Sempre hi ha una bona excusa per visitar el Berguedà. La comarca atresora paisatges sensacionals. Les valls tancades, els boscos frondosos i el neixement del riu Llobregat, el màxim exponent natural de la industrialització a Catalunya, són alguns dels seus reclams principals. Però en aquest viatge pels racons gaudinians ens centrarem, és clar, en les dues obres relacionades amb l’arquitecte en aquesta comarca: el xalet del Catllaràs i els jardins Artigas. Dues creacions ineludibles en una mateixa població: la Pobla de Lillet.
Anem a pams, però. El xalet del Catllaràs va idear-se per a donar refugi als enginyers de les mines de carbó per a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, propietat dʼEusebi Güell. Aquesta instal·lació, projectada pel cèlebre arquitecte valencià Rafael Guastavino —qui assoloria fama internacional a Nova York gràcies a la volta catalana, és a dir, al revestiment de les grans voltes amb rajoles i capes de morter—, va anar a càrrec del mecenes de Gaudí per excel·lència. Ja nʼhem parlat, en capítols anteriors, de la seva importància a lʼhora dʼaixecar la Colònia Güell o la Cripta Güell, entre més coses. Lʼadmiració que Eusebi Güell sentia per la genialitat de Gaudí va quedar reflectida en tot dʼencàrrecs.
Fou ell qui projectà, doncs, el magnífic xalet que es troba a 1.371 metres dʼaltitud i a uns dotze quilòmetres del nucli urbà, per la pista forestal que agafem en direcció cap a Falgars. Classificat com a bé cultural dʼinterès local, destaca per la forma de naveta i i per l’ús de la volta funicular, una pràctica personal de Gaudí. Lʼestructura, doncs, és triangular. I el seu color de morter de calç el fa sobresortir enmig de lʼentorn natural —els boscos de la serra del Catllaràs— en què està enclavat. Sobta la magnificència dʼun edifici que havia dʼacollir el personal que desenvolupava la seva tasca a les mines de carbó. La finalitat obrera inicial, però, no evita que sigui considerada una de les peces referencials del modernisme català.
Erigit a començaments del segle XX, entre lʼany 1902 i 1904, el xalet del Catllaràs combina la funcionalitat i la bellesa arquitectònica. LʼInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) el descriu de la següent manera: «Es tracta dʼun edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per lʼinterior i apuntada a l'exterior. Lʼaresta de la volta fa de carener de la coberta. Lʼespai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central construïda a lʼexterior de lʼedifici. Aquesta era de planta semicircular i disposició concèntrica. Era feta dʼobra i formava un volum que destacava en la façana.
Els vessants dels arcs formen part de les façanes en les quals s'obren finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres inclinades i lleugerament apuntades. Les parets laterals que tanquen l'edifici presenten poques obertures. Hi ha dues xemeneies, una que surt de la coberta —recollia el fum de les estufes dels diferents habitatges— i lʼaltra adossada a un lateral que servia per evacuar els fums dʼuna habitació de la planta baixa».
LʼIPAC també subratlla que lʼinterior «era molt senzill, però aprofitava lʼespai al màxim i buscava la comoditat». A la planta baixa, per exemple, hi havia els dos habitatges, les cuines i els menjadors. Com acostuma a passar en les obres de Gaudí, lʼespai sʼanava reduint des de la primera a la tercera planta. Els apartaments tenien divisions interiors, excepte els de la tercera planta, que coformaven un únic espai. El personal es distribuïa en funció de les categories laborals: a la planta baixa, amb pitjor aïllament tèrmic, sʼallotjava el personal de manteniment i servei, els directius es trobaven a la planta del mig i el personal subaltern, a les golfes». Lʼaccés entre habitacions es fa a través de distribuïdors de 45 graus, una solució característica de Gaudí.
El xalet, tot i això, va patir modificacions des de lʼinici. Lʼany 1907, el sòcol originat —elaborat amb còdols— fou cobert amb ciment. Les viseres de les finestres també van ser modificades. Des de lʼany 1937, aquesta contrucció pertany a lʼAjuntament de la Pobla de Lillet. És, per tant, un edifici dʼutilitat pública. Els anys 70 va ser reconvertit com a casa de colònies, una transformació que va deixar enrere lʼescala exterior original —que connecta les tres plantes— en favor dʼuna de metàl·lica i va comportar la instal·lació de pissarra artificial a la coberta. Lʼany 2019 va ser rehabilitat de nou, sense que sʼefectuessin, això sí, grans canvis en la seva fesomia.
En realitat, no hi ha documents que en demostrin lʼautoria. No obstant això, al número 35 de la revista Cortijos y rascacielos de Madrid, publicada el 5 de juny de 1946, l'arquitecte Assís Viladevall assegurava que Gaudí nʼera lʼautor. Li ho havia assegurat un vell col·laborador de Gaudí: Domènec Sugranyes Gras. Gaudí nʼhauria estat lʼautor però no hauria dirigit la seva construcció. Es desconeix qui se n'hauria encarregat. Siga perquè únicament va participar en el disseny inicial o siga perquè lʼobra va patir de seguida moltes modificacions, el ben cert és que Gaudí mai va reclamar-ne lʼautoria.
Els jardins
Molt més a prop del nucli urbà de la Pobla de Lillet hi ha els Jardins Artigas, encarregats per un altre industrial, en aquest cas del tèxtil: Joan Artigas. I és que Gaudí, durant les estades a la població per tal de dissenyar el xalet del Catllaràs, va estar allotjat a casa seva. Com a agraïment, els va regalar el disseny dʼaquests jardins, erigits tot just al davant de la fàbrica familiar.
Lʼexecució es remunta, doncs, als anys 1905 i 1906. Fou llavors quan van construir-se, al voltant dʼuna font, el riu Llobregat i la fàbrica, uns jardins que prenen com a base fonamental «els dos penyasegats a banda a banda del riu, que van quedar units per dos ponts: un en forma dʼarc coix i porta a un pavelló i l'altre amb coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra», tal com detalla lʼIPAC.
«Es va començar a construir per la gruta que hi ha al costat de la font de la Magnèsia, que dona nom al jardí i té forma allargada, seguint el congost de vora el riu. Al costat, el pont dʼarc coix té uns graons que porten a la glorieta que té una coberta cònica recoberta de pedruscall. Al llarg del recorregut hi ha representats una sèrie d'animals: un lleó i un bou en dues fonts i una àguila al començament de l'escala; aquests animals, juntament amb un àngel que actualment no existeix, fan referència als quatre evangelistes», explica lʼinventari de lʼIPAC. «Durant tot el recorregut hi ha nombroses baranes i parterres, fonts, ponts, cascades, places, miradors, bancs, escultures (com les figures d'un home i una dona portant un cistell al cap),... Principalment, l'obra és feta de pedra i morter, poc o molt armat».
Com era habitual en les obres de Gaudí, per fer aquest jardí també es va aprofitar la vegetació natural de la zona. El lligam entre la natura i Deu, sempre ben present a la seva arquitectura.
Entre els elements més significatius dels jardins hi ha la Font de la Cascada, amb un eix central de pedra tosca amb un base de còdols de riu; la Font del Bou, amb la seva creu evangelista formada per un bou que simbolitza sant Lluc, una àliga, un lleó i lʼàngel desaparegut de la Font de la Cascada; seʼn destaquen, igualment, la Pèrgola i el Lleó, un animal que en aquest cas representa lʼevangelista sant Marc; la Gruta, amb un arc equilibrat de descàrrega, un dels trets distintius de Gaudí; la Glorieta, presidint tot el conjunt arquitectònic; el Pont del Coix i lʼÀliga, la qual simboliza sant Joan, o el Berenador, lʼindret on la família Artigas passava les tardes, amb unes escales que duen a un altre lloc emblemàtic: lʼanomenat Racó del Pescador.
La visita als Jardins Artigas és una oportunitat immillorable per tal dʼassaborir lʼart gaudinià a lʼaire lliure en una comarca com el Berguedà, gens saturada turísticament i dʼun gran atractiu natural. Ara bé, Si l’autoria del xalet del Catllaràs ha estat acreditada, la dels jardins està en un nou procés de recerca per poder definir el vincle de Gaudí amb l'obra.