El PP i Vox de les Balears arribaren a un acord per aprovar una llei de mesures urgents per accelerar projectes estratègics. Que és l’últim gran objectiu de la legislatura del Govern de Marga Prohens. Coneixedors de l’interès presidencial, els d’extrema dreta imposaren una condició lingüística: ampliar l’exempció del requisit del català per als llocs de difícil cobertura de l’administració autonòmica, incloent-hi els del sistema educatiu.
Tota l’oposició d’esquerres i les entitats catalanistes han protestat. Des del PP s’ha fet la matisació que els docents estarien obligats —abans de finalitzar un termini de carència— a demostrar la idoneïtat lingüística amb posterioritat, però ningú fora de la majoria PP-Vox se n’acaba de refiar. A la pràctica, suposaria que existissin funcionaris de carrera docents sense haver complert el requisit lingüístic a la prova d’accés laboral.
Justament això és el que la diputada del PSIB-PSOE, Amanda Fernández, retreia recentment al Govern perquè al seu entendre contradiu l’article 23.4 de la Llei de normalització lingüística quan preveu que «l’Administració autonòmica ha de procurar que en la reglamentació de l’accés del professorat a la funció docent –és a dir, a les oposicions– s’estableixi el sistema adequat per tal que tots els professors de nou ingrés posseeixin les competències lingüístiques fixades» i quan exigeix que els docents han de dominar «les dues llengües oficials, per tant, també el català».
La vicesecretària del Partit Socialista a les Balears, Rosario Sánchez —que cada vegada assumeix més protagonisme, no debades serà la cap de llista si Francina Armengol finalment no ho és— ha acusat aquesta setmana Prohens «d'atacar els drets lingüístics en un àmbit especialment sensible com és l'educatiu, perquè les esmenes de Vox que ha acceptat el PP devaluen l'ús del català en els centres d'ensenyament».
El PSOE, els dos Més i Unides Podem han presentat un vot particular contra les dues esmenes per eliminar-les del text de la iniciativa legislativa, la qual cosa té, diu Sánchez, el suport de «les comunitats educativa, social i cultural», amb què s’ha reunit aquesta setmana: els sindicats educatius STEI, Alternativa Sindical Docent, SIAU i UOB i els sectors d'ensenyament d'UGT i CCOO; a més d'entitats socials i culturals com Obra Cultural Balear, Joves per la Llengua, Plataforma per la Llengua i les associacions de directors de primària i secundària de totes les Illes, la FAPA i el Col·legi de Docents.
Per la seva banda, Lluís Apesteguia, de Més per Mallorca, ha acusat el PP de Marga Prohens de «castellanitzar, de manera irreversible, l'educació» si en efecte s'aproven les esmenes referides. Segons el líder de la formació, tot i els matisos que introdueix en la qüestió el Govern, «no hi ha cap previsió per la qual no es pugui obtenir una plaça definitiva sense entendre el català, sense entendre els seus alumnes o els documents del centre». Creu que el resultat pràctic pot ser que «centenars de docents que no entenguin la llengua del país on viuen impediran que l'educació continuï essent en català». Recordà que en aquest curs s'han declarat 185 especialitats com de difícil cobertura. Per a Apesteguia «ni tan sols José Ramón Bauzá es va atrevir a tant» i «estam davant d’un d'atac sense precedents a la llengua catalana».