—És alcalde del municipi des de 2019, quan va accedir a l'alcaldia del bracet d'EU i Compromís. L'any 2023, en què el Botànic va perdre les eleccions, va aconseguir el millor resultat obtingut mai per un candidat al municipi: dotze regidors i el 43,9% dels vots. Feia menys d'un any que Volkswagen havia anunciat que Sagunt anava a ser la seu de PowerCo. En quina mesura el bon resultat obtingut en aquelles eleccions es va veure reforçat per la decisió de Volkswagen?
—Això mai no ho sabrem. Ara bé, la legislatura anterior va ser una legislatura complicada, molt marcada per la covid. I crec que durant aquell episodi vam demostrar que, per a l'Ajuntament, hi havia una altra manera de relacionar-se amb la ciutadania, una forma més propera i bidireccional. Crec que els veïns i les veïnes van percebre aquesta diferència i la van valorar positivament.
A banda d'això, crec que la gent va percebre que érem un equip de govern que estàvem disposats a donar la batalla internacional amb l'objectiu de reposicionar la ciutat i convertir-la en un nus logístic i industrial clau del Mediterrani. Per tant, atribuïsc els bons resultats electorals a un conjunt de factors que van determinar que la ciutadania ens donara la confiança per a una segona legislatura.
—Com es va treballar internament la candidatura de Sagunt?
—Que Sagunt acabe acollint la factoria de bateries de PowerCo és el resultat de molts anys de feina. Durant la nostra primera legislatura, entre 2015 i 2019 vam estar molt centrats, tant l'Ajuntament com la Generalitat, a resoldre el desastre que ens havia deixat l'anterior Administració.
Un punt d'inflexió va ser, també, la decisió de Mercadona i d'Inditex d'establir-se a Parc Sagunt I. Allò va tindre un efecte tractor: d'un parc industrial que havia romàs pràcticament abandonat, es va passar a un lloc molt atractiu. Ja en aquella primera legislatura, a la vista de l'atracció que estava generant Parc Sagunt I, Ximo Puig i l'equip econòmic que l'acompanyava van detectar que hi havia una oportunitat molt potent d'atraure noves inversions per al País Valencià i que, en aquell moment, no se li estava donant satisfacció.
«Sense el treball previ que va fer el Botànic i l'Ajuntament, PowerCo no hauria triat Sagunt»
L'any 2019, Puig i jo vam mantindre una conversa en què em va exposar aquesta situació i em va preguntar si Parc Sagunt podria donar satisfacció a aquesta demanda de parc industrial i logístic de gran mida. La meua resposta va ser que per descomptat que sí, no només per disposar de l'espai, sinó per tradició, per la sensibilitat de la població, per la formació professional que teníem ací...
Així doncs, a partir de 2019, de la mà inicialment de Rebeca Torró i de Maco Mira, vam començar a treballar a materialitzar Parc Sagunt II, que és una parcel·la que té entre cinc i sis milions de metres quadrats. Tenia tota la lògica pensar a fer Parc Sagunt II, perquè era una parcel·la enorme en forma de triangle atrapada entre Parc Sagunt I, el polígon de Camí la Mar i les vies del tren.
Crec que sense tot aquell treball previ, PowerCo no hauria triat Sagunt. En el moment en què la UE comença a parlar de la importància de ser autònoms en sectors estratègics i posa en marxa ajudes a través dels estats, Sagunt ja tenia molts deures fets per convertir-se en la destinació triada.
Hem competit en la primera divisió, i no només entre comunitats autònomes. Perquè a voltes es passa per sobre que les condicions de PowerCo també eren molt exigents. I nosaltres vam ser capaços de donar-hi satisfacció.
—Vostè sempre va veure lligada la candidatura de Sagunt per a PowerCo?
—En un context de tanta confidencialitat, mai arribes a tindre tota la informació de les altres ubicacions amb què competíem, però sí que percebíem que teníem elements que ens diferenciaven. Crec que un element distintiu era que Aragó i Extremadura no podien oferir les connexions portuàries, viàries i ferroviàries que nosaltres podíem proporcionar a Parc Sagunt II. Altres candidatures parlaven de fer totes eixes connexions, però és que les nostres eren una realitat i només calia fer reajustaments. Nosaltres havíem cremat etapes que altres encara havien de superar. Tot allò em donava confiança.
—Quin és el calendari que tenen a sobre de la taula?
—L'inici de l'activitat de PowerCo depèn de l'empresa i no em correspon a mi avançar res. Ara bé, al marge del calendari de la companyia, hi ha altres calendaris paral·lels. La finalització de les obres d'urbanització està prevista per a 2027. Això significa asfaltat, enllumenat, zones verdes, la intermodalitat que ha de permetre la màxima eficàcia en el transport.
Dit això, no s'ha de passar per alt que l'aposta europea per l'automòbil elèctric va a un ritme menor de l'esperat. Tots els grans grups automobilístics estan reajustant les seues expectatives. Fins i tot el grup Volkswagen ha pres la decisió de reduir 100.000 llocs de treball a tot el món. En canvi, la inversió a Port Sagunt està blindada, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista de la creació de llocs de treball. Les condicions que han trobat ací, pel que fa a infraestructures, preu, mà d'obra i abastiment d'energies renovables, són molt competitives. Per totes aquestes coses, no em preocupa que PowerCo comence a funcionar en octubre o en desembre. El que volem és que les expectatives laborals generades realment es facen realitat.
—Com s'està deixant notar ja al municipi la instal·lació d'aquesta multinacional?
—Només en les obres de la gigafactoria tenim, en aquests moments, 1.000 operaris involucrats. N'hi ha que són de fora, però també hi ha moltes empreses locals i del País Valencià.
«L'elecció de Sagunt per part de Volkswagen ens ha posat en el mapa. L'any passat vam tindre rècord de visitants»
Però, a banda d'això, hem detectat que l'elecció de Sagunt per part de Volkswagen ens ha posat en el mapa. L'any passat vam tindre rècord de visitants. Pensem que aquesta és una tendència que ha vingut per quedar-se. Això és molt positiu perquè fins ara se'ns havia percebut com un lloc molt industrial, sense atractiu turístic, però això està canviant. De fet, tenim en marxa tres projectes hotelers i pensem que en vindran més.
Quan jo vaig arribar el 2019, les multinacionals et demanaven que convenceres les seues matrius europees per continuar apostant per Sagunt. Ara, això ha canviat radicalment, i les multinacionals perceben que Sagunt «is the place to be», és a dir, és el lloc on cal estar. Les empreses que han apostat per Sagunt es volen quedar. El nostre objectiu és continuar atraient inversió que tinga el màxim d'impacte positiu en el municipi.
—Hi ha veus, en tot cas, que diuen que es va amagar que, junt amb la planta de PowerCo, hi havia programada una gran planta solar fotovoltaica al nord del Palància que suposarà arrasar una part del regadiu històric del municipi. Què diria davant d'aquestes crítiques?
—Durant les negociacions hi havia compromisos de confidencialitat que no ens permetien posar a l'abast de la ciutadania tota la informació. Una altra cosa és amb els representants municipals, que sí que en disposaven. I tots sabien que no hi hauria PowerCo si no hi havia una planta solar d'autoconsum.
En segon lloc, si s'aposta per l'energia solar és, precisament, perquè es vol fugir del model de consum energètic convencional basat en energies fòssils altament contaminants. Hi ha una aposta clara per les energies renovables i crec que ens n'hauríem de felicitar.
En tercer lloc, he escoltat veus que aposten per instal·lar plantes solars a Requena o l'Aragó, però a mi això em sembla irresponsable. Els possibles impactes que genere la gigafactoria, com també els beneficis, ens els hem de gestionar nosaltres. Al capdavall, utilitzar energia verda farà que Volkswagen siga més competitiu a escala internacional, i això és fonamental per a assegurar la seua permanència.
Finalment, la formula per la qual ha apostat Espais Econòmics Empresarials, on hi ha representada la Generalitat i l'Estat, és la de la venda voluntària de terrenys per part dels propietaris. No hi ha un procés d'expropiació.
—Hi ha veus descontentes, tanmateix...
—Sí, i per això nosaltres vam fer un estudi i vam arribar a la conclusió que un bon lloc podia ser el port i li ho vam traslladar a l'Autoritat Portuària de València (APV). Nosaltres ho hem transmès a l'APV i ens han respost dient que ells no consideren que siga una ubicació òptima. Els hem demanat un estudi en profunditat perquè volem cremar totes les possibilitats. L'Ajuntament no té cap preferència perquè s'acabe instal·lat a Montíber, així que, per responsabilitat, farem tots els esforços per intentar reduir tots els impactes territorials.
«El creixement de la població ens pot servir per a donar solució a alguns problemes urbanístics que arrosseguem»
—I per què no posar aquestes plantes fotovoltaiques en les cobertes dels sostres industrials?
—El cent per cent de les teulades ja tindran plaques solars. Però allò els aportarà menys del 10% del total d'energia que ells necessiten.
—En deu anys Sagunt ha passat de prop de 64.500 habitants a 73.400. Són 10.000 habitants més en deu any, un creixement per sobre de la mitjana valenciana. Quines implicacions té això?
—En realitat, a l'Ajuntament calculem que estem al voltant dels 77.000 habitants. En aquest creixement hi ha una oportunitat positiva, però també una preocupació.
Respecte de l'oportunitat, la crisi de 2008 va agafar aquesta ciutat en un moment expansiu molt fort, en què s'estava donant resposta a problemes històrics que patia aquesta ciutat (manca de continuïtat urbanística entre el port i Sagunt, però també dins de Sagunt; barris amb zones abandonades...) i que repercutien negativament en la prestació de serveis bàsics. El creixement de la població ens pot servir per a donar solució a alguns d'aquests problemes, tot creant, definitivament, una ciutat compacta on puguem prestar tots els serveis en igualtat de condicions. Això serà positiu, globalment, per a la ciutat.
—Quina és la preocupació?
—La preocupació és que, així com l'Ajuntament ha anat incrementant els serveis públics que s'hi presten, no ha passat el mateix amb els serveis públics que són responsabilitat de la Generalitat. La Generalitat està implicada en les infraestructures empresarials, però no en les infraestructures socials que caldrien per a l'increment de població que ja hem experimentat i que continuarem experimentant.
«Necessitem que la Generalitat s'implique més per donar els serveis públics que calen a una ciutat en creixement»
—Què trobeu a faltar?
—Caldria una reforma del CIPFP Merello, perquè ara mateix tenim un coll d'ampolla en l'FP (formació professional). Tenim cursos i mòduls d'FP que tenen llista d'espera d'entre setanta i vuitanta persones. I és formació que té ocupabilitat del cent per cent! Hi ha, per tant, una demanda a la qual no se li està donant satisfacció.
També en educació primària tenim ràtios per damunt de la mitjana. Els darrers anys, durant el curs, se'ns afegeixen entre set-cents i vuit-cents alumnes, la qual cosa distorsiona completament el sistema públic d'ensenyament. Hem calculat que ens caldrien dos nous col·legis i un nou institut.
L'Hospital de Sagunt tampoc pot donar cobertura a tota la demanda que s'està donant, no només de Sagunt, sinó de tota la comarca. Hi ha dues ampliacions previstes, una de sis milions i una altra de vint-i-dos, però encara no s'ha materialitzat la inversió, a pesar que fa molt de temps que en parlem.
També tenim deficiències en justícia. Tenim una ciutat de la justícia dins el nucli històric de Sagunt, però, com que hem crescut tant, hem hagut d'obrir dues noves localitzacions fora de l'edifici principal. De l'anterior legislatura, la del Botànic, per fer una ciutat de la justícia. Però no s'està materialitzant en els pressupostos de la Generalitat. Hi ha previstos un centenar de milers d'euros, però això no té res a veure amb la inversió que cal.
Per tot això ens preocupa que, en un context de dinamisme econòmic, no siguem capaços de proporcionar a la ciutadania uns serveis públics a l'altura de les necessitats d'aquesta nova realitat.
—Està la Generalitat donant l'esquena a Sagunt?
—La Generalitat està molt implicada en tot el que té a veure amb el parc empresarial. S'ha posat en marxa, per exemple, el Campus Battery, que és un projecte específic per formar mà d'obra. On no veig la mateixa implicació és a assegurar el benestar i els serveis públics per a la ciutadania. Necessitem que la Generalitat s'hi implique i done respostes a les necessitats de la ciutadania.
—Al municipi, però també a la comarca, comença a haver-hi un problema greu d'accés a l'habitatge. Què podeu fer des de l'Ajuntament a aquest respecte?
—Malauradament, els ajuntaments tenim les mans molt nugades a l'hora de donar resposta a aquesta problemàtica. Amb tot, estem actuant en diverses línies. En primer lloc, estem fent una tramitació rècord de llicències. Hem reduït el temps d'espera en sis mesos. En segon lloc, utilitzem les Entitats de Certificació Urbanística i Habitatge, que és una eina que va posar en marxa el Botànic i que també agilitzar els processos de certificació. No s'ha de passar per alt que la crisi de 2008 ens va deixar moltes urbanitzacions que estaven al 90% o 95% de la seua finalització i ara és una oportunitat per reprendre-les.
«No em veig de conseller en una hipotètica Generalitat d'esquerra. La meua aposta és Sagunt»
En tot cas, som conscients que el mercat té moltes ineficiències i que cal la intervenció dels poders públics perquè el mercat no està donant una resposta suficient. Nosaltres, per exemple, hem posat un recàrrec als grans propietaris que disposen d'habitatges, però no les estan posant al mercat de lloguer. També hem analitzat quines parcel·les porten períodes de temps llargs paralitzades i els hem demanat que els posen a disposició del mercat. També hem posat a disposició parcel·les públiques que nosaltres tenim per a projectes cooperatius.
En això la resposta de la Generalitat també ha estat decebedora, perquè hem ofert moltes parcel·les i la Generalitat només ha mostrat interès en dues. En principis, anaven a ser dos-cents habitatges públics i, finalment, ho han volgut transformar en habitatges VPP.
—Què se n'ha fet dels intents segregacionistes del Port de Sagunt?
—D'una banda, s'han introduït modificacions administratives que fan que això no siga legalment viable. Dit això, crec que aquest equip de govern sempre ha tingut un reconeixement sobre l'existència d'una realitat sociològica diferenciada. El port de Sagunt és un nucli poblacional generat a partir de persones procedents de diverses comunitats autònomes i això li ha donat una identitat particular i un sentiment de pertinença diferent. Crec que hem sigut un equip de govern plenament sensible a aquesta realitat i que, a més, hem fet passos per a la recuperació i dignificació d'aquesta realitat. A l'octubre, de fet, és previst l'obertura del museu industrial i de la memòria obrera per donar reconeixement aquest sentiment. Aquest és un Ajuntament sensible a totes les realitats. No es tracta d'imposar una uniformitat falsa.
—En l'horitzó hi ha les eleccions de l'any vinent. Darío Moreno té intenció de tornar a ser candidat?
—Ho diré amb poques paraules: sí.
—Vostè té trenta-vuit anys i, tanmateix, ha aconseguit per a la seua ciutat un projecte de molta envergadura com és la instal·lació de PowerCo. Es veu com a conseller, en un pròxim govern d'esquerres al País Valencià?
—No.
—De cap de les maneres? Perquè no són pocs els qui diuen que vostè té fusta per a una Conselleria d'Innovació o d'Indústria.
—Sense cap dubte, la meua aposta és Sagunt.
«Hi ha molt de debat interessat per qüestionar la condició de ministra de Diana Morant»
—Quan hauria d'abandonar Diana Morant el Ministeri per centrar-se a fer oposició al País Valencià?
—Diana Morant ja està centrada exclusivament en allò que passa en el nostre territori. El País Valencià és la seua prioritat, que ningú no tinga dubtes. Crec que hi ha molt de debat interessat per qüestionar la seua condició de ministra, tot ignorant que el Ministeri és una plataforma pública i oficial des d'on pot llançar els seus missatges. Hi ha qui vol que deixe de ser ministre per renunciar a aquesta plataforma i per renunciar a tindre una veu valenciana en el Consell de Ministres.
Diana Morant és una veu imprescindible per donar una alternativa al govern actual de la Generalitat. Quan deixarà el lloc de ministra? Serà quan considere ella i l'equip del PSPV-PSOE que no es perdrà l'oportunitat d'utilitzar aquesta plataforma. Fins aleshores, no caiguem en l'error d'autoinvisibilitzar-nos. Perquè hi ha molta feina per fer, encara més davant d'un president de la Generalitat que, com està passant amb Juanfran Pérez Llorca, ni tan sols compta amb l'aval del seu partit.
—Veu viable el tomb a l'esquerra del País Valencià en les pròximes eleccions?
—Per descomptat que sí. Crec fermament que una alternativa a l'esquerra al País Valencià és viable.