Qui haja visitat alguna volta les Columbretes sap el poder magnètic d'aquest arxipèlag d'origen volcànic que apunta per sobre de la superfície de la mar com una ferradura calcària. Sobre el cel, alguna baldriga cendrosa, una espècie que, al País Valencià té una única colònia en aquest illot. Sota l'aigua, un verger de plantes marines (praderies de Cymodocea nodosa, boscos de laminàries, fons de coral·ligen) gronsen els qui es capbussen. Les Columbretes són un espai privilegiat per al busseig: sargs, castanyoles, neros, corbines, barracudes i, de tant en tant, dofins i tortugues.
L'any 1988, la Generalitat Valenciana li va atorgar la categoria de parc natural i dos anys després el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació va declarar-la reserva marina, una mena de vedat que impedeix la pesca i que té com a finalitat última facilitar les condicions de regeneració i reproducció de la fauna marina.
Una condició, la de reserva marina, que comporta una dotació de personal que puga fer la vigilància i el seguiment adequat d'un espai que ocupa 5.543 hectàrees, l'equivalent a 7.763 camps de futbol. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació té previst, tanmateix, reduir la plantilla que, fins ara, a través de l'empresa pública Tragsatec, donava servei a les Columbretes. En una situació similar està Tabarca, tot i que la tisorada no és tan dràstica.
D. Molina: «La decisió del Ministeri demostra un enorme desconeixement de la feina que desenvolupem en aquesta reserva»
En concret, en el cas de Columbretes, actualment hi treballen dos equips de dues persones en torns de dues setmanes. Segons han denunciat tant Comissions Obreres com CGT, la intenció del Ministeri és eliminar un dels equips, de forma que la vigilància i supervisió només es podria fer la meitat dels dies de cada mes. Es tracta d'una feina que requereix la presència dia i nit, ja que una de les tasques que duen a terme els treballadors de Tragsatec consisteix en el control de la pesca furtiva, que té lloc especialment a la nit i que requereix, asseguren les persones que treballen allí, la presència física en l'illa.
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha confirmat a EL TEMPS que té previst fer aquestes retallades de personal. La intenció del departament que dirigeix el valencià Luis Planas és substituir el personal per mitjans de vigilància telemàtica. Recorda, a aquest respecte, el Ministeri, que ja disposa d'un cos d'inspectors de pesca marítima de l'Estat, «que compta amb un pla especial de vigilància en reserves marines». «Així mateix —expliquen a aquest mitjà— s'instal·larà un sistema de càmeres intel·ligents que permitisquen fer una vigilància telemàtica amb l'objectiu de controlar possibles situacions de furtivisme».
En el cas de Tabarca, segons denuncien els sindicats, es passarà de sis treballadors —organitzats en dos equips— a quatre. «La impressió és que promouen una vigilància d'aparador, però que, en última instància, no serà efectiva», denuncia Carmen Torrente, secretària general de la secció sindical de CCOO Tragasatec.
Igualment crític es manifesta David Molina, que és guarda a Columbretes, a més de representant sindical de la CGT. «La decisió del Ministeri demostra un enorme desconeixement de la feina que desenvolupem en aquesta reserva —explica—. El cos d'inspectors fa una bona feina, però en el port, no ací, que estem a 60 quilòmetres de la línia de costa. Hi ha una feina de vigilància que cal fer in situ», assegura Molina, el qual critica, que, a pesar que la retallada ja ha entrat en vigor, el Ministeri no ha instal·lat fins al moment cap sistema de vigilància telemàtica.
El representant de la CGT explica que els vaixells de més de quinze metres d'eslora estan obligats a dur un sistema d'identificació automàtica (AIS), que permet la seua localització. Tanmateix, explica, hi ha vaixells que, tot al·legant problemes tècnics, desactiven aquest sistema. També porten l'anomenada caixa blava, que registra els moviments i rep el Centre de Seguiment Pesquer. Ara bé, segons fonts del sector, en l'actualitat el Centre de Seguiment Pesquer no disposa de prou banda ampla per registrar totes les embarcacions.
Les reserves marines tenen una importància cabdal en la recuperació dels ecosistemes marins, molt afectats per la sobrepesca
«Diuen que posaran càmeres intel·ligents per vigilar que els vaixells de pesca no entren a la zona restringida. Però de què serveix una càmera intel·ligent que no puga fer la nostra tasca, és a dir, interceptar el vaixell, apropar-te a parlar amb ells? Des de la línia de costa tenim tres hores de navegació», recorda. «La presència de guardes al llarg del temps ha tingut un efecte dissuasiu. Els pescadors han assumit que ací no es pot pescar. El que passarà quan deixe d'haver-hi vigilància permanent és que es perdrà aquesta dissuasió. La conseqüència serà un deteriorament de l'hàbitat marí».
Les reserves marines tenen una importància cabdal en la recuperació dels ecosistemes marins, molt afectats per la sobrepesca desenvolupada en les darreres dècades. En la mesura en què no es pot pescar, tenen la funció d'actuar com una mena de santuaris on les espècies poden reproduir-se. «Reduir la vigilància és un greu error i provocarà una catàstrofe mediambiental. Caldria que la societat fora conscient. Quan hi ha un incendi, tots veiem la catàstrofe mediambiental perquè es veu, però en els ecosistemes marins ningú no para atenció», lamenta Carmen Torrente, representant de Comissions Obreres, que opina que «la tecnologia hauria d'ajudar, però no substituir el personal».
Compromís per Castelló ha registrat una declaració institucional a l'Ajuntament de la localitat per rebutjar la decisió del Ministeri. La formació valencianista recorda que, «a més de vetllar per la conservació dels hàbitats marins, aquests professionals donen suport a Salvament Marítim, Guàrdia Civil i Duanes».