INTERNET

Toni Hermoso: «La normativa europea sobre els drets d'autor és antieuropea»

 
El Parlament Europeu va aprovar dimarts la directiva que regula els drets d'autor en el mercat digital. Una normativa que, lluny de generar consens sobre la protecció dels drets dels creadors, ha suscitat un ampli rebuig en Internet, amb l'impuls de campanyes per part plataformes com YouTube i Wikipedia. Toni Hermoso, president d'Amical Wikimedia, la filial catalanoparlant de la Wikimedia Foundation, aporta algunes dades sobre els articles més controvertits de la normativa. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La utopia del mercat únic digital ha entrat en un escenari replet de clarobscurs. Durant les últimes setmanes, plataformes com YouTube, Wikipedia o l'associació de foment de la llengua, Softcatalà, han impulsat campanyes contra la nova directiva de la UE que regula els drets d'autor en el món digital. L'esborrany de la directiva ja va generar conflicte amb articles polèmics que, segons els activistes en favor de la difusió lliure del coneixement a Internet, atemptaven contra la llibertat d'expressió. El dimarts es va aprovar la normativa consensuada entre el Parlament europeu, la Comissió Europea i el Consell d'Europa. Els detractors de la directiva assenyalen, sobre tot, l'article 17 i el 15 (abans coneguts com 13 i 11), perquè diuen que tenen la possibilitat de transformar la capacitat d'Internet de l'intercanvi lliure de continguts i coneixement. 

—Des d'Amical Wikimedia han estat actius des de diumenge amb la campanya #SalvemInternet, present ja a YouTube i altres plataformes. I en el vostre cas, han fos a negre de diumenge a dimarts la pàgina de Viquipèdia. Què preteneu amb aquesta campanya?

La campanya sorgeix de grups d'activisme pel coneixement lliure en Internet a Europa. Nosaltres a Wikimedia, però també se sumen diferents usuaris que, com nosaltres, s'han afegit perquè considerem que l'aprovació de la directiva inclou alguns articles que podrien representar una amenaça per a la lliure compartició de la informació. Això pot suposar un potencial focus de censura. També pensem que cal conscienciar de la gravetat del fet i d'informar de les conseqüències que podria tenir per a Internet.

Es va aprovar la mesura amb 348 vots a favor, 274 en contra, 36 abstencions i molta polèmica. En setembre de 2018 també es va aprovar l'esborrany. Aquesta votació és el resultat de l'acord conjunt amb la Comissió Europea i el Consell d'Europa. Què ha canviat des de setembre fins ara?

Durant aquest temps hi han hagut diferents desenvolupaments. Des del moviment de Wikimedia  no estem en contra de la regulació del copyright. De fet, creiem que és important que existeixi una legislació. Des de setembre s'han aconseguit excepcions, com que Wikipedia no estigui inclosa en els suposat filtres de pujada. Fins i tot, s'han aconseguit algunes coses positives, com el que fa referència al domini públic. Hem aconseguit aquests petits guanys per l'acció de gent vertaderament implicada amb el foment del coneixement lliure però, al mateix temps, encara genera dubtes i problemes. Un d'aquests són els filtres de pujada, amb els que hauran de comptar obligatòriament les diverses plataformes per revisar si un contingut té o no drets d'autor. Wikipedia, en aquest cas, n'està exempta, a l'igual que les plataformes sense ànim de lucre. 

—Els filtres de pujada els regula en aquesta normativa, l'article 17 (abans el 13). En què consisteix?

És l'article que genera més incertesa. Ara l'article 17 diu que la responsabilitat sobre els continguts generats pels usuaris recau en els proveïdors. Serà la plataforma clarament la que se'n faci responsable i inclogui aquests filtres. Filtres que són automàtics, s'apliquen a priori i no cal que tinguin una intervenció humana. Impliquen una tecnologia, com la intel·ligència artificial, que a més, no està disponible per tothom. Només les grans empreses tecnològiques que, curiosament, no són europees, són les que s'ho poden permetre. I per a Google, YouTube o Twitter és una molèstia haver d'incloure-ho, perquè són responsables del contingut que hi ha allà, també quant a les penalitzacions, multes i costos. Però són els únics amb capacitat per fer-ho, mentre que les petites empreses han de dependre de tercers. Per tant, provoca que la xarxa d'empreses europees no pugui competir amb les grans empreses nord-americanes que ja són les dominants. Al final, el drama és que la normativa és un mica antieuropea.

—I el fet que es filtre tot el contingut a priori, pot provocar que algun tipus de contingut es quede fora?

Imposant aquest sistema a priori, potser alguns usos legítims de material, com derivacions, paròdies o vídeos personals on sona algun tipus de melodia, són susceptibles de ser rebutjats i la plataforma ja no els acceptarà. Entenem que és abusiu i que s'ha de limitar que l'ús il·legal i pirata, però això se'n va més del que és acceptable. S'han de protegir els drets d'autor, però la balança està desnivellada quant a llibertat d'expressió. Existeix risc real que es perda aquesta capacitat de difusió de continguts. 

En aquesta línia, a més, els filtres automàtics també poden cometre errors. En aquests usos legítims, com memes o gifs, es poden equivocar. Alguns proveïdors, per evitar que els posen una multa amb aquest contingut que consideren encara dubtós, pensen que és millor bloquejar-lo.

—És una manera de rentar-se les mans per part del proveïdor, que en cas de dubte, elimina el contingut?

Exacte. També cal tenir en compte que ara s'ha de traduir a la normativa dels diferents estats membres i s'adaptarà. En alguns casos, millorarà, en el fet que serà menys problemàtica, però en alguns països no sabem si suposarà un pas enrere. Una de les tasques que caldrà des de l'activisme i les persones implicades amb el coneixement lliure és estar atents a com es tradueix a la resta d'estats. Per exemple, Alemanya és més restrictiva en polítiques de drets d'autors.

—Un altre dels articles controvertits és el 15, que reconeix els drets d'autor de les publicacions de premsa i sobre el que també s'han posicionat. Com afecta, en aquest cas, a la Viquipèdia?

La reforma d'aquest article no ha tingut tanta repercussió. Les enciclopèdies lliures i, en aquest cas, Viquipèdia, ja està exempta del debat. Entenem que no afecta de forma tan negativa, però no ens interessa que hi hagi una limitació en l'entorn digital que sigui gran, perquè n'acaba repercutint. L'ecosistema que s'establirà al nostre voltant serà pobre quant a llibertat d'informació. En aquest article, ara els responsables de premsa poden entrar en un territori on vendre les llicències per l'ús de fragments de notícies compartides en línia. És el que es coneix com la taxa per l'enllaç. En molts casos, no queda clar quan s'està cometent un delicte i es genera incertesa. Tenim un cert temor que la lliure distribució d'informació es vegi vulnerada, amb multes o taxes i, amb aquesta por generalitzada, la Viquipèdia queda afectada.

—Per què en aquest cas, com s'implantaria?

En l'àmbit d'espanyol va ocórrer una cosa semblant en 2014 amb Google News de fer cobrar pels enllaços de fonts periodístiques que hi hagi a altres plataformes. Quan va passar allò de Google News, es va veure que l'afluència en els mitjans va baixar de forma espectacular. Al cap i a la fi, els mitjans es veuran afectats negativament quan els usuaris no puguin compartir de forma tranquil·la la seva informació. No repercuteix estrictament a l'enllaç, però sí als fragments de text que es puguin emprar. 

—La pàgina de Viquipèdia en català ha sigut una de les més reivindicatives. Del diumenge fins a dimarts es va deixar en negre com a protesta per una normativa que considereu injusta. Quina ha sigut la resposta de la resta de pàgines?

La setmana anterior a la nostra, a Alemanya i a la República Txeca també van decidir tancar un dia. Paral·lelament a nosaltres, el dilluns, en gallec, en italià i l'asturianu també s'hi van afegir. Amb les altres wikipèdies, per exemple, en espanyol, cal entendre que estem en una comunitat on molts parlants són d'Amèrica Llatina i no s'han pogut mobilitzar. En l'àmbit català estem molt contents, ja que hi ha hagut una gran participació.

-Vostè també forma part de la plataforma de foment del català, Softcatalà. Quines conseqüències tindria la normativa per aquest portal?

-Softcatalà també compleix els principis de lliure coneixement, amb el traductor i el corrector. Per tant, aquelles postures que fomenten la incertesa sobre la compartició de la informació acaba afectant. I més en el cas de la llengua catalana, on és bastant dramàtic si tenim en compte la minorització de la llengua. Potser si posem el cas de la informació en castellà, la reducció és notable, però en el català ja estem parlant d'un punt de partida molt més limitat.

—Més enllà d'aquests dos articles, hi ha alguns que no s'hagen comentat suficientment?

Tenim punts positius, com la qüestió del domini públic, on no s'aplica cap copyright, que ha millorat. També en qüestions com aplicar llicències conjuntes a les col·leccions del museus, on encara no ha arribat al domini públic, però on es podria facilitar el contingut de difusió d'aquestes fotos i obres.

—Pensa que els usuaris estan desinformats sobre els seus drets o les limitacions que tenen en Internet?

Totalment. Quan es parteix de la idea platònica d'Internet i tot allò que pot aportar no s'és realment conscient de les conseqüències. Tampoc de les dades que es deixen ni de l'empremta digital. Ara això acaba passant factura, perquè altres que sí que són conscients se n'aprofiten. Si ara totes les reflexions que s'han fet sobre la normativa serveixen per conscienciar als usuaris, potser el futur es presenti més optimista.

—Quines són les expectatives des d'Amical Wikimedia?

-Ara la directiva ha de passar pel Consell d'Europa, que previsiblement tirarà endavant i ara tenen dos anys per a adaptar-la a cadascun dels Estats. Caldrà veure com s'implementen i com hem reaccionat, de curt a mitjà termini. El fet ideal és que la normativa es pogués revertir en l'àmbit europeu, però estem parlant d'un espai de temps molt més llarg. Ara cal transmetre-ho, conscienciar i avisar dels abusos d’aquestes lleis. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.