Lʼacord per enfortir la llengua va pel bon camí. Si ara fa un any es va presentar oficialment el Pacte Nacional per la Llengua, ara, dotze mesos més tard, ja seʼn pot fer un balanç del seu grau dʼexecució. La meta és clara: reforçar lʼús i el coneixement de la llengua catalana entre el conjunt dels ciutadans.
En un acte titulat «Del compromís a lʼacció. Balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua», el Govern català nʼha exposat els resultats davant els signants i diversos representants de la societat civil. La conclusió principal és que el 62,44% de les mesures recollides en el Pacte —123 de 206— ja són realitat, mentre que el 13,71% —27— estan en una fase dʼexecució avançada, el 21,83% —43— estan en marxa i el 2,03% encara estan sense començar. En total, sʼhi esmerçarà una quantitat superior als 256 milions dʼeuros.
Els grans eixos dʼactuació
El rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és una de les actuacions a tenir en compte, gràcies a lʼadopció dʼun pla de xoc que ha significat la injecció de 8,8 milions dʼeuros i una ampliació de lʼoferta, de manera que en el curs 2025-2026 sʼhan pogut superar les 135.000 places. Les xifres rècord dʼinscripcions a les proves dʼacreditació de coneixements de català —impulsades per la modificació de la normativa, que permet més exàmens anuals i lʼampliació de les competències d'acreditació— transiten en la mateixa direcció.
A escala municipal, el Departament de Política Lingüística ha desplegat eines i subvencions de diversa índole. Per exemple, la guia 40 propostes per a l'acció i la Guia en línia per a l'elaboració de plans locals dʼimpuls al català, a més de dur a terme presentacions a totes i cadascuna de les vegueries. Més de 240 municipis ja donen suport al Pacte. En conjunt, representen el 66,8% de la població de Catalunya. A més, ja existeixen una trentena de taules locals i territorials amb participació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i sʼha convocat la primera línia de subvencions per a cursos de català destinada als ajuntaments i les entitats. Producte dʼaixò sʼhan posat en marxa 350 cursos amb 8.750 places.
En el món laboral, sʼhan acordat les bases dʼuna política lingüística específica, cosa que no havia passat mai. El programa CONFORCAT, amb dos milions dʼeuros durant lʼany 2025, i el programa Aprèn.cat, en col·laboració amb el SOC i el CPNL, en són pioners. A banda dʼaixò, sʼha creat la Comissió per a l'Impuls del Català en l'Àmbit Laboral dins del Consell del Diàleg Social.
Hi ha avenços, però, en uns altres àmbits, com ara lʼeducatiu. Les aules dʼacollida, per exemple, han experimentat un rècord històric amb 1.641 dotacions al llarg del curs que ara tot just acaba. Hi ha noves modalitats dʼacollida accelerada i intensiva, la llengua forma part del Pla Director de la Inspecció dʼEducació 2025-2029 i sʼhan posat en marxa programes de formació de 30 hores en immersió i gestió del multilingüisme, uns programes adreçats als docents de primària i secundària.
Atacant els grans reptes
El Pacte no se circumscriu als àmbits dʼactuació tradicionals, sinó que és més ambiciós i recull clàusules lingüístiques i avenços en lʼàmbit judicial. Així, sʼhan aprovat diversos models de clàusules lingüístiques i sʼhan incorporat als plecs de contractació de la Generalitat, als ens locals i al sector públic. A escala judicial, sʼha signat un conveni amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per a la formació en català de jutges, s'han establert beques per a la formació lingüística de jutges, fiscals i lletrats, i sʼha creat un grup de treball de política lingüística en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.
Pel que fa a la salut, el 100% de les entitats del sistema públic ja compten amb un referent lingüístic i un pla de gestió lingüística. Hi ha en marxa, de fet, la tercera edició del programa Prescriu-te el català, amb lʼobjectiu que els professionals sanitaris accelerin el seu aprenentatge. En total, hi ha adscrits 1.600 professionals del sector. Un altre programa, Tʼacollim, preveu 700 places al llarg dʼenguany per a sanitaris nouvinguts.
Per últim, lʼAgència Catalana de Consum ha batut el seu rècord dʼactuacions i el pla comarcal, al Baix Llobregat, ha analitzat 3.857 comerços i ha assessorat 784 establiments. El Departament de Política Lingüística està contribuint a reforçar la vitalitat del català arreu del domini lingüístic, amb suport a entitats d’arreu del domini lingüístic i el finançament del Correllengua agermanat, que ha tingut un èxit especial en aquesta edició.
Oficina de Protecció de Drets Lingüístics
El primer aniversari del Pacte Nacional per la Llengua coincideix amb l’anunci, per part de la Generalitat de Catalunya, del neixement de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics, a fi d’exercir com a òrgan de consulta i mediació davant les vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans. Depenent de la Secretaria General del Departament de Política Lingüística i producte de la modificació del decret 444/2024 d’estructuració del departament, aquesta Oficina estarà al servei de tothom.
De fet, no només atendrà els ciutadans a títol individual, sinó que potenciarà l’actuació coordinada, pel que fa als drets lingüístics, de tots els departaments de la Generalitat. L’Oficina també elaborarà informes que permetin detectar en quins àmbits o sectors hi ha més vulneració dels drets i la manera de posar-hi remei.
«Aquesta oficina és una mostra més de la voluntat del govern de protegir els drets lingüístics de la població i un altre pas en el compliment del Pacte Nacional per la Llengua», ha assenyalat el conseller del ram. «L’Oficina neix per millorar l’atenció a la ciutadania: a partir d’ara, serà més fàcil que qui tingui un dubte, qui no sàpiga com actuar o qui hagi viscut una situació de discriminació lingüística tingui un interlocutor a qui adreçar-se per exposar-li el seu cas, rebre la informació pertinent i tenir el suport de l’administració per resoldre’l».