Mentre l'atenció política continua centrada en els equilibris parlamentaris i en els grans debats nacionals, als municipis catalans fa mesos que s'està jugant una partida decisiva. Els partits busquen candidats, gestionen successions i redefineixen estratègies territorials amb la vista posada en unes eleccions que encara semblen llunyanes, però que ja condicionen bona part de les mesures internes.
Encara falta gairebé un any per a les eleccions municipals del maig del 2027. Formalment, no hi ha campanya. No hi ha cartells als carrers, ni actes electorals, ni debats televisats. Però als despatxos dels partits, a les agrupacions locals i als mateixos ajuntaments, la cursa ja ha començat.
La política municipal es regeix per uns calendaris diferents dels de la política nacional. Si unes eleccions al Parlament poden preparar-se en pocs mesos, la construcció d'una candidatura municipal requereix anys. Els partits treballen simultàniament en diversos fronts: identificar possibles caps de llista, consolidar equips locals, valorar l'estat de les alcaldies que governen i detectar oportunitats en municipis on aspiren a créixer.
Aquesta dinàmica no és nova. El periodista i analista del món local Albert Calls recorda que «la política municipal es comença a fer l'endemà de les eleccions i, si no, malament». Tant els governs com les oposicions treballen durant tot el mandat per consolidar projectes, preparar relleus i construir lideratges. Segons apunta, «ja estem de ple en la recta cap a les municipals i al setembre encara es veurà més evident aquesta acceleració».
És també el moment de les negociacions discretes. A molts municipis, especialment els de dimensions mitjanes i petites, s'estan produint converses sobre relleus que no es faran públics fins d'aquí a mesos. Alcaldes amb una llarga trajectòria comencen a plantejar-se la retirada, mentre les direccions territorials busquen perfils capaços d'assegurar una transició sense sobresalts. La discreció amb què es desenvolupen aquests moviments explica que sovint passin desapercebuts per a l'opinió pública. Tanmateix, bona part del mapa polític català que emergirà després del 2027 es comença a dibuixar ara.
La difícil recerca de relleus
El principal maldecap dels partits no és tant elaborar programes electorals com trobar les persones que hauran d'encapçalar-los. El relleu generacional d'alcaldes històrics coincideix amb una creixent dificultat per captar nous candidats disposats a assumir la responsabilitat política local.
Una de les transformacions més significatives que viu actualment el món municipal és la renovació dels lideratges. Arreu del país hi ha alcaldes i alcaldesses que acumulen tres, quatre o fins i tot cinc mandats consecutius i que es plantegen posar punt final a la seva etapa política.
Aquest procés afecta especialment municipis on el lideratge institucional s'ha construït durant anys al voltant d'una figura molt determinada. En aquests casos, la substitució no és només una qüestió orgànica. També implica mantenir xarxes de confiança, coneixement del territori i capital polític acumulat durant dècades.
Els partits es troben així davant un repte delicat: garantir la renovació sense perdre implantació local. La qüestió és especialment sensible en municipis on el vot té un component fortament personalista i on la popularitat de l'alcalde pesa més que les sigles d'un partit. Aquest relleu ja és visible en diversos municipis. Calls apunta que cada vegada emergeixen més perfils joves al capdavant dels ajuntaments i posa com a exemple el cas de Cabrera de Mar (Maresme), governada per un alcalde de 26 anys. Segons l'analista, es tracta d'una generació acostumada a la comunicació digital, amb noves formes de lideratge i una clara voluntat de transformació. «La vida és un relleu constant perquè ens fem grans», resumeix.
Al mateix temps, els nous perfils polítics són diferents dels de fa vint anys. La professionalització de la gestió municipal ha afavorit l'aparició de candidats provinents de l'administració pública, del món empresarial o de sectors professionals qualificats. La complexitat creixent de les competències municipals exigeix coneixements tècnics cada vegada més amplis.
La gestió dels recursos europeus, la transició energètica, les polítiques d'habitatge, la contractació pública o la digitalització administrativa formen part avui del dia a dia dels consistoris. Aquesta realitat ha modificat les habilitats que es demanen als futurs alcaldes. No és casual que les entitats municipalistes reclamin des de fa temps més recursos i una reforma del finançament local per adaptar els ajuntaments a unes responsabilitats cada vegada més exigents.
Quan ningú no vol ser alcalde
Si la renovació dels lideratges és un desafiament, la manca de candidats s'ha convertit en una preocupació estructural. Molts municipis petits tenen dificultats creixents per trobar persones disposades a encapçalar una candidatura. Anna Pascual, alcaldessa de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat), confirma aquesta tendència: «La política no és especialment atractiva per a molta gent» Segons explica, hi ha nombrosos veïns disposats a col·laborar amb projectes municipals, però menys persones que vulguin assumir la responsabilitat pública que implica formar part d'una candidatura. «Hi ha persones que volen ajudar, però prefereixen no ocupar posicions visibles», confessa.
El fenomen és especialment visible fora de les grans àrees urbanes. En municipis de pocs centenars o pocs milers d'habitants, les direccions locals dels partits admeten que cada vegada costa més completar les llistes electorals. A municipis com la Palma de Cervelló, completar una candidatura requereix trobar onze candidats i diversos suplents. «Trobar persones disposades a assumir la responsabilitat pública és cada vegada més complicat», reconeix Pascual. Tot i això, destaca que molts ciutadans continuen col·laborant des d'altres espais i mantenen el compromís amb el municipi.
Les causes són diverses. La primera és la creixent exigència de la gestió pública. Els ajuntaments assumeixen més responsabilitats, tramiten més expedients i han d'afrontar una burocràcia molt més complexa que fa només una dècada. A aquesta realitat s'hi afegeix la dificultat de conciliar la dedicació política amb la vida professional i familiar. En molts pobles, l'alcaldia continua sent compatible amb una activitat laboral principal, però les hores que exigeix la gestió municipal sovint s'acosten a una dedicació gairebé completa.
La mateixa alcaldessa assenyala que la part menys visible del càrrec és tota la feina administrativa que comporta. «La ciutadania veu els resultats finals, però no tot el procés que hi ha al darrere: negociacions, expedients, licitacions, tràmits i compliment de la normativa», exposa. La transformació de l'espai públic digital també ha alterat les condicions de l'exercici polític. Les xarxes socials han ampliat la capacitat d'interacció entre representants i ciutadania, però també han incrementat la pressió sobre els càrrecs electes. Els alcaldes estan sotmesos a una exposició permanent i a una fiscalització immediata que sovint genera desgast personal.
Aquesta percepció coincideix amb les preocupacions expressades per l'Associació Catalana de Municipis, que està impulsant un Estatut de l'Electe Local per dignificar la figura dels càrrecs municipals. L'entitat destaca que alcaldes i regidors exerceixen les seves funcions «amb una alta exigència personal, una elevada exposició pública i unes responsabilitats jurídiques, institucionals i socials que no sempre van acompanyades del reconeixement, els recursos i les garanties necessàries».
Alguns experts en govern local alerten que aquest fenomen podria convertir-se en un dels principals reptes institucionals dels pròxims anys. La qüestió ja no és només garantir la renovació democràtica, sinó assegurar que hi hagi prou persones disposades a assumir responsabilitats públiques. Calls considera que aquesta dificultat no és exclusiva de Catalunya, sinó que afecta bona part del món local. «Estar en els ajuntaments demana molt de sacrifici i molt de desgast personal», sosté. També assenyala factors com la dificultat de conciliar vida laboral i política, les exigències de la paritat a les llistes i el descrèdit que arrossega la política en determinats sectors socials.
Una batalla decisiva pel territori
Més enllà dels candidats, les municipals del 2027 seran també una disputa per l'hegemonia territorial. PSC, ERC i Junts per Catalunya preparen estratègies diferenciades per consolidar o ampliar la seva presència institucional. El PSC afronta la pròxima cita electoral amb la voluntat de consolidar l'embranzida institucional dels darrers anys. Els socialistes consideren el món local una de les seves principals fortaleses organitzatives i aspiren a ampliar la seva presència en ciutats mitjanes i capitals de comarca.
ERC, en canvi, concentra esforços a preservar el múscul municipal construït durant l'última dècada. Per als republicans, els ajuntaments continuen essent una estructura fonamental de projecció política i d'arrelament territorial. Junts per Catalunya manté una situació singular. Malgrat les oscil·lacions experimentades en altres àmbits institucionals, conserva una xarxa d'alcaldies i representants locals especialment extensa en bona part del país. Aquesta implantació continua sent un dels principals actius de la formació.
Al costat dels grans partits, les candidatures independents mantenen una influència considerable. En molts municipis, sobretot els més petits, les dinàmiques locals continuen tenint més pes que les sigles nacionals. Això converteix les municipals en unes eleccions amb una lògica pròpia, sovint difícil d'explicar exclusivament a partir de la política catalana o estatal.
Per a Calls, aquesta és una de les singularitats de les municipals. A diferència de la política parlamentària, l'àmbit local continua estant fortament condicionat per la proximitat. «Els teus veïns et coneixen i te'ls trobes cada dia», recorda. Tot i això, adverteix que les dinàmiques locals i nacionals estan cada vegada més connectades i que les decisions preses als municipis tenen repercussions que van molt més enllà de l'àmbit estrictament local.
El laboratori permanent de la política catalana
Els ajuntaments continuen sent la principal escola de dirigents del país. Bona part dels lideratges que després arriben al Parlament o al Govern han començat la seva trajectòria en el món local. «L'Ajuntament és un bon punt d'arrencada per a un polític, perquè permet un aprenentatge gradual i molt vinculat als problemes reals de la ciutadania», assegura Calls. Governar un municipi obliga a gestionar recursos limitats, escoltar demandes diverses i prendre decisions que tenen un impacte directe sobre la vida quotidiana dels veïns.
La política municipal conserva una centralitat que sovint queda eclipsada pels debats nacionals. Tanmateix, és als ajuntaments on es prenen moltes de les decisions que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans i on es formen bona part dels futurs quadres polítics del país. Les municipals del 2027 no només determinaran qui governarà els consistoris durant els pròxims quatre anys. També ajudaran a definir els lideratges polítics de la pròxima dècada. Per això, malgrat l'absència de campanya visible, els partits fa temps que han començat a moure fitxa. Al capdavall, com recorda Albert Calls, «tot el que passa als pobles té el seu ressò a l'àmbit nacional».