Quan s’obri una xarxa social, és molt comú que hi apareguen vídeos graciosos de xiquets. S’hi pot veure com aprenen coses noves, la roba que els compren, la seua vida amb la família… Aquests vídeos solen tindre molta més interacció que aquells en què no apareixen menors. Només cal pegar una ullada al perfil dels pares d’aquests xiquets per saber com va ser el seu primer dia de classe o si s’han portat malament o quins són els seus gustos. Darrere d’aquest contingut, que sembla inofensiu, s’amaguen alguns perills per al seu desenvolupament, ja que mai no es podrà esborrar: formarà part de la seua petjada digital per sempre.
El sharenting és el terme que es refereix a la pràctica dels pares o tutors de compartir contingut, com ara fotografies, vídeos o altres tipus d’informació de menors a les xarxes socials. «La feina dels pares és conéixer els riscos que el sharenting implica», explica Luis Rojo Bofill, membre de la junta directiva de la Societat de Psiquiatria del País Valencià i especialista en psiquiatria infantil i de l’adolescència.
Les motivacions que porten els pares a publicar contingut dels seus fills a les xarxes socials són diverses. «Els pares no comparteixen informació amb mala intenció. Ho fan des de la bondat i l’orgull», explica Rojo Bofill. A més, el psiquiatra detalla que, actualment, sembla que allò que no apareix en les xarxes no existeix, i els pares volen donar a conèixer la seua vida amb els fills. També existeixen altres tipus de motivacions: «Si una persona el que vol és generar un contingut visible en les xarxes, aquell en què apareguen menors tindrà més impacte». Per aquest motiu, quan els influenciadors fan una publicació amb menors, saben que tindrà més repercussió.
Conseqüències de la sobreexposició
L’exposició dels menors a les xarxes socials pot afectar el desenvolupament dels xiquets. «No hi ha estudis que diguen que el sharenting augmente el risc d’alguna cosa en concret. El que sí que coneixem són els factors de risc que poden dur a determinades conseqüències», relata. Un d’aquests factors és la relació dels menors amb la seua pròpia imatge. «Si un pare o una mare puja una fotografia del seu fill buscant èxit a través de la imatge, el que li està transmetent és que aquest aspecte és important per agradar als altres».
Normalment, els continguts més emocionals són els que tenen més impacte en la xarxa. «Els continguts en què existeix una càrrega emocional important i el xiquet ho passa malament tenen més visualitzacions», adverteix. La creació d’aquestes situacions, com els reptes virals de tirar formatge a la cara dels bebés o pegar-los esglais, no és favorable per al desenvolupament dels menuts. «En un moment en què els pares han d’ensenyar els fills a gestionar les emocions, en lloc de donar-los suport, graven situacions de vulnerabilitat», expressa.
Un altre punt negatiu que assenyala el psiquiatra és la pressió per generar contingut. En el cas dels grans influenciadors, el contingut dels quals es basa en els xiquets, aquests tenen l'obligació de buscar likes. «Aquesta pressió ja l’hem viscuda amb els infants actors», compara. Els xiquets comencen a pensar que han de ser simpàtics, caure bé i estar guapos en tot moment.
També és molt important com aquests nens aprenen a gestionar la seua intimitat. És important ensenyar als fills que, una vegada pengen alguna cosa, ja no tenen control sobre el que han publicat. Així mateix, hi ha certes imatges o situacions que no s’han de publicar. «Això és totalment incongruent amb un pare o una mare que, des que el xiquet és concebut, comencen a compartir-ho tot». El sharenting és totalment contrari a la protecció de la intimitat.
Els comentaris, les burles o, fins i tot, els elogis constants de vegades ja són difícils de gestionar per a un adult. Per als xiquets ho és encara més. «Per a un xiquet que està aprenent a moure’s en el món fora de línia, les regles del món en línia són molt més difícils». El metge assegura que la infància és més vulnerable a aquestes interaccions i que li pot costar molt més reaccionar d’una manera adequada.
Les relacions amb la família i els companys
Quan un contingut arriba a Internet, mai no es podrà esborrar. Els pares no poden imaginar com s’utilitzarà la imatge del menor d’ací a deu o vint anys. Aquest fet pot dur a situacions d’assetjament per part dels companys o amics de l’adolescent. «Algú pot usar alguna imatge vulnerable per a assetjar-lo, perquè els pares no tenen el control sobre l’ús de les imatges», destaca Rojo Bofill. El psiquiatra assegura que també s’ha de tindre en compte que una gran part de les relacions socials, sobretot al principi, es basen a contar allò que t’agrada o has viscut. «Pot ser que un adolescent vulga contar què ha fet, però, com que ja està en les xarxes, no puga fer-ho. Això condiciona la manera de parlar d’un mateix».
En créixer, les relacions amb els pares també es poden deteriorar. «Hi ha algun estudi que parla de com la majoria dels menors, quan se’ls pregunta si els agrada que els seus pares hagen publicat contingut sobre ells, en general contesten que no», indica. De fet, l’estudi Sharenting, is it a good or a bad thing? Understanding how adolescents think and feel about sharenting on social network sites, en el qual es va enquestar 817 adolescents, arriba a la conclusió que la majoria dels menors desaproven el sharenting, sobretot si les imatges o el contingut els provoquen vergonya. Segons un estudi de la Universitat de Michigan, el 56% dels pares publiquen fotografies que poden fer sentir aquesta emoció als seus fills.
Per al professional és molt rellevant que els pares estiguen informats. «Compartir contingut té uns riscos. Moltes vegades hi ha coses que els pares no pensen que puguen ocórrer», assenyala. Hi ha alguns consells que s’han de seguir, com ara no publicar fotografies amb poca roba o situacions emocionals o vulnerables per al xiquet. Rojo Bofill va més enllà: «No és necessari publicar la cara del menor». Les decisions sobre la intimitat dels menors han de ser responsables i han de tindre en compte que tot el que es publica a Internet pot tindre conseqüències en el seu futur.