El compromís és invertir-hi tres milions d’euros i ja s’hi han implicat diversos àmbits del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a més del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i dues universitats (Barcelona i Girona) per tal de fer una diagnosi de la costa catalana i un pla amb diverses accions per restaurar el fons marí.
Segons la secretària general del Departament, Cristina Massot, el PEREMCAT (Pla de restauració d’ecosistemes marins de Catalunya) és un programa «pioner a Europa», tot i que està impulsat en certa manera per diverses polítiques europees, com ara el Pacte Europeu pels Oceans, aprovat l’any passat (amb un pressupost de mil milions). L’objectiu és aconseguir la recuperació, però també poder parlar de sobirania alimentària i reivindicar el sector pesquer.
La directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Itziar Segarra, ha explicat que el PEREMCAT vol garantir la competitivitat de l’economia blava («el mar és el motor de la nostra forma de vida com a comunitat mediterrània»), i garantir la sostenibilitat alimentària i alhora la conservació de la «biodiversitat marina». Va afegir que només serà possible aquest Pla si es treballa conjuntament.
i Emma Cebrián, investigadora del CSIC // DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ
Això vol dir «els habitants de les zones afectades», els que més coneixen el medi, que habitualment són els pescadors, les administracions i els científics. La conclusió és que «l’economia blava dependrà d’uns ecosistemes marins en bon estat»; que la recuperació és la garantia per al futur econòmic.
L’Administració aposta per fer el PEREMCAT amb «ciència i rigor», i per això es treballa amb els centres de recerca i les universitats, els quals han de preparar el full de ruta que, a partir del 2028, permeti accions concretes.
De moment, el projecte té un pressupost de 3 milions d’euros. La investigadora del CSIC Emma Cebrián va explicar que la restauració marina es pot considerar una ciència relativament nova i es necessita molta informació per avançar. Per això, en primer lloc, s’investigarà cada medi, «quines malalties té», «veure indicadors de com estan de malalts» i «fins on podem arribar». Per entendre’ns, aclaria, «és possible tenir un coral·ligen al cap de Creus, però és molt difícil de tenir a les barres de Mataró». S’han d’estudiar les praderies de posidònia, com estaven i com estan, i establir si «estan en fase de regressió o de millora». I un cop es tingui tota aquesta informació es podran fer algunes «proves pilot» per, finalment, concloure «quines possibilitats tenim de mitigar la degradació del medi». Cebrián reconeix que, de vegades, es podrà fer i de vegades, no.
En tot cas, el PEREMCAT és la primera peça que es necessita per poder treballar després sobre bases sòlides i a escala nacional, ja que fins ara les iniciatives que s’han pres han estat locals i d’incidència molt diversa.