Quan manquen onze mesos per a les eleccions al Parlament balear, només un gran sotrac —que ningú preveu— de la política illenca o de l’espanyola —per allò del creixent vot en aquesta clau que hi ha a l’arxipèlag— podria evitar una nova investidura de la popular Marga Prohens. Almanco així ho assegura l’enquesta elaborada per part del Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) i publicada al diari Última Hora, de Palma.
La tendència és clarament favorable al PP. Si el 2023 va fer, a les urnes, el 35,8% —dades d’intenció de vot en la mitjana balear—, a l’enquesta de l’any passat —feta pel mateix institut d’opinió i publicada al mateix diari— se li atorgava el 38,6% i ara se situa en el 39,1%. El seu soci d’aquesta legislatura, Vox, del 13,9% a les últimes eleccions ha progressat al 14,5% fa un any i fins a l’actual 17,8%. La dreta, doncs, suma gairebé el 57% dels sufragis illencs. La situació de l’esquerra és la inversa. Del 41,1% el dia electoral de 2023 va passar al 40,6% al sondeig de l’any passat i ara està en el 37%. Són vint punts percentuals els que separen els dos blocs. Traduït en escons: 38 per a la dreta i 21 per a l’esquerra.
Què està passant? Doncs que Unides Podem desapareix del Parlament. Si fa tres anys hi entrà únicament per Menorca i pels pèls, ara està lluny de repetir l’escó. Un diputat manco per a l’esquerra. Mentrestant, Més per Menorca és l’únic partit progressista que incrementa el seu percentatge i pot augmentar la representació, de 2 a 3 diputats. El seu homònim mallorquí, a pesar de créixer lleugerament en percentatge —sis dècimes— no millora en representació —4 escons— i, per tant i en conjunt, el nacionalisme només compensa la pèrdua de la ultraesquerra. Insuficient perquè el PSOE, per la seva banda, rep la llosca habitual de quasi per tot arreu: si a les urnes de 2023 va aguantar bé amb el 26,5% dels suports i 18 diputats i a l’enquesta de fa un any quasi els mantenia, amb el 25,4%, ara comença a caure perceptiblement, 22,8%, i, el que és pitjor per als seus interessos, amb una distribució per illes —cada una és circumscripció— que el fa perdre 4 representants, de 18 a 14.
En conjunt, l’esquerra minva 4 escons i la dreta els incrementa, 3 per al PP i 1 per a Vox. La diferència entre els blocs és enorme: 38 diputats per al bloc de la dreta i 21 per a l’esquerra. Si aquesta representació es confirmàs a les urnes, seria la vegada que la dreta esclafaria més a l’esquerra. Ni el 2011, quan el PP de Mariano Rajoy assolí majories absolutes per tot, i a les Balears també, va passar igual: aleshores els conservadors illencs feren 35 diputats.
La situació en els consells insulars no és diferent. A Eivissa el PP incrementa la seva majoria absoluta amb un escó més: en tendria 9 —ara 8— de 13, deixant una representació paupèrrima al PSOE, 3, i a Vox, 1. A Menorca, on ara no la té, l’assoliria amb 7 representants —des dels 6 actuals— per 3 el PSOE, 2 Més i 1 Vox. A Mallorca augmentaria de 13 a 14 escons, però hauria de pactar novament amb Vox, que incrementaria de 5 a 7, mentre que el PSOE en perdria un, de 9 a 8, Més es quedaria igual, amb 4, i els regionalistes del PI —ara Coalició per Mallorca— desapareixerien. Al Consell de Formentera el PP hi repetiria els mateixos 9 que li donarien el govern perquè l’esquerra es quedaria amb 8: Gent per Formentera en faria 5 i el PSOE 3.
Com s’explica l’enfonsament de l’esquerra aquest últim any? Per una banda, queda ben clar que la progressiva debilitat del PSOE espanyol impacta de ple en les expectatives electorals illenques. El vot en clau estatal és cada vegada més potent, a l’arxipèlag, i, per tant, en un context tan dolent per als socialistes de Pedro Sánchez és impossible que no pateixin a les Illes. Ara es nota més perquè la percepció dels enquestats és que s’acosten les urnes, i per això defineixen més —que fa un any— les opcions que volen votar. L’evolució de l’extrema esquerra també és paral·lela entre Espanya i les Balears, si bé en aquest cas caldrà esperar a veure si els grupuscles que la formen són capaços o no de fer una sola candidatura arreu, però de totes maneres cal recordar que a les Balears el 2023 ja la feren entre Podem i PCE-IU i es quedaren amb un sol representant que ara, segons l’enquesta, no tendria cap opció de repetir.
Per un altre costat, també és rellevant que Més per Mallorca no aprofiti la caiguda del PSOE i de la seva esquerra. Històricament, funcionaven els vasos comunicants entre socialistes i nacionalistes. Ara també... però molt manco que abans, diu el sondeig, tan poc que Més no pot ni sumar un diputat més. És possible que hi influeixi, és clar, la intensitat del vot en clau espanyola que converteix cada context electoral en més hostil que l’anterior per al nacionalisme, tant a Eivissa com a Mallorca. Menys a Menorca on Més suma un nou representant.
I també és un panorama molt negatiu per al regionalisme, perquè la Coalició per Mallorca —PI més Som Mallorca— queda molt per sota del 5% —mínim per entrar en el repartiment d’escons— a la circumscripció mallorquina, només assoleix el 3%, quan fa tres anys, en el moment en què queda fora del Parlament, va fer el 4,7%.
En resum, tot somriu a Marga Prohens, que pareix anar a tota màquina cap a la consecució del seu segon mandat presidencial. En els onze mesos que queden podria assolir la majoria absoluta i, així, desfer-se de l’incòmode aliat d’ultradreta? En el PP asseguren que sí. L’enquesta detecta una transferència de vot important dels suports del PI de 2023 cap al PP. El 13% ja tenen decidit que ho faran al PP i el 66% dubta de si fer la mateixa passa o no. Aquesta és la bossa que els estrategs conservadors creuen que els pot donar l’escó que els permetria arribar als 30 diputats, la majoria absoluta.
En cas contrari, si el PP es quedàs amb 29 o 28 —si les coses li anassin pitjor que el que preveu l’enquesta, perquè el diputat de Formentera el tendria per molt poc i això podria canviar—, hauria de tornar a pactar amb Vox o, si no pot ser, que l’esquerra li facilitàs la investidura i governar en minoria.