Catalunya compta amb una xarxa pública de teatres i auditoris impulsada a través del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya (SPEEM). Aquesta estructura coordina equipaments de diferents tipologies distribuïts arreu del país i treballa per assegurar una oferta estable d'arts escèniques i música, fomentar la cooperació entre municipis i reduir una de les principals barreres d'accés a la cultura: la distància geogràfica.
Actualment, vint-i-unmunicipis de Catalunya formen part de l'SPEEM amb equipaments multifuncionals, ubicats en ciutats grans (de més de 50.000 habitants) o capitals de comarca (de més de 15.000 habitants). Això inclouria des dels auditoris de Girona, Lleida i Tarragona fins als tres teatres de Badalona (Zorrilla, Margarida Xirgu i Blas Infante), els dos de l’Hospitalet de Llobregat (Joventut i Auditori Barradas) o els dos d’Olot (El Torín i el Teatre Principal). També els de Cornellà de Llobregat, Granollers, Figueres, Manresa, Mataró, el Prat de Llobregat, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Tortosa, Vic, Viladecans o Vilafranca del Penedès.
Més enllà de programar espectacles, aquests equipaments s'han consolidat com a centres de creació, producció, exhibició, participació ciutadana, mediació artística i desenvolupament comunitari, amb una capacitat d'influència que sovint transcendeix l'àmbit municipal. La seva coordinació amb la resta de teatres i auditoris del sistema, amb els grans equipaments escènics i musicals nacionals i amb les xarxes territorials, facilita la circulació d'espectacles i l'arribada de produccions professionals a un públic més ampli.
Teatres i auditoris que creen comunitat
La influència d'aquests espais no es limita a acollir espectacles procedents d'altres municipis: també promouen el talent local, impulsen processos de creació i ofereixen activitats formatives i participatives que reforcen el vincle entre cultura i ciutadania.
A Manresa, el Kursaal i el Teatre Conservatori desenvolupen una intensa activitat educativa a través d'aules de teatre per a infants, joves i adults, una tasca que contribueix a formar nous públics.
A Lleida, l'Auditori Enric Granados combina la programació musical amb residències artístiques, activitats educatives i projectes d'inclusió social que utilitzen la música i les arts escèniques com a eines de participació i cohesió.
A les comarques gironines, l'Auditori de Girona acull iniciatives com la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el Centre de Creació Musical La Marfà o el Cor Geriona, mentre que el Teatre Municipal El Jardí de Figueres impulsa projectes educatius i de participació comunitària.
Cada equipament desenvolupa la identitat pròpia i respon a les necessitats específiques del seu entorn, però tots comparteixen una mateixa missió: garantir que la ciutadania pugui accedir, crear, participar i relacionar-se a través de la cultura.
Un país culturalment policèntric
La diversitat i la distribució territorial dels equipaments E3 contribueix a construir un model cultural policèntric: la creació, la producció i l'activitat artística no es concentren en una única ciutat, sinó que es despleguen des de múltiples centres culturals connectats entre si. Això amplia les oportunitats d'accés i participació de la ciutadania i, alhora, genera noves oportunitats de desenvolupament per a artistes, companyies i empreses culturals, que poden fer circular les seves produccions a través d'una xarxa estable i coordinada de teatres i auditoris.
Per reforçar aquesta funció estratègica, la Generalitat de Catalunya impulsa diferents línies de suport per als equipaments E3, entre les quals hi ha subvencions per consolidar l'activitat artística, millorar l'accessibilitat dels espais, incrementar la seguretat de professionals i públics, modernitzar instal·lacions i afavorir la transformació digital.
Els equipaments escènics i musicals multifuncionals són, en definitiva, molt més que infraestructures culturals: són espais de trobada i convivència, centres de creació i participació, i una peça fonamental de la xarxa pública que fa possible que el dret a la cultura es pugui exercir des de qualsevol punt del país.
Els vint-i-un municipis amb equipaments E3 i les seves sales:
Badalona (Teatre Zorrilla, Teatre Margarida Xirgu i Teatre Blas Infante).
Cornellà de Llobregat (Auditori de Cornellà, Auditori Sant Ildefons, Sala Padró i Sala Ramon Romagosa del Patronat Cultural i Recreatiu).
Girona (Auditori de Girona, Teatre Municipal de Girona i Auditori de la Mercè).
Granollers (Teatre Auditori de Granollers, Llevant Teatre i Centre Cultural de Granollers).
Figueres (Teatre Municipal El Jardí i La Cate).
L’Hospitalet de Llobregat (Teatre Joventut i Auditori Barradas).
Lleida (Teatre de la Llotja, Teatre Municipal de l’Escorxador i Auditori Municipal Enric Granados).
Manresa (Kursaal i Teatre Conservatori de Manresa).
Mataró (Teatre Monumental de Mataró i Can Gasol. Centre de creació d’arts escèniques).
Olot (Sala El Torín i Teatre Principal d’Olot).
El Prat de Llobregat (Centre Cívic Jardins de la Pau, Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa, Cèntric Espai Cultural,La Capsa, Teatre L'Artesà i El Modern).
Reus (Teatre Bartrina i Teatre Fortuny).
Sabadell (Teatre Principal, l’Estruch, Teatre Municipal La Faràndula i laSala Miguel Hernández).
Sant Cugat del Vallès (Casa de Cultura de Sant Cugat, Casal Les Planes, Casino La Floresta, Sala Casal de Cultura de Valldoreix, Teatre Casal de Mira-sol, Aula Magna de l’Escola de Música i Teatre-Auditori de Sant Cugat).
Santa Coloma de Gramenet (Teatre Josep Maria de Sagarra).
Tarragona (Teatre de Tarragona, Teatre Auditori Camp de Mart i Teatre Metropol).
Terrassa (Centre d'Arts Escèniques de Terrassa).
Tortosa (Teatre Auditori Felip Pedrell).
Viladecans. SPM Viladecans Qualitat, SL (Atrium Viladecans).
Vilafranca del Penedès (Auditori Municipal i Teatre Municipal Cal Bolet).