Qui haja entrat alguna volta a les Corts Valencianes per la seua porta principal haurà vist el llenç que presideix el vestíbul. Obra de Buonaventura Liglio i Phillipo Pallota, encarregada personalment per Felip V, il·lustra la batalla d’Almansa, és a dir, la batalla en què les tropes borbòniques van vèncer les austriacistes, el 25 d’abril de l’any 1707. O, cosa que és el mateix, la derrota que va determinar la desaparició de l’autogovern del Regne de València.
Es tracta d’un punt d’obligada parada en les nombroses visites guiades que es fan al parlament valencià. És, al capdavall, d’una fita senyera en la història dels valencians i les valencianes. De fet, l’any 1994, el parlament valencià proclamà per unanimitat el 25 d’abril com a dia oficial de les Corts Valencianes, una manera d’atorgar rellevància institucional a aquella diada fatídica.
Des d’aquell any, cada 25 d’abril, a la seu de la sobirania valenciana, s’ha celebrat un acte commemoratiu. A voltes amb més pompa, a voltes amb menys, en funció de qui ocupava la presidència de les Corts. L’any passat, però, es trencà la tradició. Llanos Massó, de Vox, presidenta de les Corts per obra i gràcia del pacte de govern amb el Partit Popular, va adduir que es donaven les circumstàncies adients. «La polarització política actual, la crispació i, sobretot, el drama de la dana» en justificaven, segons Massó, la cancel·lació.
Enguany, l’explicació no ha estat molt diferent. «En aquests moments de tanta inestabilitat política i institucional, el deure d’aquesta Presidència és buscar la unitat de tots els valencians, alacantins i castellonencs, aquells a qui aquest parlament representa», van explicar fonts de la Presidència a Europa Press, com si al País Valencià estiguérem al caire d’una guerra civil. Serà, doncs, el segon any que les Corts Valencianes passen per alt aquesta diada.
Preguntat Pérez Llorca per les crítiques de l'oposició a la no celebració del 25 d'Abril, ha dit que és «una qüestió de prioritats».
La negativa de Vox a celebrar el 25 d’Abril compta, en tot cas, amb l'aquiescència del Partit Popular i del seu actual líder, Juanfran Pérez Llorca. Preguntat per les crítiques de l’oposició al menysteniment d’aquesta jornada, el president de la Generalitat va assegurar que era una «qüestió de prioritats». «Ells tenen la prioritat de fer celebracions i festes i jo tinc la prioritat que m’agradaria que el PSPV m’ajudara que el govern que està governant per ells ens done el finançament que necessitem», va dir dijous d’aquesta setmana, quan els mitjans li preguntaren. Pilotes fora. Com si li hagueren preguntat per la Fira d’Abril de Sevilla o el Bando de la Huerta de Múrcia.
«El problema que té el Partit Popular és que està segrestat pel relat de Vox i aquest és un partit parasitari que té com a objectiu destruir l’autogovern perquè no creu en l’estat de les autonomies», lamenta l’historiador i medievalista Vicent Baydal, que es mostra molt molest amb l’actual situació. «És molt greu que les Corts Valencianes renuncien a celebrar el 25 d’Abril», sentencia Baydal, que recorda que aquesta data «és l’altra cara del 9 d’Octubre. Aquest rememora la conquesta de Jaume I i la consegüent creació del Regne de València. El 25 d’Abril, en canvi, rememora el final d’un estat medieval i modern. Un final a sang i foc imposat per la dinastia borbònica».
«El 25 d’Abril sempre ha resultat una data incòmoda per a la dreta», rebla Francisco Javier Palao, director fins a la seua extinció (per ordre de Vox) de la Càtedra de Dret Foral de la Universitat de València. «Que les Corts Valencianes commemoren aquest dia té tot el sentit del món. Perquè el 25 d’Abril és un memento: un recordatori que tot el que hem aconseguit en matèria d’autogovern pot perdre’s en un tancar i obrir d'ulls. Ens recorda que, com va passar en la batalla d’Almansa, tot es pot tirar a perdre».
Prioritat nacional
Per a Anna Oliver, que és presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, l’entitat que, des de l’any 1976 organitza la manifestació del 25 d’Abril, la negativa de Vox i PP a dotar de solemnitat parlamentària a aquest dia s’incardina plenament en la seua posició política i ideològica. «Res d’açò no s’explica sense assumir una cosa que està molt clara: que tant PP com Vox estan en el marc espanyol i madrilenyocentrista. Qualsevol cosa que ens diferencie d’aquest marc, els molesta. No creuen en l’autogovern ni estan disposats a utilitzar les seues ferramentes», diu Oliver.
I afegeix: «En el seu marc nacional espanyol, el 25 d’Abril no significa res. En tot cas, pot significar una amenaça perquè per a ells aquella batalla es va guanyar “por justo derecho de conquista”. Però saben que hi ha un magma social que reclama més autogovern i això els fa por. Per això volen silenciar-ho».
F. J. Palao: «El 25 d’Abril és un memento: un recordatori que tot el que hem aconseguit en matèria d’autogovern pot perdre’s en un tancar i obrir d’ulls»
Siga com siga, la puntada de peu que PP i Vox han donat a aquesta commemoració està en la línia del seu menyspreu d’altres qüestions de clares reminiscències històriques. En els últims mesos, el partit de la gavina ha bloquejat el procés que obriria una via per recuperar el dret civil valencià, a través d’una reforma de la Constitució.
Una situació que és paradoxal, tot tenint en compte que va ser la reforma de l’Estatut impulsada per Francisco Camps l’any 2006 la que, en principi, havia d’aplanar el camí per a la progressiva recuperació de la capacitat normativa dels valencians en matèria de dret civil. «Just enguany fa vint anys d’aquella reforma de l’Estatut —expressa Francisco Javier Palao, membre de Juristes Valencians, l’entitat que, des d'una dècada, batalla per la recuperació del dret civil. Des de fa un temps, ha decidit abaixar-se d’aquest vaixell. Ens diuen que tenim massa pressa, que si s’enceta el meló de la reforma de la Constitució, Esquerra o Bildu aprofitaran per a això o allò, quan a tots aquests partits els sembla bé que els valencians puguen legislar en matèria civil. Són tot excuses de mal pagador. Amb aquesta actitud tan tancada, menyspreen la història dels valencians».
Paradoxal és, també, el fet que la Generalitat haja declarat 2026 l’Any Jaume I amb motiu del 750 aniversari de la mort del rei conqueridor, però que, en canvi, negligisca el 25 d’Abril. Estem tornant a la lògica del bon valencià, que va a la plaça de la Mare de Déu, toca en una banda i participa dels bous embolats -assegura Francisco Javier Palao-. Els interessa promoure un valencianisme estrictament populista».
DIA DE DOL NACIONAL
Aquesta vesprada, com cada 25 d'Abril, des de 1976, València acull la manifestació cívica que amb motiu d'aquesta diada organitza Acció Cultural del País Valencià, enguany sota el lema 'Davant les agressions, som la força del país'. Són, doncs, trenta anys sortint al carrer, en una jornada reivindicativa que aplega les diferents sensibilitats del valencianisme progressista.
En realitat, aquella primera celebració de l'any 1976 reprenia el fil que s'havia perdut amb la instauració d'un franquisme que es regia pel principi nacional d'"una, grande y libre". Els orígens de l'actual manifestació del 25 d'Abril cal buscar-la en el primer quart del segle XX, per bé que és ja en la Renaixença quan per primera volta es pren consciència del valor simbòlic d'aquella derrota en la Batalla d'Almansa i de la consegüent pèrdua dels Furs.
De fet, hi hagué un primer intent per commemorar, com a data simbòlica, la derogació dels Furs. Fou l'any 1915, per bé que l'intent no es materialitzà, més enllà de les proclames en la premsa valencianista. Com explicà l'estudiós Josep Daniel Climent en un article publicat a La Veu del País Valencià, fou l'any 1918 quan, per primera volta, es commemorà la fita simbòlica de la Batalla d'Almansa, arran de la creació de la Unió Valencianista Regional. L'any següent, i fins a 1921, fou l'Agrupació Escolar Valencianista qui es va fer càrrec de l'organització d'un acte que va tindre lloc a la seu de Lo Rat Penat.
Ja en temps de la Segona República, el Centre d'Actuació Valencianista, primer, i el partit Acció Nacionalista Valenciana, després, van recuperar aquella incipient tradició, que el 1934 batejaren com Dia de Dol Nacional.
