L’assemblea de socis del divendres 22 de maig passat no va servir per solucionar la profunda crisi del GOB, el principal grup ecologista de les Illes i una de les formacions verdes més veteranes de l’Estat. Va ser fundat el 1973 com a Grup d’Ornitologia Balear —d’aquí les sigles—, però els ornitòlegs tot d’una s'adonaren que calia una visió més ampla i al cap de quatre anys afegiren al nom inicial «i de Defensa de la Naturalesa».
El GOB —tal com és conegut popularment— ha estat sens dubte l’organització que ha liderat d'ençà del 1978 la lluita popular per la protecció dels espais naturals a les Illes. L’any anterior, el 1977, un grup anarcoecologista anomenat Talaiot Corcat —que es reunia a un bar del mateix nom, a Palma— protagonitzà la primera gran acció directa verda en ocupar l’illot de sa Dragonera —a l’extrem sud-occidental de Mallorca— per evitar que l’empresa Pamesa hi fes un heliport i un macrocomplex hoteler de megaluxe. El GOB ni hi participà. L’èxit mediàtic de l’acció va ser tan enorme —arreu de l’Estat i amb atenció mediàtica europea— que el GOB va entendre que el camí havia de ser justament aquell: acció directa, campanyes i agitació popular.
Així ho va passar a fer i durant la dècada dels vuitanta es convertí en la referència ecologista de les Illes i per a moltes altres organitzacions del mateix estil arreu de l’Estat. Aquest paper li és reconegut avui per tothom.
Ara fa uns anys, amb Margalida Ramis com a dona forta del grup, l’entitat va prendre una posició reivindicativa més àmplia. No deixava l’actuació local, però advocava per mesures extraordinàries per fer front «a l’emergència climàtica» global que, al seu entendre, requeria noves polítiques «per descomptat ecologistes», però «també socials, feministes...», segons defensava la seva líder.
El nou discurs ideològic i el fet que Ramis arribàs a compaginar el càrrec retribuït més important amb la presidència —durant un any— i el fet de ser la veu i cara de portes enfora de l’organització creà creixents divergències internes. La dona forta dimití de presidenta el desembre de 2024, després de només un any en el càrrec, però, així i tot, les diferències no cessaren.
Finalment, a finals d’abril passat Margalida Ramis dimitia del càrrec orgànic que seguia ocupant —responsable sectorial de Campanyes—, renunciava també la feina remunerada i abandonava l'organització.
Fruit de l’eclosió de la crisi interna, la presidenta, Teressa Cuennet, i la junta directiva decidiren convocar per a divendres passat una assemblea urgent i extraordinària per fer front a la situació. No serví de res. O millor dit: sí, per agreujar la crisi.
La impossibilitat d’arribar a un acord entre el grup de Cuennet, que a grans trets també és el que donava suport a Ramis, i els crítics va arribar a un punt durant l’assemblea que la presidenta no pogué més i anuncià que també dimitia del càrrec, igual que feren tots els altres càrrecs directius que li donaven suport. «Amb l’oposició sistemàtica» que usa «un to agressiu» no es pot seguir endavant, argumentà Cuennet. Resumí l’any i mig en el càrrec com «un privilegi», però també, per mor de la crisi que arrossega l’entitat, «un malson» continu.
Així que es quedaren a la directiva únicament els tretze membres del sector considerat crític. Seran a partir d’ara l’efectiva direcció del GOB. De moment, no s’ha anunciat cap altra convocatòria d’assemblea extraordinària ni, molt manco, d’eleccions. La pròxima assemblea, de caràcter regular, serà el desembre. Per tant, pareix que els nous responsables volen preparar-se per dirigir l’entitat més enllà del moment convuls actual.
Com s’ha dit, les divergències més diguem-ne ideològiques provenen de dues concepcions: la del grup de Ramis i Cuennet que era la que definien com una lluita «ecosocial», global, a tots els àmbits, mentre que el sector crític era partidari de centrar els esforços en les lluites tradicionals, sobre el territori insular.
A aquest factor se li afegeix una situació interna també complicada. Segons explicaren durant l’assemblea treballadores de l’entitat, porten uns anys patint problemes com manca de pujades dels salaris, incompliment dels terminis de vacacions, un tracte no correcte per part de la direcció que ha suposat patir «estrès»...
Des del sector dimitit s’assegura que té el suport de la majoria dels socis si bé no de la majoria de la direcció. Però els crítics contraargumenten que ells han hagut de «salvar» el GOB d’una situació que estava convertint en inviable a la mateixa organització.