Arran d'aquesta modificació de la normativa estatal, Vidal ha preguntat a l'executiu espanyol quantes embarcacions han sol·licitat o obtingut el canvi temporal d'ús privat a comercial a les Illes Balears des de l'entrada en vigor del nou règim; quantes han operat efectivament amb finalitats de lloguer i quina ha estat la seua distribució per illes. També ha demanat a l'administració estatal sobre els controls efectuats, les inspeccions realitzades i els possibles expedients o sancions vinculats a aquesta activitat.
El diputat recorda que «el Govern balear va aprovar el Decret 44/2025 de lloguer d'embarcacions i bucs d'esbarjo, que, precisament, va impedir que les embarcacions privades poguessin acollir-se a aquest canvi temporal d'ús comercial dins l'àmbit regulat per la comunitat autònoma». Tanmateix, la Comissió Nacional del Mercat i la Competència ha qüestionat posteriorment diverses restriccions del decret balear i ha interposat un recurs contra alguns dels seus preceptes.
«Ens havien dit que aquesta normativa es modificaria abans d'aquest estiu i, avui en dia, no s'ha fet. No podem acceptar que mentre les institucions parlam de posar límits a la turistificació i de protegir el territori, el Ministeri mantengui oberta aquesta porta a noves fórmules de negoci turístic dins la mar», ha censurat. «La mar balear no pot convertir-se en la nova frontera de la turistificació. Tenim una mar saturada, una pressió nàutica creixent i ecosistemes extremadament fràgils», ha avisat.
Vidal s'ha compromès a exigir al Ministeri que complisca la promesa de revisar el règim estatal i que «tengui en compte la situació específica dels territoris amb especial tensió turística, com ara les Illes Balears». Encara més, demanarà que «s'estudiïn mesures específiques per evitar que el canvi temporal d'ús d'embarcacions privades es converteixi en una nova fórmula de turistificació».
«No podem aplicar a la mar la mateixa lògica de barra lliure turística que ens ha dut a la crisi de l'habitatge i a la saturació del territori. Necessitam capacitat de regulació, límits i una planificació integral de la mar Balear», ha subratllat. I ha tancat: «No volem un Airbnb de la mar. Volem una mar protegida, accessible i gestionada en funció de l'interès gener». És el clam d'alerta de la veu mallorquinista sobre una nova fórmula que pot augmentar els contorns de la turistificació.