—El ministre Óscar Puente va anunciar anit en la Nit de la Logística que el corredor mediterrani ferroviari estarà enllestit per a l’any 2028. És un escenari realista, a parer de Ferrmed?
—En primer lloc, cal veure què entenen per corredor mediterrani. Hi ha moltes objeccions a posar al ministre. En primer lloc, perquè l’enllaç entre Almeria i Granada no està concretat. Per tant, cal entendre que es refereix al corredor que va d’Almeria a la frontera francesa.
Ara bé, el primer que ha de saber la gent és que no hi haurà alta velocitat, perquè en el tram entre València i el Camp de Tarragona els trens no podran circular a més de dos-cents quilòmetres per hora, perquè s’han negat a fer una via paral·lela.
La comparació no s’aguanta, en aquest sentit. Si agafes el triangle ferroviari més significatiu d’Espanya, tens el següent: en primer lloc, en el València-Conca tens disponibles cinc vies. En segon lloc, entre Barcelona i Madrid hi ha quatre vies, perquè tenim alta velocitat i línia convencional. Però entre Barcelona i València només n'hi ha dues! Com és possible que aquest tram, que és el més tràfic registra, tingui menys prestacions?
—Les previsions del Ministeri són, però, que l’any 2030 el 10% de les mercaderies es moguen per ferrocarril, també al corredor mediterrani?
—El Ministeri es fixa la meta del 10%, mentre la Comissió Europea es fixa el 30%. Dit això, en l’actualitat el ferrocarril no transporta ni el 4% del total de mercaderies que es mouen pel corredor mediterrani. Però, en el cas d’arribar al 10%, en zones com Martorell es produirà el col·lapse. En aquests moments, entre Barcelona i Martorell circulen 170 trens de passatgers i entre 30 i 40 de mercaderies. Una línia mixta de passatgers i mercaderes es considera saturada quan arriba al voltant dels 240 trens. Si s’arribara al 10% de mercaderies, això significaria arribar als 100 de mercaderies. Tot plegat, farien 270 trens. Per tant, aquest tram se saturarà.
I una cosa semblant passarà a València, entre la Font de Sant Lluís i el túnel de Serreria. Si sumes el tren de rodalia, més els de mercaderies, no donarà l'abast. Potser de bon començament pot semblar que funciona, però quan arribe l’any 2032 o 2033, tot això petarà. Perquè estan fent el corredor mediterrani sense preveure la problemàtica dels tràfics futurs.
—Diu el Ministeri que l’impuls que s’ha fet a aquesta infraestructura no té comparació possible. Des de 2018 s’han invertit 18.500 milions d’euros. També diu que quan Pedro Sánchez va arribar al Govern a penes el 40% del corredor estava en fase de projecte. El 82% del corredor mediterrani, en l’actualitat, està executat...
—A veure, és que posen totes aquestes dades damunt la taula, però és que el gran problema és que han creat un corredor mediterrani que està completament desconnectat. Parlen de 18.500 milions d’euros d’inversió, però quan ho analitzes t'adones que el gruix d’aquestes inversions tenen per objectiu unir les capitals de província amb Madrid. L’AVE Madrid-Alacant que passa pel País Valencià, ho comptabilitzen com corredor mediterrani; els 200 quilòmetres entre Antequera i Granada, també. I, clar, això seria discutible.
Aleshores, què han fet realment? Hi ha la nova línia entre el Camp de Tarragona i Vandellòs, que són 60 quilòmetres. Hi ha també el tercer fil de València a Castelló, que, en realitat, és un nyap. El lògic hauria sigut incorporar l’ample internacional des de la frontera francesa cap sud. Però, en lloc d’això, han optat per posar trossos ací i allà.
Com hem dit des de bon començament, des de Ferrmed hem trobat a faltar una planificació que permeta, realment, assolir el 30% de transport de mercaderies per ferrocarril. Perquè aquest territori té molt de potencial, amb alguns dels principals ports de la Unió Europea i amb la principal zona de producció hortofructícola del sud d’Europa, a més de diverses companyies de fabricació d’automòbils. Hem sigut víctimes d’un tracte discriminatori. El corredor mediterrani que s’ha fet és de mínims.
—Més enllà de les queixes, quines són les vostres peticions concretes?
—Exigim una inversió de 30.000 milions d’euros. Exigim prioritat absoluta per construir una variant exclusiva de mercaderies a Catalunya (Martorell Oest - Sant Celoni Nord); el túnel passant de València; dobles vies fins a Almeria i connexions ferroviàries directes en deu ports clau. Ens cal, a més, divuit noves terminals intermodals de mercaderies.
—Estem parlant d’una inversió molt potent...
—A Ferrmed ho hem estudiat al detall. Les actuacions que proposem estalviarien 4.280 milions d’euros anuals. D’aquests, 1.280 milions serien de costos d’operació logística i 3.000 en efectes indirectes com ara contaminació i accidents.
—Com arriben a aquesta conclusió?
—S’estima que per cada camió semitràiler que passa de la carretera al tren en un trajecte de 700 quilòmetres per dia, s’estalvien 375 euros operatius i 876 euros de costos indirectes. L’estudi que hem fet pren com a base un transvasament del 30% d’un tràfic diari de 14.000 camions.
—En tot cas, és molt optimista que es puguen transvasar tants contenidors a la carretera. El tren no és tan eficient en el transport de punt a punt.
—Per això fa molt de temps que treballem en el sistema +Firrst (Fast, Flexible, Integrated System of Transport), en què també participen, entre més, la Unió Mundial de Transportistes o el European Shippers Council, en la qual participen 100.000 empreses europees, regions, associacions empresarials, col·legis d’enginyers, els ports.
—En què consisteix exactament?
—El +Firrst és l’única solució per atendre la demanda diària, tal com es requereix en productes agroalimentaris i manufacturats. Es tractaria de substituir les estacions de classificació de vagons per una classificació virtual d’ILUs, en temps reals segons el destí, en les terminals intermodals.
—Amb l’actual disseny del corredor mediterrani, correm el risc de generar falses expectatives entre l’empresariat?
—A vore, el primer que està per veure és si es compleix el calendari. S’ha incomplit tantes voles que costa creure que el 2028 s’hauran fet les obres del corredor. Recordo perfectament quan en les primeres reunions del Ministeri ens deien que estaria acabat el 2017. Serà ara veritat? Costa creure-ho.
I, en tot cas, el corredor mediterrani que s’està fent és de mínims. Ja hi ha moltes empreses, algunes de transport, altres no, que estan preocupades per la viabilitat real d’aquesta infraestructura.