La plataforma Menys turisme, més vida, ha valorat com un «gran èxit» la mobilització ciutadana del passat diumenge, amb una assistència a la manifestació que assegura que fou d’unes 70.000 persones. Dilluns advertí que no pararà i que hi haurà més accions contra la massificació turística perquè «Mallorca està al límit», tal com deia l’eslògan central de la marxa.
La plataforma recull l’essència del seu manifest —llegit al final de la manifestació— i el llança com a advertència a les diferents administracions públiques que al seu entendre no fan res per afrontar el greu problema que pateix Mallorca i les Illes. «Exigim a totes les institucions, des dels ajuntaments fins al Congrés dels Diputats, escoltar les nostres reivindicacions». Respecte al Govern balear, «que presumeix de les seves polítiques de “contenció turística” i “diàleg social”» li exigeix que «deixi d’ignorar les demandes socials i posi límits clars» a l’allau turística. Bàsicament, el que reclama és «el decreixement turístic».
En relació amb la polèmica suscitada per l’actuació policial, amb càrregues contra un nombrós grup de manifestants al final de la concentració i amb el resultat d’una quinzena de ferits, Menys turisme, més vida la relaciona amb les detencions de fa quinze dies de dues activistes contra la turistificació i acusa els uniformats de convertir-se de fet en protectors dels interessos empresarials turístics: «Les forces i cossos de seguretat han començat una onada repressiva per aturar el moviment contra la turistificació perquè comença a quedar clar que la tolerància d’aquesta societat ha arribat al seu límit i ens volen reprimir perquè facem bonda. El que passa és que no podem més! Saben perfectament que un poble organitzat contra el model econòmic pot ser perillós per a qui, durant anys, ha decidit sobrepassar tots els límits amb total impunitat. Una pintada a la façana d’una immobiliària o un búnquer d’Es Trenc es pot esborrar, però l’impacte de la construcció sense límits a sòl rústic, el malbaratament de recursos o el patiment de les treballadores del sector turístics són molt més difícils de revertir». A més, la plataforma acusà les forces policials de ser «la seguretat privada» dels empresaris turístics: «hem vist que existeix un sistema polític i policial que defensa l’interès d’uns pocs empresaris per damunt de l’interès general de la gent».
Dimarts a migdia la plataforma organitzà una concentració -a la qual acudiren centenars de persones- davant de la Delegació del Govern per protestar per l’actuació policial i per exigir la dimissió del delegat, Alfonso Rodríguez. Aquest s’espolsà les responsabilitats, com si res no anàs amb ell: «L’operatiu in situ el decideix la policia» a cada ocasió diferent, no ell, afirmà.
La polèmica no va trigar a créixer. El diputat del Congrés per les Balears per Sumar Més, Vicenç Vidal, informà a través de xarxes que durant els fets havia intentat parlar amb el responsable uniformat, per evitar seguir amb l’actuació policial sense sentit, i que no li deixaren fer-ho. La formació ecosobiranista exigí la dimissió del delegat: «una manifestació massiva i pacífica» que va ser tacada per «la violència policial», la qual cosa «és completament inacceptable i és responsabilitat única del delegat del Govern. Exigim el seu cessament immediat». Més ha anunciat que farà una bateria de preguntes al Govern espanyol al Congrés a través de Vidal. Igualment ERC hi reclamarà explicacions a l'executiu de Pedro Sánchez. Talment com ho farà Podemos, segons ha anunciat la seva líder regional illenca, Lucía Muñoz.
L’Obra Cultural Balear demanà la destitució dels responsables de l'actuació policial. El mateix va fer el principal sindicat de l’ensenyament, l'STEI. Fora de les Illes també s’han sentit fortes crítiques a la incomprensible actuació de la policia. El cap d’ERC, Oriol Junqueras, expressà el seu disgust: «Això és una salvatjada» i advertí que «algú ha d’assumir la responsabilitat per això».
La situació del PSOE balear s’anava fent cada cop més delicada. Ben segur que tenia preparada l’ofensiva contra Marga Prohens a compte de l’èxit de la manifestació i de cop i resposta es trobava que el seu delegat del Govern es posava al centre de la diana pels fets esmentats. I, mentrestant, el Govern de Prohens aprofitava per assenyalar que l’actuació policial «és responsabilitat del delegat del Govern». La resposta del Partit Socialista arribà dilluns. La secretària de Coordinació i Relacions Polítiques del PSOE illenc, Mercedes Garrido, acusà la policia de convertir el final de la manifestació «en un escenari de violència i por» i de «rebentar» la mobilització popular. Per això exigí «una investigació contundent que arribi fins a les últimes conseqüències». La candidata al Parlament, Rosario Sánchez, va dir les mateixes paraules, en una clara prova que es tractava de la consigna emesa per la direcció del partit.
El delegat del Govern, cada cop més acorralat, no tingué cap altre remei que comparèixer davant dels mitjans per reconèixer que «algunes actuacions» foren «desproporcionades». Això sí, ell no en té cap responsabilitat perquè insistí en el fet que «les càrregues policials depenen de l'operatiu policial in situ. No és aquest delegat del Govern qui les decideix». Sorprèn la insistència a espolsar-se responsabilitats polítiques. Per si quedava cap dubte digué que no té cap intenció de dimitir. Dimarts apuntava directament contra els agents implicats o els seus comandaments: «Queda clar que es varen esdevenir actuacions violentes d’alguns membres del dispositiu policial» i que «s’emprà força física contra persones que aparentment no suposaven cap amenaça per a la seguretat dels agents ni d’altres persones».
La policia ha iniciat una investigació interna per determinar possibles irregularitats en l’actuació d’alguns agents, però —segons informa el diari Última Hora— descarta que tot l’operatiu estigués mal plantejat i insisteix que diversos agents foren atacats per manifestants «violents», i per això hi hagué la resposta en forma de càrregues.Una versió dels fets que, estranyament, no coincideix amb la del delegat, el qual pareix entestat únicament a desvincular-se dels fets.
Abans de ser el titular de la Delegació del Govern a Balears, Alfonso Rodríguez Badal (Saragossa, 1964), llicenciat en Filologia Hispànica, va ser professor d’institut i batlle de Calvià entre 2015 i 2023, a més de secretari general de l’agrupació socialista del municipi durant els mateixos anys. Segons la premsa local, tenia intenció, abans d’aquesta polèmica, de seguir en actiu en la representació política després de les eleccions de l’any que ve.