Teatres i Auditoris Municipals /4

L’escena i la música, a prop de casa

En molts casos, la programació dels auditoris i teatres municipals de Catalunya es beneficia de les produccions dels sis grans equipaments nacionals: el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), l’Auditori, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i el Gran Teatre del Liceu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els amants de les arts escèniques i la música en directe a Catalunya poden aprofitar, d’una banda, la confluència d’una extensa xarxa de teatres i auditoris municipals i, de l’altra, l’existència d’una sèrie d’equipaments de nivell i ambició nacional, com són el TNC, l’Auditori, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i el Gran Teatre del Liceu. Totes aquestes institucions han de tenir la Generalitat de Catalunya present en els seus òrgans de govern i en la seva estructura s’ha de nomenar sempre una direcció artística i una d’operativa.

Evidentment, no totes les produccions d’aquests grans equipaments poden sortir de gira per Catalunya, perquè algunes presenten característiques tècniques que només reuneixen els centres nacionals, però també en fan d’altres pensant que han de girar per tot el territori.

Els pressupostos d’aquests equipaments van des dels 14,6 milions d’euros del TNC fins a l’1,93 del Palau de la Música (passant pels 11 milions del Liceu; els 8 de l’Auditori; els 3 del Teatre Lliure i els 2,3 del Mercat de les Flors), i han de ser capaços d’oferir produccions adients per a diferents tipus de formats.

Cadascun dels equipaments esmentats ha triat la seva manera de crear xarxa amb el territori i retornar la seva producció al conjunt de Catalunya, que també hi col·labora amb artistes i creadors vinguts de diverses comarques, a més d’espectadors i contribuents.

L’Auditori ho fa acostant algunes de les produccions de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a alguns auditoris i la Banda Municipal de Barcelona —que també és una formació completament depenent de l’Auditori— a uns altres. No està tancada tota la programació de sortides d’aquestes formacions per als pròxims mesos, però ja s’ha fet públic que l’OCB actuarà a l’Auditori Enric Granados de Lleida el 29 de gener de 2027 i a l’Auditori de Girona el 27 de febrer. Mentre que la Banda Municipal de Barcelona viatjarà a la Sénia a l’abril, tot i que encara no s’ha concretat ni el dia ni el lloc exacte.

L’OBC necessita auditoris amb certes dimensions (com els esmentats auditoris i altres equipaments coneguts com a E3), mentre que la Banda pot actuar en equipaments més modestos.

Cada temporada, el Palau de la Música fa girar una producció del Cor de Cambra (encara no té programa de sortides per a la temporada vinent) i l’Orfeó Català participa en la Xarxa Coral amb diferents entitats a les quals posteriorment retorna la visita. Com que enguany té projectes amb la Coral Ginesta de Cervera i la Polifònica de Vilafranca, l’Orfeó visitarà les capitals de la Segarra i de l’Alt Penedès.

El TNC no té encara el programa de les sortides de produccions pròpies, llevat de La tercera fuga de Victoria Szpunberg —un dels grans èxits de la temporada 2024-2025—, que farà gira per Catalunya —per teatres que encara no s’han concretat—, Madrid i París. També està previst que La ràbia de Josep Julien visiti diverses sales de Catalunya a partir del febrer de 2027, però tampoc s’han concretat dates ni teatres.

El Gran Teatre del Liceu també programa alguna de les produccions que programa a El Petit Liceu per auditoris de Catalunya. La jove Aïda, una versió familiar de l’òpera de Verdi, ja ha viatjat per diversos escenaris del país —com Sant Cugat del Vallès— i podria voltar més. En aquest cas, era una producció del Liceu i la Fundació Òpera a Catalunya.

El Teatre Lliure té també previstes diverses obres que envia de gira cada temporada. De moment, només s’ha concretat la ruta catalana de Dones valentes, l’adaptació a escena del llibre de la periodista Txell Feixas. Serà el 18 d’octubre al Prat de Llobregat; el 31 d’octubre a Manresa; el 14 de novembre a Terrassa; el 20 de novembre a Reus, i l’endemà, el 21, a Llinars del Vallès. També està previst que Relíquia, de Pol Guasch, volti per Catalunya el 2027, però la programació encara no està tancada.

Per acabar, el Mercat de les Flors fa anualment El Mercat en Gira i és qui té més espectacles tancats per aquesta pròxima temporada. Faran un tomb per escenaris de tot Catalunya els espectacles següents:

  • Faula, de Roser López Espinosa, que viatjarà a Sabadell, Tortosa (Auditori Felip Pedrell) i Lleida (La Llotja), el 26 de setembre, el 16 d’octubre i el 13 de novembre, respectivament.

  • La Quijà, de Paloma Muñoz, serà al Teatre de Tarragona el 30 d’octubre.

  • Jarana, de Laia Santanach, el 17 d’octubre al Principal de Mataró.

  • Tempo, de Toni Mira, visitarà Tortosa el 16 d’octubre i Lleida el 13 de novembre.

  • WE. Nosaltres i els temps, de Mal Pelo, s’interpretarà al Kursaal de Manresa el 13 de novembre i al Jardí de Figueres, el 15 del mateix mes.

  • Monument, d’Àngel Duran, serà al Teatre La Gorga de Palamós el 23 d’octubre i al Progrés de Martorell el 7 de novembre.

 

La xarxa d’equipaments de proximitat i la demanda cultural des de tots els racons de Catalunya han generat aquestes gires que acosten la producció musical i d’arts escèniques als ciutadans.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.