Aquest diumenge és previst que comence la primera onada de calor de l’any. I si bé l’episodi serà especialment extrem en l’interior peninsular, el Mediterrani no quedarà al marge de la pujada dels termòmetres. Tornen les nits en blanc i aquella calor xafogosa que repel·leix estar a l’aire lliure. L’estiu, en definitiva, en la seva esplendor.
Les onades de calor s’han incrementat de forma extrema al llarg dels darrers 48 anys. Segons l’AEMET, els estius entre 2015 i 2024 han marcat un període extremadament càlid, amb onades de calor encadenades, de màxima severitat i amb anomalies tèrmiques que varien entre els 3,1 graus i els 4,5. D’acord amb l’organisme estatal, l’onada de calor d’agost de 2025 va ser la més intensa des que existeixen registres, tot superant fins i tot la del 2022, amb 4,6 graus d’anomalia.
Aquest increment de les temperatures afecta la qualitat de vida, però també la salut. Segons va advertir fa uns anys l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), els riscos per a la població en general estaven «en nivells crítics en el sud d’Europa». Entre 2015 i 2023, el 8% del total de morts a Espanya es van atribuir a causes relacionades amb l’increment de les temperatures, segons l’Institut de Salut Carlos III. Això representa, en el conjunt de l’Estat, 37.000 morts. L’agost de 2025, les defuncions per altes temperatures van ser de 2.177.
«Les ones de calor són la major amenaça sanitària directa relacionada amb el clima, tenen un impacte demostrat en la salut —relata l’informe "Desigualtat climàtica a Espanya", d’Intermón Oxfam—. Estudis recents mostren que la contaminació en l’aire, l’augment de les temperatures i els cavis extrems en els patrons climàtics constitueixen una amenaça significativa no només per a la salut física, sinó també per a la salut mental».
La calor, per barris
Amb tot, però, pensar que aquestes onades ens afecten a tots per igual seria negligir la realitat de les coses. Perquè episodis com els que es viuen aquests dies fan evidents les desigualtats existents en aquesta matèria. Per dir-ho ras i curt: no és el mateix transitar per una onada de calor en un pis de 100 metres quadrats que té aire condicionat en totes les habitacions o en una casa amb piscina, que fer-ho en un pis de 55 metres quadrats on conviuen quatre persones, pega el sol tot el dia i no té aire condicionat i només pot permetre’s endollar, de tant en tant, un ventilador atrotinat. En definitiva, que no és el mateix passar una onada de calor a la urbanització el Plantío de Paterna que al barri de la Coma d'aquest mateix municipi.
En una societat cada volta més precària, la desigualtat climàtica emergeix aquests dies amb tota la seua virulència
En una societat on les formes de vida precàries s’han fet com més va més habituals, la desigualtat climàtica emergeix aquests dies amb tota la seua virulència. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, el 33,6% de la població no disposa de mitjans per mantenir una temperatura adequada en la seua casa durant l’estiu, per manca de recursos per pagar l’energia o la ineficiència dels equips. Això significa un terç de tota la població. En el cas de les famílies categoritzades com a vulnerables, el percentatge s’encimbella fins al 53,3%.
La falta de recursos econòmics és la principal causa d’aquesta realitat. En un context d’altes taxes d’inflació i d’encariment del preu de l’habitatge (de compra o de lloguer), hi ha moltes famílies que tenen serioses dificultats per pagar les despeses bàsiques i ja no cal dir extres com el que pot suposar una factura de la llum que es duplica en mesos d’alt consum energètic.
Passa a l’hivern amb el fred, i a l’estiu amb la calor, sense que els bons socials elèctrics que el govern espanyol atorga des de 2009 arriben a pal·liar aquesta situació. Segons denuncia Intermón Oxfam, prop de vuit de cada deu llars que complien amb els requisits no van rebre el bo. Subsisteixen, segons crítica aquesta organització humanitària, «importants bretxes de cobertura entre distints grups vulnerables, com les llars monoparentals, aquelles que tenen algun membre estranger o aquells que viuen règim de lloguer». Per fer front a aquesta realitat, des d’Intermón Oxfam aconsellen «desplaçar la responsabilitat de la sol·licitud cap a les administracions públiques, tot automatitzant la concessió quan siga possible i harmonitzant el bo amb altres ajudes, com ara l’ingrés mínim vital».
Intermón Oxfam denuncia que vuit de cada deu llars que complien els requisits no van poder optar al bo social elèctric
Tot plegat, té greus conseqüències en la qualitat de vida de les persones. Que la calor extrema perjudica la salut és un fet constant: agreuja patologies prèvies i en genera de noves. Cada volta, però, hi ha més evidencies que també incideix en la salut mental de les persones. I ho fa de diverses formes. D’una banda, incrementa les emocions negatives, com ara la irritabilitat, l’apatia, el mal humor, la confusió, l’estrès i el desànim. Segons estudis citats per Intermón Oxfam, quasi un 20% de la població que pateix episodis de calor es sent més irritada, fatigada i menys productiva.
D’una altra banda, el desconfort tèrmic que generen les nits tropicals (aquelles en què les mínimes se situen per sobre dels vint graus) té greus conseqüències en la qualitat de la son. A més temperatura corporal, el cervell genera menys melatonina, l’hormona que segrega el cos humà i que actua com a reguladora i precursora de la son. No és casualitat, de fet, que els índexs de criminalitat i violència s’incrementen en episodis d’onades de calor.
Fet i fet, suposa un repte majúscul a escala local. «És essencial reconèixer l’accés a una energia segura i assequible com un dret —sostenen des d’Intermón Oxfam—. Assegurar la refrigeració de les llars en estiu ja no és un luxe: combatre la pobresa energètica implica garantir que tots els habitatges puguen mantenir-se a una temperatura digna al llarg dels anys».
REFUGIS CLIMÀTICS: UNA SOLUCIÓ REAL?
Un cop ssumit que l’escalfament global és una realitat irrefutable, moltes ciutats treballen, de fa temps, per oferir solucions al problema de l’increment de les temperatures. Els refugis climàtics —això és l’habilitació d’espais públics on refugiar-se de la calor— han esdevingut una de les principals estratègies desplegades pels ajuntaments. Des que s’iniciara aquesta iniciativa en l’etapa de Joan Ribó, València ha disposat 39 d’aquests espais, un per cada districte.
A Barcelona, l’Ajuntament va comunicar aquesta setmana que disposa de més de cinc-cents refugis climàtics, el 75% dels quals en espais interiors, com ara biblioteques o centres cívics. Seixanta-tres dels espais són farmàcies o altres comerços que s’han sumat voluntàriament a la iniciativa. L’objectiu, segons la primera tinent d’alcalde, Laia Bonet, és que el 99,2% de la població dispose d’un refugi climàtic a menys de deu minuts caminant.
Amb tot, però, l’eficàcia d’aquests espais ha estat qüestionada, en primer lloc, perquè en molts casos es tracta d’equipaments públics que no disposen de recursos específics ni les persones que hi treballen han rebut cap mena de formació en cas de rebre una allau de gent. En segon lloc, perquè, en tractar-se d’instal·lacions públiques, estan tancades fora del seu horari habitual, més encara en èpoques d’estiu en què se solen reduir els horaris.