L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és un d’aquells museus extraordinaris i recomanables del país (com la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova o el MEV Museu d’Art Medieval de Vic) que, a més, cal revisitar. Amb motiu de l’Any Cuixart (cent anys del naixement de Modest Cuixart, el 1925), que s’endinsa sense problemes en el 2026, l’Espai Thyssen ha programat l’exposició més important de la seva temporada en aquesta trobada de l’obra de Cuixart amb obres de la col·lecció Carmen Thyssen. L’exposició ha estat comissariada per Pilar Giró (directora de l’Espai Thyssen des de 2012) i cada «àmbit expositiu planteja una aproximació específica a l’univers de Cuixart».
Modest Cuixart (Barcelona, 1925 - Palamós, 2007) és un dels noms clau en les avantguardes catalanes: membre fundador del grup Dau al Set amb Joan Brossa, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats, va tindre diverses etapes des de l’abstracció i el quadre objecte. «La seva trajectòria —signa Pilar Giró— es caracteritza per una transformació constant: de l’informalisme a una figuració màgica, simbòlica i inquietant, sempre atenta al cos, la matèria i l’imaginari».
L’exposició del museu ganxó (gentilici popular de Sant Feliu) emparella obres de Cuixart i obres del fons de la col·lecció (algunes de Cuixart també són de la col·lecció Carmen Thyssen), com ara la Platja de Modest Urgell i El Pescallunes (1949) de Modest Cuixart, dues escenes marineres a la costa: «Dos paisatges» —diu l’exposició— «converteixen l’horitzó en un territori interior, poblat de silenci, misteri i imaginació». Efectivament, totes dues transmeten silenci (potser perquè no hi ha ningú; potser perquè és el capvespre i la mar està en calma...).
La filosofia de l’exposició, segons la mateixa Giró, és posar «el visitant al centre de l’experiència». Segons ella, la mostra no demanen «coneixements previs ni imposa una única interpretació, sinó que convida a observar, comparar i construir connexions pròpies».
L’experiència funciona molt evidentment amb casos com el de Modest Urgell o en el que enfronta Marró (1949) de Cuixart i Cistell de flors (s. XVII) de Jean-Baptiste Monnoyer, perquè sembla que la mateixa paleta de colors s’ha traslladat tres segles per fer-ne una abstracció literal. O en Helena (1974) de Cuixart i Senyoreta al balcó d’Emili Grau Sala perquè, com diuen les cartel·les «dues figures suspeses en el temps comparteixen una atmosfera d’introspecció, distància i desig».
Per contra, és més difícil trobar vincles entre But de Source (1958) de Cuixart i Malvarosa. Valldemossa d’Eliseu Meifrèn. Però el joc està servit.
En total, a l'Espai Carmen Thyssen es poden veure 34 obres de Modest Cuixart, 18 de les quals cedides per la Fundació Cuixart i la resta provinents del MACBA, el Museu d'Art de Girona o la Galeria Dolors Junyent.
A Palafrugell —ciutat on Cuixart s’instal·là el 1971— es pot veure també una mostra dedicada a Modest Cuixart, «Cuixart. Natura, mite i memòria», al Museu del Suro comissariada per Raquel Medina Vargas.
L'Espai Carmen Thyssen, per la seva banda, ofereix també un recorregut expositiu que travessa el monestir de Sant Feliu: a la plaça hi trobem Eco, de Samuel Salcedo; al vestíbul, Instants del temps d'Eulàlia Ramon i, en un espai compartit amb el Museu d'Història, Areté, de Montserrat Lozano (ceràmica contemporània).
Als jardins del Monestir i la casa dels Jardins, es poden veure escultures, pintura, una instal·lació i projectes de caràcter temporal de Samuel Salcedo, Pepa Poch, Rosa Agenjo i Aleph-Estèsia.