«Una amiga meua va ser la primera del grup d’amics a tindre un fill. Ella em va dir: per què no fas alguna cosa de rock per a xiquets?», conta Ferran Martí, veu i guitarra de Ramonets. Així és com va començar el projecte el 2016. Els primers discs estaven formats per versions del grup Ramones. Més tard, començaren a fer les cançons des de zero. En un principi, els integrants de Ramonets no pensaren que acabaria sent el seu projecte principal. Tanmateix, i quan ja acumulen una dècada, el grup ha tret sis discs i ha realitzat més de 400 concerts.
El disc 10 aniversari és una recopilació de cançons anteriors, però aquestes presenten molts canvis, perquè han comptat amb la col·laboració d’artistes com El Diluvi, Auxili, Pep Gimeno «Botifarra» o Benito Kamelas. En conseqüència, el grup ha explorat estils molt diversos per tractar d’adaptar cada cançó a l’artista convidat. Això sí, sense deixar de banda el rock. «La veritat és que no hem seguit un criteri clar sobre per què aquestes cançons i no unes altres. Més aviat, hem triat l’artista i després hem pensat quina cançó li pegava més», explica Martí. Un dels objectius ha sigut donar a conèixer als xiquets els artistes de l’escena valenciana i catalana.
Tot i que Martí confessa que coordinar tanta gent els ha portat «molt de maldecap», assegura que el procés creatiu ha sigut molt gratificant. El grup ha deixat total llibertat als artistes per versionar les cançons. «Jo els deia: ‘tenim aquesta cançó, feu el que vulgueu’. Són tots músics molt bons, així que és molt fàcil». El que més va gaudir la banda foren les gravacions a l’estudi. De fet, en tots els vídeos de YouTube apareixen tocant amb l’artista en aquest espai. Al disc hi ha des de cançons més provocadores, com «Més deures no» o «Vaig a ser roïn», fins a altres amb missatges positius, com «Puc ser» o «Sentit positiu».
La filosofia de Ramonets
Segons els seus integrants, es caracteritzen per dues coses: lletres pensades des del punt de vista dels xiquets i música de qualitat. «Reflectim el que viuen els xiquets dia a dia. És clar que aprendre les estacions i els números està molt bé, però això ja ho fan altres grups», destaca Ruben Cosías, l’animador de la formació musical. El seu company hi coincideix: «Si mires la majoria dels grups infantils, el que transmeten és una visió de l’adult de com ha de ser un xiquet. Nosaltres el que fem és pensar com a xiquets».
Precisament, aquest estil canalla és el tret que més els caracteritza: «És tot amb ironia, amb aquest gamberrisme que sempre ha tingut la música rock», detalla el cantant. En ser un grup dirigit a xiquets, la línia entre allò que es pot dir i allò que no, de vegades, és difícil de dibuixar. «Darrere de cada lletra i de cada espectacle que fem hi ha molta discussió. Repassem molt bé les lletres i el que diem», remarca Cosías. Tot i això, no pretenen ser un grup blanc, sinó trobar el terme mitjà.
Quan has d’entretindre una colla gran de xiquets durant unes hores, l’animació és imprescindible. Aquest és el paper de Rubén Cosías: «La música i l’animació van de la mà. Ramonets no s’entendria sense animació o sense música». Els integrants consideren que té molt de mèrit divertir els xiquets, que són, tal vegada, el públic més sincer que hi ha: si no els agrada alguna cosa, ho diran. «Hi ha cançons que ja es fan pensant en l’espectacle. Amb els xiquets sempre ha de passar alguna cosa diferent», incideix Martí.
Tot i que aquesta part interpretativa és vital, destaquen que la qualitat de les cançons és la mateixa que la de qualsevol grup adreçat a un públic adult. «Les lletres estan adaptades, però fem la música amb la intenció que siga de qualitat. Així els pares també gaudeixen», apunta Martí. No comparteixen l’opinió de qui els diu que, si es posen una perruca o es disfressen, ja ho tenen tot guanyat: «A nosaltres ens agrada dir que fem música familiar, perquè sembla que, quan dius que és infantil, tinga menys qualitat, i no és així».
Un nou concepte: la Rockadèmia
Al cap de quatre anys de crear Ramonets, el grup va començar a organitzar campaments per als xiquets per Pasqua i l’estiu. Tanmateix, va arribar un moment en què consideraren que no en tenien prou: «Pensàrem: ‘Açò molaria cada dia, no sols en vacances’», recorda la veu de Ramonets. Aquell va ser l’inici d’un projecte que avui té 186 alumnes, alguns dels quals hi són des del primer dia. Hi ha tota mena de classes, des de les dirigides a la xicalla d’un any fins a les que són per a adults que volen aprendre música.
La Rockadèmia té un principi clau: no és un conservatori. Als alumnes no se’ls demanen uns resultats concrets, sinó que cadascú té el seu ritme d’aprenentatge. «No treballem amb nivells: qui en sap més ajuda qui en sap menys. És com s’ensenyava abans: el teu col·lega t’ensenyava una cosa que tu no sabies», aclareix Martí. L’objectiu és que l’acadèmia siga un espai on la creativitat siga la protagonista.
Quin és el procés per aprendre? Al grup quan se’ls parla de partitures es tiren les mans al cap. Aquesta no és la fórmula de Ramonets. «Ací el que fem és fer bandes de rock», relata el vocalista. Els alumnes composen i graven maquetes de les seues pròpies cançons. Martí i Cosías diuen que alguns nens, d’entrada, sembla que no els agrade la música, però que amb el temps, però que amb el temps estan contents d’anar a la Rockadèmia.
La mainada que escoltava Ramonets als seus inicis ja s’ha fet gran. Ferran Martí conta que l’altre dia estava parlant amb un pare i una filla. Ella sabia que ell era el de Ramonets. Martí li preguntà: «Tens fills?». Ella li digué que no, que com tenia divuit anys els escoltava quan era xicoteta. «Jo anava als teus concerts», li va comentar al cantant. Quan Ramonets mira al futur, desitgen que açò els continue passant. «Tant de bo estar ací 10 anys més».