Francina Armengol no serà la candidata socialista a la presidència del Govern. Tal com aquesta revista havia informat ja el mes de febrer passat, citant el diari Última Hora, el PSOE feia temps que preparava el relleu. Que serà Rosario Sánchez, actual secretària d’Estat de Turisme.
Armengol, com s’esperava, va oficialitzar la seva renúncia a seguir en la política balear durant el consell polític del PSIB-PSOE de dissabte passat. «Per responsabilitat», perquè «és el millor que puc fer en aquests moments», sentencià: «No seré la candidata» a presidir altre pic el Govern. Seguirà de secretària general de moment, però tot indica que posa el partit en mode de transició cap a un futur i nou liderat orgànic. Això sí, queda clar que, com sempre, controlarà absolutament el procés.
La decisió finalment presa contradiu el que havia deixat entendre la líder socialista illenca des de després de perdre el Govern a conseqüència de la derrota electoral de maig de 2023. Un any i mig després, en el congrés federal del PSOE, entre el 29 de novembre i l’1 de desembre de 2024, a Sevilla, Armengol es mostrava segura en converses informals amb periodistes: seria novament candidata a la presidència del Govern balear si les eleccions eren el 2027. Si s’haguessin avançat, com aleshores pareixia possible per mor de la minoria inestable de Marga Prohens al capdavant del Govern, després del trencament entre Vox i el PP el juliol anterior, fer la passa hauria estat prou més complicat atès el càrrec de presidenta del Congrés que ocupa a Madrid, perquè, en el context polític espanyol, no pareixia probable que en aquest cas Pedro Sánchez li donàs el permís imprescindible.
Poc després, els dies 22 i 23 de març de 2025, en el congrés del PSIB-PSOE, Armengol feia una intervenció, després de ser novament reelegida sense oposició per al càrrec orgànic de secretaria general, en la que pareixia voler deixar clar que optaria a ser la futura candidata. «Avui comença la campanya electoral pel 2027, quan tornarem a convèncer i a vèncer», assegurà. Per si quedava algun dubte, el partit així proclamava a la pàgina web la seva reelecció: «Francina Armengol anuncia que la primera iniciativa que aprovarà quan torni a governar el 2027 serà el topall de preus del lloguer aplicant la llei estatal d’habitatge».
El 28 febrer d’enguany el diari Última Hora publicava una informació exclusiva a la qual assegurava que «El PSIB mou fitxa i prepara a Rosario Sánchez com a relleu d’Armengol per a 2027». Sánchez és la secretària d’Estat de Turisme.
Què havia canviat en els onze mesos transcorreguts entre el congrés del PSOE illenc i aquesta notícia? Bàsicament, la convicció socialista que les eleccions de l’any que ve estan perdudes. Armengol ha entès que tornar a la política balear era sinònim ser derrotada de bell nou per Marga Prohens. I ja li va bastar una vegada. Després d’haver estat presidenta del Consell de Mallorca (2007-2011) i presidenta del Govern per dues vegades consecutives (2015-2019 i 2019-2023) no volia repetir l’experiència de l’amarg fracàs. A banda que sempre havia tengut íntimament la idea de fer carrera política a Madrid. Mai ho deia expressament, però així era. Quan aquesta revista li va demanar al respecte, just abans de les eleccions de 2023, eludí contestar assegurant que «el que em preocupa i en el que estic centrada és ser presidenta fins a l’any 2027 i després... ja ho veurem». El que no devia esperar-se és que el «ja ho veurem» arribàs tan aviat. Al cap de dos mesos.
Partí a Madrid, però volia tornar perquè va viure com una derrota injusta el resultat de les urnes. Tenia ganes de venjança. No considerava Marga Prohens una adversària a la seva alçada política, i per això pensava en el retorn victoriós per arrodonir la feina feta durant vuit anys perquè, tal com deia a l’entrevista referida, volia, necessitava tornar a ser presidenta quatre anys més per culminar el projecte iniciat el 2015. Era quelcom compartit per altres membres del seu Govern, i no només socialistes, repetien, que necessitaven un altre mandat de quatre anys per «acabar la feina». Pareixia com si tots suposaven que la derrota de 2023 només havia obert un parèntesi que segurament es tancaria quatre anys després.
No obstant això, tot s’espenyà al llarg de 2025 i s’esvaïren les opcions futures de recuperar el Govern. El vot a les Illes està fortament escorat cap a la clau espanyola i la situació del PSOE de Pedro Sánchez s’agreujà intensament durant aquell any. La intenció de vot detectat a les enquestes augurava que ja sofria una minva que no havia patit dos anys abans. La gran pressió de la dreta contra el Govern espanyol començava a passar factura a les Balears, també.
Segurament abans d’acabar l’any Armengol ja va fer les consultes habituals amb el seu entorn polític i personal més directe. I la possibilitat de seguir la carrera de diputada al Congrés s’obrí camí.
Finalment ha estat l’opció que ha elegit. Armengol tornarà a ser candidata número 1 per les Illes a la cambra baixa, però no al Parlament illenc. El seu futur polític és a Madrid. I no és gens segur que només sigui per a una altra legislatura.
La d’Inca és una política molt ambiciosa, amb voluntat de ferro i extremadament decidida. No és probable que es posi límits. I té una alta capacitat d’adaptació. Per exemple, a finals de 2017, després d’aquell famós comitè federal del PSOE, tan traumàtic, confessava en conversa informal els seus dubtes sobre Sánchez, amb paraules prou crítiques. Era quan deia que «defensaré els interessos de les Balears governi qui governi a Madrid». Tanmateix, quan Sánchez, el juny de 2018, es convertí en president, l’eslògan acabà en res i la seva relació amb el ja president mutà, en especial durant la pandèmia i gràcies a la seva estreta relació amb José Luis Ábalos que li obrí la porta del cel socialista a Madrid.
Així va ser com passà de desconfiar de Sánchez a ser una entusiasta del president. Tant que quan aquest necessita algú que fes de ciment amb Junts per Catalunya per forjar una majoria parlamentària per triar la presidència del congrés, ella fou l’elegida.
El futur d’Armengol a Madrid encara és ple d’incògnites, però qualsevol que la conegui sap que la seva ambició política és enorme i que no sol posar-se límits. De moment, però, l’única certesa és que a les pròximes eleccions espanyoles obtendrà novament l’acta de diputada del Congrés.
La seva substituta al capdavant de la candidatura del PSOE per Mallorca al Parlament balear —o, cosa que és el mateix, candidata a presidenta del Govern— serà Rosario Sánchez (Palma, 1976), actual secretària d’Estat de Turisme. Professionalment, és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra. Treballà en una empresa d’auditories a Barcelona just acabats els estudis, però decidí tornà a l’illa natal.
El 2002 el Govern balear assumí les competències en Sanitat i Sánchez entrà a treballar en la gestió econòmica de la conselleria sectorial. Quan el 2015 Armengol arribà a la presidència, el Govern la nomenà secretària general de la Conselleria de Salut i, més tard, secretària general de coordinació de Presidència. Aquest càrrec va ser el seu gran trampolí polític.
El tracte continu amb la presidenta li conreà la confiança necessària perquè Armengol, quan Pedro Sánchez guanyà la moció de censura el 2018, la proposàs a Madrid com a nova delegada del Govern, càrrec que ocupà i que d’aquesta manera es convertia en una peça clau de les relacions entre la presidenta i el Madrid governamental socialista.
Va estar al davant de la nova responsabilitat poc més d’un any. Després de les eleccions de 2019, quan Armengol fou novament investida presidenta del Govern, la situà al capdavant de la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors. No va tenir mai un perfil de consellera de gran projecció mediàtica, però, en canvi, el control dels diners li atorgà una justa fama d’eficiència, a més de bona organitzadora.
A les eleccions de 2023 Armengol la col·locà de número 2 de la candidatura de Palma. No pareixia una missió de gran rellevància, però l’acceptà disciplinadament. Si alguna cosa sap tothom que ha col·laborat amb la líder socialista és que negar-se a assumir una responsabilitat que li ofereixi és fer oposicions a perdre la seva confiança. Sánchez mai no ho ha fet. Al cap de poc temps la disciplina tengué recompensa: Armengol proposà el seu nom al Govern de Sánchez, després de les eleccions de juliol de 2023, per ocupar la secretaria d’Estat de Turisme.
La confiança de la líder en Rosario Sánchez es va palesar quan en el congrés de març de 2025 la convertí en vicesecretària general del PSIB-PSOE, un càrrec que no havia existit mai d’ençà que Armengol va ser elegida per primer cop secretària general, el 2012.
Val a dir que abans de l’ascens de Sánchez, a Palma tothom es fixava en Iago Negueruela com a possible futur cartell electoral per a quan Armengol ho deixàs. Va ser conseller de Treball del Govern de 2015 i el 2019 la presidenta l’ascendí a responsable de Turisme. Passava per ser l’home de màxima confiança política de la presidenta i se’l suposava una mena d’hereu i, de fet, quan ella partí cap al Congrés ell assumí el càrrec de portaveu parlamentari socialista a les Balears i, per tant, ha personalitzat l’oposició del PSOE al Govern de Marga Prohens. Tanmateix, Armengol l’ha enviat a dirigir l’Agrupació Socialista de Palma i es dona per fet que serà el cap de llista de la candidatura a l’ajuntament de la capital, mentre que Rosario Sánchez serà la candidata a presidenta.
La passa que ha fet ara Armengol suggereix que obri la porta al procés de transició cap a un nou lideratge orgànic. Ara bé, tot el procés —que no se sap quant de temps pot durar, si fins al pròxim congrés o qui sap si el següent— el dirigirà ella perquè no abandona la secretaria general i res indica que, de moment, hagi de preocupar-se per cap alternativa interna.