El primer semestre de 2026 ha sigut molt positiu per a CaixaBank. Ho deixen clar els 3.203 milions dʼeuros de benefici net, incrementant el volum de negoci un 8,5% respecte el mateix període de lʼexercici anterior. Un «èxit comercial», en paraules del conseller delegat de lʼentitat, Gonzalo Gortázar, que es tradueix en 1,1 milions de nous clients, un increment del 7,6% dels recursos globals dels clients, lʼaugment del 8,2% del crèdit sa i la pujada de lʼ11,8% en el camp de les assegurances, una àrea que està reportant molts ingressos a CaixaBank. Gortázar ha subratllat que aquest banc ja és, «de lluny», el «líder destacat» en la matèria. També sʼha felicitat per la implantació de la marca, present a 2.200 municipis a través de les oficines tradicionals i a un total de 3.700 poblacions si se sumen les oficines mòbils i els caixers, «cosa que demostra el nostre compromís amb lʼEspanya rural». En 484 localitats, lʼúnica referència bancària és aquesta.
De fet, en aquest primer semestre de lʼany, a lʼEstat espanyol, CaixaBank ha passat de tenir 18,7 milions de clients a tenir-ne 19,1 milions. «La diferència entre els clients que entren, 1,1 milions, i els que ens abandonen per causes diverses, 0,7 milions, és la més elevada des que soc conseller delegat», ha concretat Gortázar, que sʼha referit als «joves» i als «residents que no tenen la nacionalitat espanyola» com a dues de les grans raons dʼaquest augment.
Les dades relacionades amb la morositat són igualment positives, ja que sʼha reduït del 2% a lʼ1,8%, bastant per sota de la mitjana del sistema bancari espanyol, en què aquest índex se situa en el 2,6%. Tot plegat repercuteix en un increment dels fons destinats a lʼobra social, atès que una tercera part dels beneficis de CaixaBank acaben nodrint la seua fundació.
Durant la seua intervenció, Gortázar ha lloat la fortalesa i la resiliència de lʼeconomia espanyola malgrat un entorn internacional ple dʼ«incertesa». No debades, el grup ha revisat a lʼalça la previsió de creixement del PIB espanyol en 2026, tot passant del 2,1% que havien pronosticat en 2025 al 2,4% que assenyalen ara. Amb vista a 2027, CaixaBank augura un creixement del 2% a lʼEstat espanyol i dʼun 1,3% al conjunt de la Unió Europea.
El conseller delegat de CaixaBank ha emfasitzat la importància creixent dʼImagin, lʼaposta del grup en la seua competició amb els neobancs. Amb 4,2 milions de clients, un 8% en lʼúltim any, també es tracta del «líder» del seu sector. No ho és en nombre de persones, però sí en volum de negoci. «Volem clients de veritat, no es tracta de guanyar cap cursa», ha indicat Gortázar. «Més de la meitat dels clients dʼImagin tenen la nòmina amb nosaltres, cosa que no succeeix a la resta de neobancs», ha remarcat.
De la resta dʼàrees de negoci, Gortázar també ha volgut parar una atenció especial a la funció que representa MicroBank, «el més gran dʼEuropa en la concessió de microcrèdits». Els petits empresaris, els alumnes de formació professional, les famílies vulnerables i les dones que enceten el camí de lʼemprenedoria són els principals col·lectius beneficiats.
Entre el record a Vilarasau i el nou cap de Comunicació
Gortázar ha obert la presentació de resultats amb un record emocionat a Josep Vilarasau, qui fou president de la Caixa de 1999 a 2003 i va protagonitzar el primer «salt endavant» de lʼentitat. «Ha estat una referència per a moltíssimes persones», ha afirmat Gortázar en evocar la figura de Vilarasau, que moria aquest dimarts a lʼedat de 95 anys.
Lʼacte, celebrat a la seu social de València, ha comptat amb la presència de Jordi Soldevila, el nou director de Comunicació i Relacions Institucionals en substitució de Maria Lluïsa Martínez Gistau, qui feia 25 anys que desenvolupava aquesta funció i una dècada que integrava el comitè de direcció del grup. A més de Soldevila, com és costum, escortava Gortázar el director de Comptabilitat, Control de Gestió i Capital de lʼentitat, Matthias Bulach.
Gortázar ha incidit en la importància que el grup CaixaBank atorga a la implementació de la intel·ligència artificial. «La IA no significarà el tancament dʼoficines ni una reducció de la xifra de treballadors», ha tranquil·litzat, «no pensem que les sucursals seran irrellevants en el futur». Això sí, ell té clar que aquesta ferramenta «ens permetrà ser més efectius i fer la vida més fàcil als nostres clients».
En presentar els resultats, CaixaBank tenia 506.856 accionistes. El FROB —que tutelava lʼextinta Bankia, engolida pel grup— ostenta el 18% dels títols i seʼn beneficia dels dividends. «El que valia 2.000, ara nʼhi val 18.000, han revaloritzat per nou la seua posició», ha dit Gortázar, que veu lògic, des dʼaquest punt de vista, que el Govern espanyol opte per continuar formant-ne part. La robustesa del grup es reflecteix, dʼigual manera, en el 24,7% de quota del mercat hipotecari espanyol.
Sense grans referències polítiques
Com ja és habitual, el conseller delegat de lʼentitat ha declinat emetre cap opinió de contingut polític. Preguntat per lʼabsència de pressupostos de lʼEstat des de 2023, sʼha limitat a afirmar que «el més normal és que nʼhi hagen», però la «fragmentació política» ho fa «complicat».
Sobre la crisi de lʼhabitatge, Gortázar apunta que ha baixat el nombre de transaccions però que els preus no deixen dʼincrementar-se, cosa que està provocant un «desequilibri social» que «cal corregir». «El coll dʼampolla per a lʼaccés a la vivenda és especialment greu en segons quines geografies», ha apuntat. I no nʼés gaire optimista: «Som lluny dʼun pacte dʼEstat en què tothom pose de la seua part». Mentrestant, doncs, lʼúnica solució que hi veu passa per «la construcció de més habitatges», un pla que hauria dʼarribar però que, tanmateix, «no acaba dʼarribar».
Els crèdits a lʼadquisició de vivenda, però, han crescut un 6,7% en relació al mateix semestre de 2025, mentre que els crèdits al consum han pujat un 11,5% i els adreçats a les empreses, un 10,6%. Sí que sembla haver-hi, ni que siga de manera incipient, un cert esgotament del mercat immobiliari. Lʼevolució en els pròxims sis mesos confirmarà o negarà tendències.