El Congrés dels Diputats té actualment en tràmit la proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme que fou impulsada per ERC, EH Bildu, PNB i Sumar i que comptà amb els vots a favor del PSOE i Junts i de la resta de formacions que donaren suport a la investidura de Pedro Sánchez. El plenari de la cambra baixa espanyola va aprovar la presa en consideració el desembre passat per 174 vots a favor i 170 en contra.
La iniciativa té per objectiu garantir els drets lingüístics dels ciutadans davant les institucions de l’Estat a través d’una sèrie de mesures dirigides a facilitar l’ús del català, l’eusquera i el gallec en àmbit com la justícia, l’Administració i el consum. «Volem garantir el plurilingüisme real a l’Estat i ho fem corregint el biaix monolingüe que tenen les institucions estatals», va dir Francesc Marc Álvaro, d’ERC, en la presentació de la proposta.
Si s’aprova, la nova llei orgànica reformarà fins a quinze altres normes estatals per adaptar-se a les noves previsions lingüístiques. Per exemple, s’exigirà que els jutges coneguin la llengua pròpia dels territoris on siguin destinats, o, entre d’altres mesures, s’adaptaran els procediments administratius a totes les llengües oficials així com «s’introduiran criteris lingüístics transversals en la contractació pública i en el sector com el transport i l’educació», segons s’explicà en el moment en què es presentà la iniciativa legislativa.
Ara l’Obra Cultural Balear (OCB) ha fet arribar als diputats baleàrics al Congrés un document amb propostes d’esmenes per «contribuir a millorar la proposició». El grup considera que el fet que la nova llei plantegi modificacions en quinze altres normes legals permetrà «adaptar el funcionament de les institucions (estatals) a la realitat plurilingüe de l’Estat» i que s’aprovàs implicaria «un avanç rellevant en el reconeixement efectiu del plurilingüisme i en la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania». Per aquest motiu, l’Obra ha volgut aportar «propostes de millora al text en tramitació i fer partícips d’aquestes propostes els diputats dels partits democràtics del Congrés elegits» per les Illes, amb l’objectiu de «contribuir a millorar-ne el text i reforçar els drets lingüístics dels ciutadans» de l’arxipèlag.
L’OCB confia que «aquestes aportacions es puguin tenir en compte durant la tramitació parlamentària i que existeixi la voluntat política necessària de tots els grups perquè la reforma pugui ser aprovada abans del final de la legislatura i suposi un canvi rellevant en el funcionament de les institucions de l’Estat per adequar-se a la realitat plurilingüe».
Les peticions de l’OCB fan referència a diferents àmbits de l’estructura estatal. Entre d’altres, incideix de forma especial en la justícia. Vol que s’introdueixi la seguretat que «els jutges, magistrat, fiscals, lletrats (...) i d’altres funcionaris dels jutjats i tribunals, com també les parts, els seus representants i qui els dirigeixin, així com els testimonis i pèrits, podran usar la llengua oficial pròpia» de cada territori. A més, demana que el jutge de cada procediment adopti «les mesures necessàries per evitar qualsevol situació d'indefensió», i així es «garanteixi el dret d’opció lingüística de les parts».
També demana l’OCB que, per ser membre d’un jurat, es tengui «coneixement suficient de la llengua pròpia» i que en els judicis no es pugui al·legar desconeixement per oposar-se a l’ús del català, basc i gallec al territori respectiu.
Així mateix, impulsa que tot ciutadà tengui «dret a presentar escrits i documents en la llengua cooficial preferida i també obtenir, en la llengua oficial que s’estimi més, els documents o testimoni que sol·liciti».
En un altre àmbit, el del consum, l’OCB vol que «les empreses amb més de deu treballadors hauran de comptar amb personal degudament capacitat per atendre» en «la llengua oficial» que trien els clients i usuaris.