El 29 d'octubre de 2024 és una jornada que passarà a la història del País Valencià. Aquell dia, 229 persones van morir després que sengles llengües de fang arrasaren els municipis al voltant del riu Magre i el barranc de Poio. Una depressió aïllada en nivells alts que deixà registres de pluja per sobre dels 700 litres per metre quadrat en 24 hores en punts d'interior fou l'origen d'un esdeveniment natural —però propi del clima mediterrani— que la imperícia dels responsables públics va convertir en catàstrofe.
Per entendre més bé tot el que aquell dia es va fer malament i, sobretot, per prevenir que tota aquella cadena de calamitats no es torne a repetir, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en col·laboració amb la Universitat de València, acaba de publicar Allò que hem d'aprendre de la dana de València, un llibre que és producte d'un mes de jornades presencials consecutives organitzades per l'IEC, en col·laboració amb la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat, Acció Cultural del País Valencià, la revista Mètode, la delegació del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la llibreria Fan Set.
En total, vint-i-dos experts que han aportat els seus coneixements per tractar de discernir amb precisió tot allò que es va fer malament aquell dia i en les jornades prèvies i posteriors. En definitiva, per evitar que tot això no torne a passar. D'ací el desig que aquest dimarts, durant la presentació de l'informe a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, va expressar la presidenta de l'IEC: «Sovint fem estudis molt bons, però que, malauradament, no tenen la transcendència que ens agradaria perquè es queden dins la comunitat d'especialistes. Cal que anem una mica més enllà i que arriben al carrer. Volem que, especialment aquest informe, sigui una guia per a la presa de decisions».
M. Font: «Les emergències greus són molt difícils de gestionar, però sense gestió i anticipació només s'improvisa i el sistema es col·lapsa»
Perquè, com va recordar Jaume Guillamet, president de la Secció de Ciències Socials i Filosofia de l'IEC i procurador de l'obra, calamitats com la del 29 d'octubre «no haurien de repetir-se enlloc». «El coneixement previ del perill, l'experiència d'inundacions anteriors i els avisos puntuals dels serveis meteorològics haurien d'haver assegurat una reacció preventiva de l'autoritat competent que mitigués en el possible els efectes de la gran tempesta esdevinguda aquell dia», va expressar, tot verbalitzant allò que el gruix de l'opinió pública pensa a aquestes altures.
Perquè la lectura de l'informe (és el que a l'IEC anomenen informe transversal, del qual es publica un anualment, des de 2021) hauria de traure els colors a tots els qui aquell dia tenien alguna responsabilitat pública. Perquè, com explica la meteoròloga d'À Punt, Victòria Rosselló en el segon capítol de l'obra, feia cinc dies que els models meteorològics avisaven d'un escenari explosiu, que anà materialitzant-se des de primera hora del matí, amb els consecutius avisos d'organismes com l'Aemet o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
És en el capítol tercer, escrit per Montserrat Font, experta en emergències i protecció civil, que es dona una de les claus bàsiques per entendre tot plegat: «Les emergències greus són molt difícils de gestionar, però sense gestió i anticipació només s'improvisa o es va tard, el sistema es col·lapsa i, aleshores, es genera el caos al sistema, i el caos no és gestionable com, malauradament, s'evidencia en les emergències».
A tot això cal sumar encara l'antropització d'un territori el creixement del qual es va planificar sense tenir en compte la recurrència de les avingudes d'aigua, una circumstància que incrementa el risc, en exposar persones i béns. El resultat és una àrea densament poblada i amb infraestructures consolidades. Experts com Josep Lluís Miralles, enginyer expert en qüestions hidrològiques, recepten, entre més, reforestacions en capçalera, ampliació de barrancs, recuperació dels antics barrancs de drenatge o condicionament de carrers per l'evacuació d'aigües, prohibició de garatges soterranis...
Tot plegat, una mena de tempesta perfecta que podria haver-se evitat amb una correcta gestió, tant del territori com de la catàstrofe. Perquè, com recordava aquest dimarts Jaume Guillamet, «les pèrdues de vides humanes i el dolor físic i moral dels supervivents eren del tot evitables. Hi havia el coneixement científic per saber-ho i va haver-hi la predicció tècnica per impedir-ho. Els danys materials eren del tot previsibles, a causa de la persistent i deliberada ocupació urbana dels caixers dels rius i de les zones inundables, permesa —i promoguda— en la planificació del territori. La manca de reacció preventiva de l'autoritat competent va ocasionar la catàstrofe humanitària».
MÉS RESPONSABILITAT DELS GESTORS, PERÒ TAMBÉ MÉS EDUCACIÓ
En l'acte de presentació celebrat dimarts a la vesprada van participar tres dels autors d'Allò que hem d'aprendre de la dana de València: Francesc Martínez Sanchis, professor de periodisme i membre del Centre d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud, Francesca Segura, professora del departament de Geografia de la UV i una de les principals expertes en hidrologia de la zona afectada per la dana, a més de Josep Lluís Miralles.
En la presentació, tots tres van aprofitar per reclamar responsabilitat als gestors públics, protocols clars d'actuació en cas d'episodis extrems i, també, educació i formació en risc i emergències a la població civil. En aquest sentit, tots tres van coincidir a assenyalar el problema que suposa que la població no tinga coneixements bàsics sobre el territori que habita. «Hi ha molt de desconeixement. A la gent se li ensenya on està el Nil i on està l'Amazones, però no sap que el barranc de Torrent està ací», es queixava Martínez, qui ha documentat moltes de les riuades que, des del segle XIX, han assolat la seua comarca.
Francesca Segura, per la seua banda, va insistir en la necessitat de replantejar-se la manera com construïm en zones inundables. «Cal construir en altura», assegurava aquesta experta, que ha analitzat la ubicació dels centres educatius de l'Horta Sud, per, finalment, arribar a la conclusió que el gruix d'ells estan en zones inundables. «Si l'avinguda d'aigua haguera passat abans de les cinc, la desgràcia hauria sigut grandíssima. Hauríem perdut una generació sencera», avisava.
En l'acte celebrat ahir a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània es va entregar un exemplar del llibre a les diverses associacions de víctimes de la dana.
