El pacient està malalt, però ell encara no n'ha pres consciència. És la impressió que sura després de la lectura de les 127 pàgines que confegeixen l'Informe Fènix, un document que s'ha presentat aquesta setmana i amb el qual set economistes fan el seu diagnòstic de les constants vitals de l'economia catalana. Xavier Roig, Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan, Miquel Puig, Jordi Galí, Guillem López Casanovas i Jaume Ventura conformen l'equip mèdic que s'ha ocupat del pacient, tots ells economistes de llarga trajectòria i de procedència ideològica diversa.
El document que han posat a l'abast de l'opinió pública dibuixa un quadre delicat: el d'una economia que no ha parat de créixer, però que, tanmateix, acumula un greu problema en termes de PIB per càpita i, també, en especialització en sectors productius d'alta intensitat de mà d'obra però baixa productivitat. «Definitivament, continuar com fins ara significa que Catalunya cauria en una decadència inqüestionable», explica el document.
L'informe exposa com des de l'any 1950 l'economia catalana ha crescut de forma permanent, alhora que també creixia el PIB per càpita, que és el que es calcula de dividir el PIB pel nombre de persones que hi viuen. Tanmateix, des de l'any 2000, el PIB ha crescut molt més lentament que en l'etapa precedent, però, en canvi, la demografia s'ha disparat en relació amb el període anterior i, també, en relació amb els països de l'entorn. «S'han ultrapassat els vuit milions de ciutadans, però el nivell de vida dels catalans ha tingut una evolució més pobra que el de la resta dels europeus i que en períodes precedents», expliquen.
L'Informe Fènix posa de manifest com Catalunya ha anat perdent el pas de les economies més pròsperes d'Europa, on, el creixement el PIB per càpita ha corregut paral·lel al creixement del PIB general. No ha passat així a Catalunya (vegeu gràfic), com tampoc al País Valencià, Balears o les Illes Canàries, que són territoris que, en els últims anys han protagonitzat una explosió demogràfica simiar a la catalana.
Una de les constants que els experts monitoritzen és el de l'evolució de la productivitat en relació amb la mitjana europea (és a dir, els euros per hora treballada). En aquest sentit, Catalunya sempre ha estat per sota de la mitjana europea. El problema, avisen, és que els darrers anys ha empitjorat notablement: el diferencial amb Europa ha passat del 8% al 13% en vint-i-cinc anys i encara s'ha ampliat molt més respecte dels països més pròspers o regions amb un volum de població similar i un PIB per càpita que siga igual o superior al 90% del català i que no siguin capitals d'estat.
L'informe també evidencia com la terciarització de l'economia té efectes perniciosos per a l'economia. En aquest sentit, els experts analitzen que del 2008 al 2023, el creixement de l'ocupació es va concentrar en subsectors de serveis amb grans polaritats pel que als salaris mitjans, encara que la major part va anar a engreixar els subsectors amb salaris baixos.
A més, el 2023, el 62% dels ocupats als serveis tenien un salari inferior al més baix de la indústria, que és el del subsector del tèxtil, cuir, calçat i confecció. El mateix any, el 57% dels assalariats treballaven en subsectors en què el salari mitjà era inferior al salari mitjà del conjunt de l'economia catalana, i el fet estava especialment concentrat en els serveis, en què aquest percentatge era del 62%, enfront del 37% a la indústria.
A partir de totes aquestes dades -i algunes més-, els economistes dibuixen un escenari negre per al Principat. «A la pregunta de si aquest model per als propers 25 anys és factible, és a dir, realitzable materialment, la resposta és si, però a un cost molt elevat», diu l'informe. I continua: «Al llarg dels primers anys del segle XXI, Catalunya ha perdut posicions dins d'Europa, i dins d'Espanya». Les projeccions de cara a 2050 indiquen que «Catalunya no sols s'allunyaria de la mitjana europea, sinó que, dins d'Espanya, s'allunyaria de les comunitats que ja li van per davant i seria avançada per unes altres».
