La Nova Editorial Moll ha fet coincidir el 125è aniversari de la famosa Lletra de convit de mossèn Antoni Maria Alcover amb l’anunci que la Institució Francesc de Borja Moll està enllestint la nova digitalització de la magna obra de la llengua catalana, el Diccionari català-valencià-balear. Una obra que va ser possible culminar gràcies a l’esforç aportat pels milers de persones que arreu dels Països Catalans contestaren afirmativament la invitació d’Alcover a col·laborar amb aquella increïble aventura que s’inicià ara fa un segle i quart.
Segons explica l’editorial, «Antoni Maria Alcover demanava ‘coratge i fora son’ als corresponsals, és a dir, aquells, de tots els territoris de llengua catalana, que havien d'aportar les cèdules per a elaborar el Diccionari. Fins a 1.643 col·laboradors, algun tan destacat com Caterina Albert (Víctor Català), proporcionaren les fitxes amb les quals s'arribà a redactar la que encara avui, i en procés de digitalització per a fer-lo més accessible al públic, és una obra de referència imprescindible de la llengua i cultura catalanes. La nova digitalització que està duent a terme la Institució Francesc de B. Moll permetrà la cerca simple i complexa, és a dir, permetrà creuar les dades de diversos camps. Per exemple, es podrà marcar Mallorca i Refrany, i l'usuari obtindrà a la distància d'un clic tots els refranys que segons recull el DCVB es diuen a l'illa».
L’obra, que no es culminà fins al 1962 amb la fi del darrer volum, té el seu nítid origen el 3 de juliol del 1901, quan Alcover publicà la Lletra de convit que a tots els amics d'aquesta llengua envia Mn. Antoni Maria Alcover, habitualment coneguda per la forma abreujada Lletra de convit. Aquesta carta, dividida en sis capítols i una conclusió, va ser l’inici d’aquella aventura filològica que culminà —després de la mort d’Alcover, el 1932— el seu deixeble Francesc de Borja Moll.
La Lletra, diu Nova Editorial Moll, «aglutina, ordena, informa i sistematitza la voluntat de la comunitat catalana de reivindicar la llengua. És una crida a totes les persones (metges, advocats, filòlegs, eclesiàstics, notaris...) que, sobretot en conseqüència de la Renaixença, estaven interessades en la llengua: ofereix la possibilitat de canalitzar i fer productiu l'amor i interès pel català i tot el que l'envolta».
El Diccionari, concebut com una obra magna, exigia molts col·laboradors, de manera que s'havia de convertir en una empresa col·lectiva. La Lletra de convit serví per donar a conèixer els objectius i raó de ser del futur diccionari, i esperonar la societat a implicar-s'hi i fer del projecte una realitat.
La Lletra de convit s'adreçava «a tots els qui parlen, a tots els qui estimen aquesta llengua, diguem-li mallorquina, catalana, valenciana, llemosina, rossellonesa, pel nom no ens hem de desavenir», demanant-los «ajuda, socors, cooperació, costat i assistència» per a reunir el material necessari amb el qual elaborar el Diccionari.
Explica l’editorial que la crida d'Antoni Maria Alcover feia un recorregut pels intents duts a terme fins a aquell moment per elaborar un diccionari del català, destacant, sobretot, el projecte de Marià Aguiló. «Volem reunir», deia, «fins allà on nos sia possible, el tresor meravellós; volem fer l'inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l'opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del segle XI».
La proposta de la Lletra era extraordinàriament precisa: especificava com havien de ser les cèdules o fitxes aportades, cadascuna de 105 mil·límetres de llarg i 74 d'ample, s'hi establien les diverses categories, cadascuna dividida en els corresponents apartats, fins als 584. En total el nombre de fitxes superaria els tres milions d'unitats.